Del 16 de gener al 20 de març els dijous de 12 a 14h comptarem amb diversos professionals i acadèmics que treballen en els camps que travessen la memòria, la arqueologia i la història de la Guerra Civil i el Franquisme

El curs ha estat organitzat i dirigit per la Dra. Queralt Solé i Laia Gallego Vila, en el marc de l’equip del Passat més Recent, del projecte NECROPOL: Más allá del subtierro. Del giro forense a la necropolítica en las exhumaciones de fosas comunes de la Guerra Civil (Proyecto I+D+i PID2019-104418RB-I00) i del Grup de Recerca Consolidat Centre d’Estudis Internacionals (2021 SGR 01079, UB) de la Secció d’Història Contemporània (Departament d’Història i Arqueologia, Universitat de Barcelona).

Aquesta activitat està oberta a tota persona interessada en el curs, prèvia inscripció a través de GAUDIR UB (veure enllaç) institució que en certificarà el seu aprofitament.

El curs se celebrarà de forma presencial a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona (Carrer Montalegre, 6-8).

Programa detallat

16 de gener “Història i memòria de la guerra civil al segle XXI“, sessió a càrrec de la Dra. Queralt Solé, Professora agregada del Departament d’Història i Arqueologia de la Universitat de Barcelona.
Idioma: català.

23 de gener
“Memòria i vestigis dels bombardeigs “, sessió a càrrec de la Dra. Laia Gallego-Vila, Investigadora Postdoctoral, Departament d’Història Moderna i Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Idioma: català.

La sessió té com a objectiu abordar un recurs que ha passat desapercebut al llarg del s. XX i XXI però que constitueix un element molt present al nostre entorn: el patrimoni dels bombardeigs. Conèixer l’estat del coneixement sobre els bombardeigs i reflexionar sobre la influència de la materialitat en la transmissió de memòries traumàtiques i la construcció d’un patrimoni memorial col·lectiu. Per últim, es pretén explorar possibilitats en la dinamització dels espais de memòria de la guerra civil i de la gran petjada que tingueren els bombardeigs, a través de nocions de ciència ciutadana i eines digitals.

Laia Gallego Vila, és investigadora postdoctoral de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Anteriorment va ser investigadora predoctoral (FI-DGR) realitzant una estada de recerca a la Durham University. És especialista en arqueologia del passat contemporani. En el camp de la Guerra Civil ha investigat sobre la destrucció i els danys materials dels bombardejos. Des de 2019 investiga sobre la industrialització i la domesticitat en les societats contemporànies, específicament els pobles rurals abandonats, les colònies industrials i el barraquisme. És part de projecte I+D NECROPOL, del Centre d’estudis Històrics Internacionals (CEHI-UB) i del Grup de Recerca sobre Dictadures i Democràcies (GReDD-UAB), i participa de projectes diversos en l’àmbit del patrimoni i la memòria en l’àmbit nacional i internacional.

30 de gener
“Cronología de las exhumaciones de la Guerra Civil” sessió a càrrec de la Dra. Miriam Saqqa Carazo, Investigadora Postdoctoral
del Departament d’Història i Arqueologia de la Universitat de Barcelona.
Idioma: castellà.

Resum de la sessió: Las fosas comunes de la Guerra Civil son una materialidad de la violencia que transita el espacio, pero también el tiempo. Sus diferentes fases cronológicas deben ser entendidas y analizadas de manera individual. En la última década se ha evidenciado la existencia de diferentes “ciclos” de exhumaciones de fosas comunes de la Guerra Civil. La premisa de partida es que cada uno de los ciclos de exhumaciones corresponden a diferentes encuadres necropolíticos. Cada una de estas fases de desenterramientos han de ser entendidas en su contexto histórico y con su particularidades técnicas, políticas y sociales, teniendo muy presentes las víctimas que son recuperadas y los relatos memoriales que acompañan cada caso. El estudio de estas fases las convierte en aportes fundamentales para el conocimiento histórico de la guerra y la posguerra, cuyo resonar alcanza nuestros días.

Miriam Saqqa Carazo es historiadora, arqueóloga y antropóloga forense. Actualmente es investigadora postdoctoral en el Departamento de Historia Contemporánea de la Universitat de Barcelona. Anteriormente, fue investigadora postdoctoral en el McDonald Institute for Archaeological Research de la University of Cambridge. Forma parte del proyecto de investigación NECROPOL: Más allá del subtierro. Del giro forense a la necropolítica en las exhumaciones de fosas comunes de la Guerra Civil, dirigido por Queralt Solé i Barjau en la Universitat de Barcelona. Es autora del libro Las exhumaciones por Dios y por España (Cátedra).

6 de febrer
“La materialitat de les fosses: indumentària i objectes“, sessió a càrrec de Jordi Ramos Ruiz, arqueòleg.
Idioma: català.

Resum de la sessió: Els estudis específics sobre la indumentària i els objectes associats de les víctimes exhumades de la guerra civil s’han incrementat de manera notable en els darrers anys. La vestimenta, com a element cultural, ha permès conèixer l’economia, la vida quotidiana i els costums de l’època; també, s’aprecia en el seu estudi la distinció per sexe, edat i classe social. Presentarem la metodologia i les conclusions aportades per l’estudi de la indumentària i dels objectes que s’exhumen a les fosses de la guerra civil i repressió, com a disciplina auxiliar, que juntament amb la Història, l’Arqueologia i l’Antropologia han aportat un major coneixement de les víctimes de la Guerra Civil, que en alguns casos han ajudat a la identificació.

Jordi Ramos Ruiz, és llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona, Màster en Gestió de Projectes i Espais Culturals i Màster d’Història Contemporània i Món Actual (UB-UOC). Membre de l’associació Memòria Soterrada i del grup del Passat Més Recent. Està realitzant la tesi doctoral sobre l’Arqueologia de la Guerra Civil a la ciutat de Barcelona dirigida per la Dra. Queralt Solé. Actualment, és arqueòleg territorial de la ciutat de Barcelona i del Vallès Oriental del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

13 de febrer
“Arqueologia i antropologia forense a les fosses comunes“, sessió a càrrec de Eulàlia Díaz i Ramoneda, arqueòloga i antropòloga.
Idioma: català.

Resum de la sessió: Les exhumacions de fosses comunes derivades de la Guerra Civil i la dictadura franquista han estat una constant en molts territoris de l’Estat espanyol. Des de l’any 2000, la introducció de la metodologia científica en aquests processos els ha donat un nou enfocament, permetent la recollida exhaustiva de dades que conformen relats històrics dels episodis de violència a partir del treball conjunt des de les diferents disciplines . Així doncs,  la combinació de  la metodologia arqueològica amb mètodes propis de les ciències forenses són fonamentals per abordar els processos de localització, exhumació i identificació de víctimes mortals, esdevenint fonts històriques primordials per a l’estudi de la repressió a través de l’empremta de les fosses comunes.

Eulàlia Díaz i Ramoneda és arqueòloga especialitzada en antropologia Forense, enfocada en el conflicte contemporani i els Drets Humans. Forma part de l’equip «El passat més recent» de la Universitat de Barcelona, i és membre del projecte “NECROPOL. Más allá del subtierro: del giro forense a la necropolítica en las exhumaciones de fundiciones comunes de la guerra civil”. La seva investigació es desenvolupa des de l’arqueologia i l’antropologia forense com a eines per a l’estudi de les fosses comunes i el tractament dels cossos com a testimonis dels processos repressius. Destaquen les línies de recerca entorn la repressió amb resultat mort sobre les dones i l’anàlisis dels processos d’exhumació i les polítiques públiques de la memòria al País Valencià. Professionalment es centra principalment en projectes de localització, recuperació i estudi de restes òssies de víctimes de la Guerra Civil i la dictadura franquista en diferents territoris de l’estat, sobretot al País Valencià, Andalucía, les Illes Balears i Extremadura.

20 de febrer
“Guerra i violències“, sessió a càrrec del Dr. Oriol Dueñas, Professor Lector del Departament d’Història i Arqueologia de la Universitat de Barcelona.
Idioma: català.

Resum de la sessió: La guerra civil espanyola estigué marcada per l’enfrontament militar entre els dos exèrcits; republicà i rebel, i en paral·lel per la violència i repressió que es produïren ambdues rereguardes. En aquesta sessió tindrà com objectiu principal mostrar les característiques que tingueren aquells fets violents a través de l’anàlisi i penetració de fonts primàries i secundàries que es conserven. Una sessió que vol donar a conèixer aquest episodi lligat a la guerra civil espanyola a través la interdisciplinarietat i de les fonts històriques.

Oriol Dueñas Iturbe (Barcelona, ​​1977), és doctor en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona i professor lector del Departament d’Història i Arqueologia de la Universitat de Barcelona. Ha desenvolupat diversos projectes en el marc del Grup de Recerca i Anàlisi del Món Actual. És autor de diverses investigacions i publicacions sobre la violència durant la guerra i posterior dictadura franquista, així com treballs sobre les destruccions i la posterior reconstrucció d’infraestructures durant la Guerra Civil Espanyola.

27 de febrer
“Mas allá de las alambradas: Una arqueología comparada de los campos de concentración franquistas“, sessió a càrrec de la Dra. Laura Muñoz-Encinar, Professora Lectora del Departament d’Història i Arqueologia de la Universitat de Barcelona.
Idioma: castellà.

Resum de la sessió: En España existieron más de doscientos campos de concentración durante la guerra civil y la dictadura Franquista. El final de la guerra traería consigo la detención de miles de prisioneros que comenzaron un largo camino que los llevaría a campos de concentración, prisiones, o Batallones de Trabajadores. En 1939 la Dirección General de Prisiones asumió las responsabilidades en la gestión del sistema penitenciario y desarrolló nuevas formas de explotación de la mano de obra reclusa a través de los trabajos forzados. En este momento se crearon las Colonias Penitenciarias y los Destacamentos Penales, pasando a ser beneficiarias las empresas constructoras privadas y el propio Estado. Este trabajo presenta los resultados del proyecto DES-ALAMBRAR, que aborda el análisis comparado de los campos de concentración franquistas en España a partir del estudio de la cultura material. Los resultados han aportado nuevos datos sobre la complejidad del aparato represivo franquista y su organización. Los resultados obtenidos permiten conocer nuevos aspectos sobre el papel de la violencia como forma de control social y las condiciones extremas de vida a las que estaban sometidos los reclusos, muchos de los cuales fueron ejecutados o murieron a consecuencia de enfermedades derivadas de las duras condiciones de vida en el interior de los campos. Además, permite arrojar luz sobre la violencia específica ejercida sobre las mujeres, los descendientes de presos y otros grupos minoritarios de la sociedad. Nuestros resultados también han permitido acercarnos a las huellas del pasado que permanecen en el presente de la sociedad, donde junto a las múltiples materialidades de la guerra y la dictadura se encuentran también los campos de concentración y de trabajos forzados, así como los cuerpos de los desaparecidos y las fosas comunes donde están enterrados.

Laura Muñoz-Encinar es profesora lectora Serra Húnter en la Universidad de Barcelona (UB). Previamente, fue investigadora postdoctoral Juan de la Cierva Incorporación en INCIPIT-CSIC (2021-2023), investigadora postdoctoral en la Universidad de Ámsterdam (2018-2020), y beneficiaria de una beca postdoctoral competitiva (2020-2021)–financiada por la Junta de Extremadura. Realizó su doctorado en Historia en la Universidad de Extremadura (2011-2016), premio extraordinario de doctorado, y un Máster Erasmus Mundus en Arqueología Cuaternaria y Evolución Humana-especialidad en Antropología Física- en la Universidad Rovira i Virgili (2006). Es especialista en arqueología forense, centrada en los procesos de represión llevados a cabo en los regímenes totalitarios y fascistas del siglo XX en Europa. Ha participado en más de 50 proyectos en España, Europa y Asia Occidental. Cuenta con más de diecinueve años de experiencia en la dirección de proyectos de investigación, trabajo de campo y gestión de laboratorios. Es co-investigadora principal del primer proyecto arqueológico de I+D financiado por MCIN/AEI que investiga los campos de concentración franquistas y la violencia política contemporánea en España. Ha sido miembro de 16 proyectos de investigación competitivos de forma ininterrumpida desde 2011, como investigadora principal en 9 de ellos y ha coordinado 5 contratos de investigación. Es miembro del equipo gestor del proyecto europeo “TRACTS”(COST ACTION). Cuenta con un sólido historial de publicaciones con 14 artículos revisados por pares en revistas líderes en el campo de la arqueología (World Archaeology, Forensic Science International, etc.), 1 monografía de autoría individual, 1 libro en coautoría, 1 libro editado y 20 capítulos de libro en editoriales nacionales e internacionales (Springer, Palgrave, etc.). Ha realizado más de 100 actividades de divulgación y más de 60 presentaciones en congresos nacionales e internacionales (CHAT, EAA, etc.), incluyendo Keynotes.

6 de març
“Monumentalizaciones y confrontaciones de memoria“,
sessió a càrrec del Dr. Daniel Palacios, Investigador Postdoctoral de la Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED).
Idioma: castellà.

La sesión tratará sobre como las fosas comunes se han convertido en monumentos y espacios de memoria. Desde las primeras iniciativas de mujeres que desafiaron al régimen para volver a las fosas a llevar flores, a la construcción de monumentos con la organización familiar, sindical y vecinal de los años setenta, terminando por las acciones más recientes donde los monumentos vuelven a ser un recurso ante las limitaciones del giro forense. Una forma popular de escritura de la historia en el territorio.

Daniel Palacios González es Investigador Postdoctoral en la UNED, y anteriormente fue Investigador Postdoctoral en Birkbeck, Universidad de Londres. Se doctoró como investigador Marie Curie en la Universidad de Colonia, habiéndose formado anteriormente en políticas culturales y desarrollo comunitario en Serbia y Cuba. Su libro De fosas comunes a lugares de memoria (CEPC, 2022) recibió el Premio First Book Award 2023 de la Memory Studies Association.

13 de març
“Intersecciones de la memoria en las prácticas culturales contemporáneas”, Sessió a càrrec de la Dra. Lídia Mateo Leivas, Investigadora Postdoctoral de la Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED).
Idioma: castellà.

13 de març
“Espais de memòria i turisme al segle XXI”, sessió a càrrec del Dr. David González Vázquez, Project Manager de l’Observatori Europeu de Memòries (EUROM) i professor associat al Departament de Didàctiques Aplicades de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona i al Departament d’Història i Història de l’Art de la Facultat de Turisme de la Universitat de Girona.
Idioma: català.

Els espais de memòria són habitualment entesos com a llocs patrimonials amb capacitat per a posar el passat en diàleg amb el present. En molt casos, són també indrets sobre els quals s’han desenvolupat accions i estratègies de posta en valor per tal d’atreure visitants. Aquesta relació entre lloc i visitant genera una dinàmica turística que, a la vegada que potencia la memòria del propi espai, pot arribar a ser font de controvèrsies. A la present sessió es presentaran els principals espais de memòria del país vinculats a la Guerra del 36, així com alguns exemples internacionals que ajudin a comprendre la complexitat del fenomen turístic en relació a la memòria.

David González Vázquez és tècnic de projectes de l’Observatori Europeu de Memòries (EUROM) de la Fundació Solidaritat UB, on exerceix des de l’any 2018 i coordina l’àrea de programes educatius. Amb anterioritat, durant els anys 2014 i 2017, va ser educador al Museu Memorial de l’Exili (MUME) de la Jonquera. És Doctor en Educació per la Universitat de Barcelona (2022), Màster en Turisme Cultural per la Universitat de Girona (2014) i Llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona (2010). A nivell docent, ha exercit com a professor associat al Departament de Didàctiques Aplicades de la Universitat de Barcelona (2018 – 2021) i al Departament d’Història i Història de l’Art de la Universitat de Girona (2018 – 2023). El seu àmbit de recerca i estudi està vinculat a la projecció patrimonial, turística i educativa dels espais de memòria, publicant fins a dia d’avui una trentena de referències, entre llibres, articles i col·laboracions en obres col·lectives. És col·laborador dels grups de recerca DIDPATRI (Didàctica del Patrimoni, Museografia comprensiva i noves tecnologies), de la Universitat de Barcelona, i LMRT (Laboratori Multidisciplinar de Recerca en Turisme), de la Universitat de Girona.

Dades bàsiques del curs

Inscripció

Podeu inscriure-us a partir del 27 de novembre al següent enllaç: https://www.il3.ub.edu/ca/gaudir/memoria-historica-arqueologia-guerra-civil-franquisme