El paisatge de Flix, l’empremta de la seva història

Sobre el paisatge, més enllà del medi físic, les activitats humanes deixen la seva empremta. D’aquesta manera, el paisatge del present és el resultat de la sinergia del medi natural i el medi humà, que es materialitza en les formes paisatgístiques. Des d’aquesta mirada, podem observar l’entorn de Flix, com una expressió on reconeixem la seva història i cultura.

Aquesta és la línia d’estudi que es coneix amb el terme d’arqueologia del paisatge, que aborda una anàlisi dels processos històrics per mitjà de les formes d’organització i percepció del paisatge1.
Flix és un municipi del nord de la comarca de la Ribera d’Ebre, situat a la dreta del riu Ebre, que l’envolta amb un meandre. És aquest un dels aspectes del que pot presumir el poble de Flix, el singular pas del riu Ebre, passant dues vegades. Des de sempre, el riu ha tingut un rol evident en el desenvolupament social i econòmic del municipi. És més, hi ha qui planteja la possibilitat que el propi nom de Flix derivi del mot llatí flexus, fent referència al meandre que envolta el poble.

Fotografia panoràmica del meandre de Flix.

Parlem d’una repercussió social i econòmica, ja que com a conseqüència de la tradició industrial, iniciada a finals del segle XIX, l’estil de vida de la gent de Flix (jornades laborals, sous, associacionisme, etc.) ha estat molt diferent respecte a la major part dels pobles de les terres de l’Ebre, que vivien principalment de l’activitat agrícola. La instal·lació de la Sociedad Electroquímica a Flix va ser a consciència, atès que al situar-se al costat del riu, es garantia tant l’abastiment d’aigua per la producció com la comunicació a través de la navegació fluvial amb llaüts.

Tot i així, les transformacions del paisatge no es restringeixen únicament al pas del riu Ebre a Flix, sinó que les podem veure en tot el seu entorn, com ara a la Reserva Natural de Sebes (Flix). La Reserva Natural de Fauna Salvatge de Sebes i Meandre de Flix 2 és una zona fluvial d’unes 250 hectàrees, situada a la riba esquerra entre el meandre de Riba-roja i el meandre de Flix, que destaca per la diversitat faunística, els seus aiguamolls i la seva vegetació de ribera.

Fotografia panoràmica de la Reserva Natural de Sebes.

Tanmateix, aquest espai no només destaca per la seva riquesa natural sinó també pel patrimoni que alberga: el jaciment de Sebes i la Fàbrica de Cloratita. El poblat de Sebes és un jaciment a l’esquerra de la vall de Sant Joan, en què hi ha restes d’un poblat de la primera edat del Ferro, una altra zona d’hàbitat datada del període ibèric i una àrea de necròpolis, en part tallada per una trinxera de la Guerra Civil. La Fàbrica de Cloratita és una antiga fàbrica que va iniciar la seva producció d’explosius clorats (cloratita) el 1923, com a filial de l’Electroquímica de Flix, i que per la falta de matèria primera va aturar la seva activitat el 1937. Les restes documentades són diversos els pavellons de màquines, terraplens, part de l’arquitectura monumental i la casa de la família del tècnic i del guarda, així com un polvorí i un refugi antiaeri. Es troba a l’oest de la partida de Sebes, a uns 350 metres aproximadament de l’actual riu Ebre.

La fundació d’aquest complex fabril també és un exemple de l’impacte paisatgístic de les accions humanes del passat. Si fem un exercici de fotointerpretació amb l’ortofotografia actual de la zona on es troba la fàbrica, podem determinar les transformacions del paisatge, en consonància amb l’evolució històrica. En primer terme, identifiquem quatre elements naturals: la vegetació de ribera, les parcel·les de cultiu (oliveres), la zona de pinar i el riu Ebre.

Ortofotografia actual amb les unitats naturals diferenciades.

Hem de tenir present que la fesomia d’un medi fluvial i zona d’aiguamolls es configura amb una vegetació de ribera. D’aquesta manera les terres de conreu remeten a una acció humana, en aquest cas, a una explotació d’oliveres destinada a la producció d’oli. No només trobem una plasmació en el paisatge, sinó que les restes del Molí d’Oriol (Flix) 3 ho reafirmen. A conseqüència de l’extensió agrícola, va haver-hi una regressió de l’hàbitat de ribera, el qual no va tornar a guanyar terreny fins a l’inici de la industrialització de Flix, que ha permès la seva recuperació.

Mitjançant la instauració de la Sociedad Electroquímica de Flix, s’inicia el procés d’industrialització. La seva materialització en el paisatge transcendeix la construcció de la fàbrica i la colònia a la riba dreta de l’Ebre i comporta un seguit de repercussions al llarg del temps, com ara les infraestructures ferroviàries inaugurades el 1892 a Flix. Una altra afectació visible en la imatge paisatgística és la zona de pinar ben delimitada enmig dels camps d’oliveres. L’explicació rau en la dinàmica històrica de la industrialització perquè aquest pinar aïllat remet a la ubicació de l’antiga fàbrica de Cloratita.

En la fotografia dels anys trenta, el contrast paisatgístic és encara més clar. La pregunta, doncs, que ens hem de plantejar és, per quina raó era necessari plantar pins en una fàbrica? Com assenyalàvem abans, correlacionant-ho amb els esdeveniments històrics podem trobar-ne la resposta. En el context de la Guerra Civil, al tractar-se d’un centre de producció d’explosius, era d’esperar que fos un punt estratègic per ser bombardejat i una bona forma de protegir les estructures de la fàbrica era amb una coberta vegetal compacta, fent que la fàbrica no sigui visible des del cel.

Comparant les fotografies aèries dels volts del 1946-1947, el del 1955-1956 i l’actual, veiem la perpetuació de l’empremta paisatgística de la fàbrica de Cloratita, alhora que també la recuperació de la vegetació de ribera en detriment dels camps de cultius més propers el riu, abandonats a conseqüència de l’activitat industrial del municipi.

Fotografies aèries de la fàbrica de Cloratita i la partida de Sebes.

En definitiva, l’entorn de Flix és, en la seva plenitud, un reflex dels canvis i costums del poble i per això cal protegir-lo i integrar-lo en el seu patrimoni.

Dolça Arús Canals

BIBLIOGRAFIA

Arxius en línia: https://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/#/cercabasica/cerca
BELARTE, Ma Carmen; NOGUERA, Jaume; OLMOS, Pau (2015). Memòria dels treballs d’excavació desenvolupats al jaciment de Sebes. http://calaix.gencat.cat/handle/10687/430835#page=1
Beta portal Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC): https://betaportal.icgc.cat/canurb/cathistoric.html
PÉREZ, Josep Maria; RAMS, Pere (2011). Memòria. Intervenció arqueològica al Molí d’Oriol: http://calaix.gencat.cat/handle/10687/430741#page=1
Inventari del Patrimoni Arqueològic. http://invarque.cultura.gencat.cat/FitxaGeneral?index=93&consulta=MSUxK23Ds3JhIGQnZWJyZSUyKy0xJQ==&codi=5908
Reserva Natural de Fauna Salvatge de Sebes i el Meandre de Flix: http://www.sebes.cat/
Fotografies aèries de la fàbrica de Cloratita i la partida de Sebes.

1  La disciplina de l’arqueologia del paisatge és relativament jove amb els seus orígens als volts dels anys seixanta quan des de la filosofia processual va haver-hi un canvi de paradigma respecte al paisatge, concebent els paisatges culturitzats com una variable essencial per l’estudi del registre arqueològic. Els plantejaments d’aquest estudi trenquen amb les limitacions de l’arqueologia tradicional focalitzada als espais d’hàbitat, ja que pretén estudiar les relacions entre les comunitats humanes i la natura, així com les seves formes d’organització des d’una perspectiva diacrònica i pluridisciplinària.

2   Per més informació, vegeu: http://www.sebes.cat/

3 El Molí d’Oriol va ser un antic molí d’oli on s’hi han conservat parts de les estructures de producció com ara cinc premses, dipòsits, entre d’altres. Destaca la inscripció de la data del 1789, així com l’escut de la família Oriol. Encara que no se sap amb certesa l’origen del molí, data del segle XVI, ja que se sap que el 1625 ja estava en funcionament, i va ser abandonat a inicis del segle XX. Per més informació, vegeu: http://calaix.gencat.cat/handle/10687/430741#page=8.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *