Havent format part de l’excavació d’un polvorí al jaciment de la Fàbrica de Cloratita de Flix (FCF) on no tan sols es va dur a terme el procés d’excavació i documentació, sinó que se’ns va reforçar —per mitjà de diverses visites culturals— una idea clau. L’estudi del passat es pot dur a terme no només amb l’excavació arqueològica i les fonts escrites, sinó també per mitjà de fonts orals, fotogràfiques i, fins i tot, vestigis arquitectònics. La combinació de les quals enriqueix el coneixement del nostre passat
En el cas de l’estudi de l’arquitectura hi ha una branca de l’Arqueologia anomenada Arqueologia en vertical o Arqueologia de l’arquitectura. Aquesta parteix de l’estudi del nostre passat per mitjà de l’ús de diversos materials constructius i fins i tot estils arquitectònics.
Una de les visites culturals va ser a la Colònia obrera de Flix, la qual destaca atès que arquitectònicament aparenta situar-se en algun indret del centre d’Europa. Certament, l’estil arquitectònic és un vestigi que permet entendre el passat de la fàbrica electroquímica, dels treballadors i les seves famílies.
Les colònies industrials tenen el seu origen a l’Anglaterra del segle XIX a conseqüència de la Revolució Industrial (Forn i Cervelló, s/d: 7). La majoria de colònies solen seguir un mateix patró constructiu i lloc d’establiment: s’edifiquen paral·lelament o consegüentment a la construcció del nucli industrial i se solen situar en una zona apartada del nucli urbà. Es podrien referenciar com uns microcosmos, els quals tenia tot el que calia per autoabastir els treballadors de la fàbrica i la seva família, per tal que no s’haguessin de desplaçar al nucli urbà i així evitar el contacte amb noves idees progressistes que posessin en perill el modus vivendi d’un treballador industrial i el modus operandi de la fàbrica.
La Colònia de Flix, però, no era tan similar a les d’altres fàbriques de Catalunya. Aquesta, tot i situar-se a la vora d’un riu —per l’obtenció d’energia i electricitat— no es trobava vinculada a una fàbrica tèxtil, sinó una de química. Cal afegir que, la majoria de colònies catalanes responien al model constructiu d’origen anglès, però la Colònia obrera de Flix seguia una disposició urbanística pròpiament centro europea, carrers amb noms alemanys (Fig. 1) i amb presència de treballadors estrangers. D’aquí vindria el seu topònim, el Barri Internacional ( Forn i Cervelló, s/d: 7).
La influència germànica en el model urbanístic i arquitectònic de la colònia va ser com a resultat que l’accionista majoritari de la Sociedad Electroquímica de Flix fos el grup industrial alemany, Chemiske Fabrik Elektron (Muñoz Hernández, 1994: 133). Aquesta influència no tan sols quedà reflectida en els models arquitectònics, sinó també en l’ús de materials constructius característics dels països germànics en contraposició amb els materials emprats en la costa mediterrània. Un d’aquests seria la fusta, utilitzada més sovint que al nord-est peninsular. Un exemple seria la teulada de la casa d’un dels tècnics de la fàbrica, l’estructura de la qual està realitzada tota de fusta (Fig. 2).
Fig. 2. Fotografia de la casa del director, construcció amb un estil propiament germànic, 
teulada de fusta a doble vessant (Llorens, 2019).
Un altre aspecte a destacar, clarament característic de l’arquitectura centreeuropea, seria les
tipologies de les teulades. Algunes de les teulades de la Colònia eren a doble vessant —
emprades en les regions més septentrionals per evitar que la neu no s’acumulés a la teulada—
però també hi ha teulades de tipus gambrel i mansarda (Fig. 3, Fig. 4 i Fig. 5), també
característiques del centre d’Europa (Cervelló Rodes, 2009: 79).
Fig. 3. Fotografia d’un dels carrers de la colònia amb una casa amb una teulada també mansarda
(Llorens, 2019).
Fig. 4. Apartaments al C/ Plieninger amb
una teulada d’estil germànic anomenada de
“Gambrel” (Forn i Cervelló, s/d: 36).
exterior-loft-area-white-barn-260nw-2160935405.jpg
Per tant, des d’un inici la colònia ja presenciava un pes arquitectònic germànic molt marcat,
aquest va tenir dues etapes constructives:
La primera fou entre els anys 1907-1936, la planificació urbanística es trobava tutelada per
l’arquitecte alemany Paul Müller (Forn i Cervelló, s/d: 8-10). El Casino (Fig. 6), és un dels
edificis més rellevants d’aquesta primera etapa constructiva, aquest en realitat és una
reproducció idèntica d’un casino que se situava a l’estació de Frankfurt, el qual es va construir
seguint el corrent modernista alemanya. Aquest va acabar sent el lloc de reunió dels alemanys
que residien en les comarques tarragonines (Cervelló i Forn, 2008: 179 i 180; Cervelló Rodes,
2009: 83 i Forn i Cervelló, s/d: 13 i 14).
Fig. 6. Fotografia actual de l’accés al Casino (Forn i Cervelló, s/d: 14). 
Fig. 7. Fotografia recent de la Clínica (Forn i Cervelló, s/d: 28).
És en aquest moment que la Colònia de Flix rep el nom de Barri Internacional, a conseqüència
de l’arribada de tècnics i treballadors de procedències vàries com alemanys, austríacs i italians
(Forn i Cervelló, s/d: 19).
La segona etapa constructiva s’inicià havent finalitzat la Guerra Civil, mentre es reconstrueix
la colònia després dels bombardeigs de la nit del 23 al 24 de febrer de l’any 1937 i el seu
abandó. Aquesta segona etapa s’estén fins als anys 70 del segle passat (Forn i Cervelló, s/d: 8).
Al llarg d’aquesta segona etapa, la colònia experimenta un auge urbanístic, on es construeixen
una gran diversitat d’edificis amb funcionalitats específiques, algunes de les quals seguint la
mentalitat alemanya (Cervelló i Forn, 2008: 182 ). Un d’aquests seria l’Escola dels Aprenents,
basat un mètode d’aprenentatge emprat a Alemanya partint en una dualitat d’ensenyament, tant
teòric com pràctic. Un altre edifici d’aquesta segona etapa va ser la Clínica (Fig. 7), la seva
edificació va ser molt important pel fet que en la dècada dels seixanta encara no hi havia
hospitals propers a la zona. L’edifici reflecteix l’estil arquitectònic anomenat racionalista o estil
internacional, corrent que sorgeix al centre d’Europa després de la Primera Guerra Mundial i
s’estén fins a mitjans dels anys seixanta (Cervelló Rodes, 2009: 86).
La Colònia en les darreres dècades ha patit un cert declivi, actualment el seu estat de conservació és precari. Una de les últimes tasques del treball d’un arqueòleg és la preservació i difusió dels vestigis del nostre passat, per això el veïnat de Flix està incentivant un projecte de museïtzació de la colònia. Per tal de fossilitzar l’herència de la tradició arquitectònica centro europea en aquest racó de la Ribera de l’Ebre.
Lucia Ponziano-Keeling
Bibliografia
Cervelló Rodes, F. i Forn Perramón, C., 2008, El Conjunt Industrial de la Fàbrica i la Colònia Química de Flix. Miscel·lània del CERE, 19.
Cervelló Rodes, F., 2009, La Colònia Química de Flix; un exemple únic dins el Patrimoni Industrial Català. Ex Novo: Revista d’història I Humanitats, [en línia], 3.
Forn i Perramón, C. i Cervelló Rodes, F., s/d, Projecte per l’adequació i difusió de El Conjunt industrial de “la Fàbrica” i Colònia Química de Flix (Manuscrit inèdit).
Muñoz Hernandez, P., 1994, Alemanys a l’Ebre. La Colònia química alemanya de Flix (1897-1994). Edicions El Medol Forum, Tarragona , 171.
Webgrafia
Llorens, A., 2019, La única colonia industrial química de Catalunya, futuro reclamo turístico. La Vanguardia. https://www.lavanguardia.com/local/tarragona/20191223/472351198876/unica-colonia-industrial-quimica-cataluna-flix-reclamo-turistico.html