El projecte de recerca planteja l’anàlisi històric i arqueològic de les barraques mineres del Coll de Pradell, ubicat al terme municipal de Vallcebre (Alt Berguedà). Aquest, que ha comptat fins ara amb dues intervencions (2021 i 2022) s’emmarca en un projecte d’àmbit més global, que té com a objectiu comú estudiar, difondre i donar a conèixer les condicions de vida dels miners a l’Alt Berguedà i específicament els que van treballar a les antigues mines de Coll de Pradell, situades al poble de Vallcebre, a gairebé 1.700 metres d’alçada.
L’explotació del carbó a les mines de coll de Pradell va ser una iniciativa de la Generalitat Republicana, que va significar un impuls a la industrialització del municipi de Vallcebre, i del conjunt de pobles de l’alt Berguedà. Aquesta activitat minera va ser especialment important durant els anys de la Guerra Civil, ja que calia assegurar el subministrament de carbó a les fàbriques de les zones industrials de Catalunya, per sostenir la rereguarda republicana. Les instal·lacions mineres de Coll de Pradell van iniciar doncs la seva activitat a partir de 1935 i van estar en funcionament ininterromput fins al seu tancament definitiu el 1962.
L’any 1936 s’obrí la mina Enriqueta per part de Josep Mari, empresari ripollès que fundà «Carbones Mari, S.A.». Ràpidament aquest sol·licità la construcció d’una carretera per a transportar el carbó des de l’explotació fins a Guardiola per a carregar-lo al tren. Aquest empresari explotà el mineral de la zona fins l’any 1955, en què vengué la concessió de la mina.
L’any 1949 s’obrí la mina Nova, uns 50 metres més avall que l’anterior, al voltant de la qual s’instal·laren estructures i tecnologies de major complexitat. La mina s’explotà fins l’any 1962, quan les mines Tumí i Transversal adquiriren major rellevància i absorbiren part important dels treballadors.
Molts foren els treballadors que hi van viure i treballar, sovint a canvi d’evitar el servei militar, i que malvisqueren en les desenes de barraques que encara es conserven avui dia. Murs de pedres apilades, sostres de xapa i cartró-pedra constituïren el refugi d’aquests miners a més de 1600 metres d’alçada al llarg de tot l’any. Vivien 2 o 3 miners per barraca durant tota la setmana per impossibilitat de desplaçar-se amb facilitat al seu domicili.
En els moments de màxima activitat, es va arribar a crear una veritable colònia minera a la zona: amb cantina, dispensari, oficina i barraques pels miners. L’expansió de la mina va congregar miners d’orígens diversos del rural berguedà, català i fins i tot andalús. En el moment de major dinamisme de la mineria al Coll de Pradell s’arribaren a ocupar 200 treballadors. Les estructures i els materials que alberguen aquestes barraques al seu interior encara contenen la memòria d’aquestes persones.
–