Els arqueòlegs desenterren 40 barraques on els miners van malviure fins als anys 70

Article a l’ARA per Sílvia Marimon Molas. Enllaç a la notícia:https://www.ara.cat/cultura/memoria-historica/amaguen-mines_130_4489958.html

Pujar fins a Coll de Pradell (Berguedà) als anys 30 i 40 del segle passat no era gens fàcil. A peu o amb mula, era més d’una hora de camí des del poble de Vallcebre, i, a l’hivern, quan tot estava nevat, podia ser encara molt més feixuc. Allà, en una zona boscosa i aïllada, hi havia dues mines de carbó. Al seu voltant, els mateixos miners, quan no havien de picar les parets de la mina o destriar i netejar el carbó, s’hi van construir barraques per poder-hi dormir i descansar. La singularitat d’aquests precaris habitatges, a més de 1.600 metres d’altitud, és que no van ser temporals. Van tenir una pervivència molt llarga, des dels anys 30 fins als 70.

Per construir-los, els mateixos miners aprofitaven allò que la mina rebutjava: des del carbó per aïllar el terra fins a bidons buits per a les teulades. Pràcticament, no hi ha memòria oral ni escrita sobre aquests habitatges precaris, ni tan sols un registre dels qui hi van viure i treballar, però l’equip d’arqueòlegs del Passat més Recent (Universitat de Barcelona) n’estan desenterrant la memòria.

De moment, han localitzat 40 barraques. Hi vivien homes sols, mai hi van portar les famílies. Molts eren migrants i venien d’Almeria, Castelló, Terol o Múrcia. L’única possibilitat que tenien d’oci era la cantina. A les barraques no hi havia ni electricitat ni aigua potable. Tampoc bany ni tan sols una latrina. Si es volien rentar, els miners havien d’anar a buscar l’aigua del riu que la majoria de mesos de l’any era ben glaçada. Els lavabos eren els boscos de pi negre.

“Calculem que a les barraques hi devien viure més de 200 miners, però és una xifra orientativa perquè no tenim cap registre ni s’han conservat les fitxes dels treballadors”, diu Laia Gallego, l’arqueòloga responsable del projecte, que compta amb l’ajuda de l’Ajuntament de Vallcebre i la Diputació de Barcelona. Se sap que van estar habitades fins als anys 70 pel material trobat: “El més modern són llaunes de cerveses i pots d’aspirines dels anys 70. És molt excepcional la quantitat d’ampolles d’alcohol i de medicaments que hi hem trobat, sobretot relacionats amb problemes respiratoris, reumàtics i musculars”, detalla Gallego, que està a punt d’acabar la tesi doctoral sobre la industrialització de la mineria. En una mateixa barraca, els arqueòlegs han trobat fins a 15 ampolles de vidre.

Llegeix la notícia completa: https://www.ara.cat/cultura/memoria-historica/amaguen-mines_130_4489958.html