El 29 de novembre de 2017 el Seminari permanent Rastres i Rostres de la Violència presentà “La petjada Ashkenazi a Barcelona (1929-1939)“, en el marc del Festival del Llibre Jueu: Séfer Barcelona. El seminari fou a càrrec de l’historiador, investigador i membre de Mozaika Manu Valentín. Llicenciat en Història Contemporània per la UB, Màster en Comunicació també per la UB i Postgrau en Escriptura Creativa per la UAB, ha centrat el seu objecte d’estudi en la divulgació històrica a travésContinua llegint…La petjada Ashkenazi a Barcelona (Manu Valentín)
Nerea Ardébol Mata: Gestió i difusió del jaciment arqueològic del Born. La carta arqueològica de Barcelona
Autora del post: Nerea Ardébol Mata La nostra feina com a arqueòlegs és documentar el ric patrimoni, fent visible l’invisible. D’aquesta manera, ens hem decidit a enaltir la petita part que ha quedat visible o que nosaltres hem tret a la llum. L’invisible no és només el que encara no ha estat descobert, sinó tota la informació que no reveladirectament la visita a un jaciment. És a dir, són invisibles les formes de vida, les relacions de poder, les formesContinua llegint…Nerea Ardébol Mata: Gestió i difusió del jaciment arqueològic del Born. La carta arqueològica de Barcelona
Elsa Bernad: El Born CCM: la síntesi perfecta entre patrimoni arquitectònic i arqueològic
Autora del post: Elsa Bernad El cas de la conservació del mercat del Born i de les restes arqueològiques de part de l’antiga trama de la ciutat de Barcelona, com són algunes cases i part del rec comtal del barri de la Ribera, ens fa prendre consciència sobre l’impacte, el debat i la diversitat d’opinions, i per tant, d’interessos en joc, que pot arribar a generar l’arqueologia, especialment la urbana, i en concret, quan es tracta de la valoració delContinua llegint…Elsa Bernad: El Born CCM: la síntesi perfecta entre patrimoni arquitectònic i arqueològic
Novel·lar el silenci (Verena Boos)
El primer seminari del curs de Rastres i Rostres de la Violència, presenta, de la mà de Verena Boos “Novel·lar el silenci“. Nascuda el 1977 a Rottweil, Verena Boos va estudiar filologia anglesa i sociologia i és doctora en història. Taronges de sang, la primera novel·la de Verena Boos, se sustenta en una paradoxa: l’autora alemanya dedica gairebé 400 pàgines al silenci. Va arribar a escriure ficció després de doctorar-se en història amb una tesi sobre la identitat catalana iContinua llegint…Novel·lar el silenci (Verena Boos)
Adrià Saladrigues Casals: Crònica d’una excavació. Els Barrancs, Vilalba dels Arcs.
Autor del post: Adrià Saladrigues Casals Són les sis del matí i el despertador sona. Tot i l’impuls primari de quedar-se enganxat al llit, rebolcant-se i mandrejant mentre les hores passen, la necessitat d’aprofitar la fresca de l’alba obliga a aixecar-se i arrencar motors. Així és l’inici de la jornada de qualsevol arqueòleg corrent i, repetint-se cíclicament durant el transcurs de cada campanya arqueològica, podria suposar un entrebanc, si no fos, es clar, per una immensa curiositat que com unaContinua llegint…Adrià Saladrigues Casals: Crònica d’una excavació. Els Barrancs, Vilalba dels Arcs.
#ElsBarrancs17 i #Arqueoborn17
Molt contents. Estem molt i molt contents. L’any 2015, al juliol, vam fer una primera campanya d’excavació a la zona de la Batalla de l’Ebre, concretament a la Cota 287. La vam triar perquè era una posició que havia estat defensada també per brigadistes internacionals i vam pensar que era idònia perquè els alumnes del Grau d’Arqueologia de la UB s’aproximessin a les metodologies necessàries a emprar per jaciments d’aquest tipus i d’aquest període i per saber més d’unaContinua llegint…#ElsBarrancs17 i #Arqueoborn17
Perspectivas globales en Arqueología Forense. Su uso en casos judiciales y humanitarios. (Nicholas Márquez-Grant)
Lúltim seminari de Rastres i Rostres de la Violència del curs 2016-2017: “Perspectivas globales en Arqueología Forense. Su uso en casos judiciales y humanitarios” a la Facultat de Geografia i Història (UB). Seminari a càrrec de Nicholas Márquez-Grant, antropòleg forense. Nicholas Márquez-Grant és professor d’Arqueologia i Antropologia Forense al Cranfield Forensic Institute, Cranfield University, Defence Academy. Ha estat Research Associate de la School of Anthropology i del Museum Ethnography a la University of Oxford des de 2010. Prèviament treballà com a osteoarqueòlegContinua llegint…Perspectivas globales en Arqueología Forense. Su uso en casos judiciales y humanitarios. (Nicholas Márquez-Grant)
Paulina Ferrer Pladesala: L’Església de Sant Pere del Poble Vell: restes arqueològiques, funcionalitat i història
Autora del post: Paulina Ferrer i Pladesala En aquests paràgrafs es parlarà sobre les transformacions que ha sofert l’església de Sant Pere del Poble Vell de Corbera d’Ebre al llarg de la historia, sobre els canvis en la funcionalitat i en com veiem reflectides aquestes transformacions en l’edifici que trobem a l’actualitat. La construcció d’aquesta església va concloure el 1827, anteriorment s’hi trobava una església romànica, de dimensions molt més reduïdes, que segons la visita pastoral del Bisbe de TortosaContinua llegint…Paulina Ferrer Pladesala: L’Església de Sant Pere del Poble Vell: restes arqueològiques, funcionalitat i història
Memory work: Trabajo de memoria colectivo (María Ruido)
El 10 de maig de 2017 el Seminari permanent Rastres i Rostres de la Violència presentà “MEMORY WORK: trabajo de memoria (colectivo)“, relacionat amb el treball que es fa amb les persones afectades per traumes. El seminari fou a càrrec de Maria Ruido, artista, realitzadora, investigadora i docent. Artista visual, investigadora i productora cultural, des de 1998, María Ruido desenvolupa projectes interdisciplinars sobre els imaginaris del treball en el capitalisme postfordista i sobre la construcció de la memòria i lesContinua llegint…Memory work: Trabajo de memoria colectivo (María Ruido)
Cynthia González: Memoria e identidad: un paso por la Arqueología del Born
Autora del post: Cynthia González Varios siglos han transcurrido desde que el Born vio la luz por última vez, momento en el que las familias seguían sus rutinas y se arraigaban de manera férrea a la Barcelona del siglo XVIII. Hoy, ya estando en el siglo XXI, el Born vuelve a renacer gracias a la Arqueología, y junto a ella florece también la identidad de muchos que se sienten cercanos a la gente de ese entonces. Hablamos de memoria histórica, aquellaContinua llegint…Cynthia González: Memoria e identidad: un paso por la Arqueología del Born