La condició estratègica de Flix


Flix com a poble genuïnament especial pel que fa a la seva situació geogràfica

Flix es un municipi de la Rivera d’Ebre, situat en un meandre de 4 km de llarg del riu Ebre, a mig camí entre Riba-roja d’Ebre i Ascó, donant-li accés a aquest dos cops. Un dels elements més característics de Flix, que es veu des de la llunyania, és el seu castell carlí, una fortificació que corona la vil·la i controla tot el meandre. Es aquí quan ens fa pensar en Flix i el seu sentit estratègic. Farem un breu repàs històric dels esdeveniments que han caracteritzat a la població, sobretot dels últims anys de la població, i dels seus elements més significatius en relació a la seva situació privilegiada pel control de l’Ebre.

Repàs històric de Flix com a escenari de diversos episodis bèl·lics

En un principi, els historiadors i historiadores parlen de la població en si mateixa amb un origen incert en la una possible talaia d’ilercavons, i també per part dels romans. Tot i així les evidencies més encertades és que es tracta d’un dels emplaçaments de fortalesa (ḥiṣn) que, juntament amb les Ascó, Miravet i Riba-Roja conformaven un front en la frontera andalusí. L’Ebre fou des del principi un territori importantíssim de controlar. Precisament, amb la conquesta de Flix per part de Ramón Berenguer IV (1153) fins la Guerra de Successió, que fou finalment destruït va servir sempre com a lloc geoestratègic pel control del meandre, cosa que els permetia una circulació més acurada de la navegació per l’Ebre. El castell fou clau per la defensa i domini de la Principat del General i el Consell de Cens des de que la havien adquirit (25 d’abril de 1398), sobretot durant la Guerra Civil Catalana (1462-1472), que va tenir una gran importància. Havia sigut per Barcelona el control dels seus interessos a l’Ebre, el control de la navegació, els passos de barca, i moltes altres funcions com la mateixa defensa, la recollida dels impostos i el seu emmagatzematge. El control pel blat que venia de Navarra i l’Aragó per part de Barcelona, competia amb Tortosa i la seva hegemonia va estar sempre en disputa. Pel mateix motiu fou víctima de diversos saquejos. Durant la Guerra de Succeció (1705-1714), Flix va tindre un paper igual d’important, i va ser quan l’antiga construcció sarraïna va quedar enrunada durant la resta del s.XVIII.

Amb la primera guerra carlina (1833-1840), i sobre un castell ja antic i enderrocat, es considerà la construcció d’un fortí, un que segons Eco del Comercio <<darà muchísimo y se oirà>>, però que al acabar el conflicte fou enderrocat per ordre del mateix general Espartero. Durant la Segona Guerra Carlista es tornà a plantejar una nova construcció: El castell Nou, que fou emplaçat a la part més alta del meandre, des d’on es podia controlar perfectament els dos passos de navegació del riu. Fou, sobretot, durant la Tercera Guerra Carlina (1872-1875) que el castell va recobrar una importància major, convertint a Flix com un dels centres neuràlgics del Carlisme a Catalunya.

El castell Nou de Flix, coronant l’istme del meandre de l’Ebre, controlant tot el territori.
Imatge del bloc ebreactiu.cat (2014).

A llarg del s. XIX, amb el canvi de paradigma en la navegació fluvial per la construcció de l’Assut (1830), que a l’hora substituïa l’anterior que fou derruïda per una riuada al 1787 (o també alguns defensen que fou a causa de la guerra del Francès); i més tard amb la reconstrucció per part de una nova fàbrica que s’instal·laria al mateix meandre: La Electroquímica (1897), que actualment segueix funcionant. També cal destacar que es van fer anar 5 vaixells de vapor, entre Amposta i Escatró. Aquest emplaçament privilegiat per la construcció de la fàbrica, seria també de nou enclau estratègic durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), doncs tenim noticies de que inclús fou bombardejada per part de l’aviació italiana, a la seva fàbrica de cloratita (23 de Febrer del 1937), abans que a la pròpia barcelona; Fou també refugi pels nazis, que tot just fugien fora d’Europa quan van perdre la Segona Guerra Mundial.

Durant la campanya arqueològica a la Fàbrica de Cloratita en el 2023, en una entrevista feta pels mateixos estudiants d’arqueologia de la Universitat de Barcelona; a en Jaume Masip Llop, president de l’Associació Cultural La Cana, fou preguntat precisament pel paper estratègic i la importància del emplaçament de Flix: <<La geografia condiciona la història, i en els rius […] sempre hi ha una economia lligada>>. Com a pas cap a l’Aragó, per la hegemonia barcelonina del blat de Navarra i l’Aragó, com a territori “per on passa dos cops l’Ebre”, pel control geoestratègic d’una frontera natural i de diverses fronteres polítiques històriques des de l’istme del meandre coronat amb un fortí… Flix compleix una gran importància estratègica, com ja sospitàvem des d’un principi.

Manel V. Muñoz

Referències:

– Ferrer i Mallol, Maria Teresa (2002); “Flix, un port fluvial blader per a Barcelona. La compra de la Baronia de Flix i La Palma l’any 1400”, a Acta historica et archaeologica mediaevalia, nº 23, pp. 465-507.

– Hierro Castarlenas, Marià; Muñoz Hernández, Pere; Collazos Ribera, Josep Antoni (1997), Centenario de “La Fábrica”. De la Sociedad Electro-Química de Flix a ERKIMIA, 1897-1997; ERKIMIA (ed.).

– Muñoz Hernández, Pere (2017); “Els castells de Flix. De la Guerra Civil Catalana del segle XV fins la III Guerra Carlina” a Miscel·lània del CERE 27, pp. 253-272.

– Beevor, Antony (2005); trad. Pontón Gómez, Gonzalo (7ª imp. 2020); La guerra civil española; Crítica, Barcelona.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *