Autora del post: Marta León
En el treball de camp, és a dir, les tasques d’excavació és molt important registrar i documentar, mitjançant el dibuix i la fotografia les restes materials (ossos, ceràmiques, metalls, joies, etc.) o estructures (murs, paviments, forns, etc.) que es trobin dins l’àmbit que s’estigui tractant per tal de poder ésser estudiats paral·lelament o en posterioritat un cop l’excavació hagi finalitzat i poder elaborar una interpretació de l’àrea.
Pel que fa a la historiografia, el dibuix arqueològic, tot i que hi ha precedents, sorgeix a partir del segle XX quan l’arqueologia ja estava consolidada com a disciplina científica. El dibuix de camp ha anat evolucionant, al mateix temps que les millores en les tècniques de registre. Actualment disposem d’eines via ordinador com programes de tractament de la imatge digital, els quals permeten elaborar dibuixos, croquis i planimetries digitalment. També disposen d’altres programes que permeten fer reconstruccions virtuals a partir dels dibuixos elaborats durant el treball de camp.
El dibuix arqueològic, des de fa uns anys, i sobretot des de les empreses d’arqueologia, s’ha anat gestant la figura del “dibuixant” en aquest àmbit com a via de salvació, ja que aquesta professió, malauradament, està trontollant en els darrers anys. En aquest sentit, aquesta feina sembla ser que estigui en mans d’un únic individu, quan caldria tenir en compte que el dibuix arqueològic és una tasca que tot arqueòleg en la seva formació ha de conèixer i dominar. No obstant, com ja s’ha fet esment, hi ha qui s’especialitza en elaborar aquesta tasca per tal de sobreviure dins d’aquesta disciplina. Actualment, la figura del dibuixant està eclipsada i sembla no tenir el valor que hauria de tenir. Això, desgraciadament, no hauria de ser així, ja que el dibuix arqueològic és una de les activitats essencials que es desenvolupa en el transcurs de l’excavació.
En el marc de les pràctiques realitzades en el mes de juliol d’enguany en el jaciment del Born, estudiants d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona durant deu dies van treballar en un seguit d’àmbits, un d’ells el 19 de la Casa Corrales, on van anar excavant l’habitació i alhora van anar plasmant en dibuixos les seccions i la profunditat de l’àrea per tal d’observar l’evolució que es va dur a terme en aquesta estança, tal i com es pot veure en la fotografia posterior.
Fig. 1. Estudiant d’Arqueologia de la UB, dibuixant una secció d’una estança de la Casa Corrales en plena excavació (elbornculturaimemoria.barcelona.cat)
També es van centrar en excavar i dibuixar el paviment que confluïa entre els carrers Bornet i Gensana. Els estudiants van representar en paper més de 180 pedres com es veu en la imatge següent.
Fig. 2. Estudiants d’Arqueologia de la UB, dibuixant el paviment del carrer Bornet/Gensana
Finalment es van aprofundir en un altre àmbit de la Casa Corrales, el número 16 que es tractava d’una claveguera superposada que va ser construïda posteriorment a l’habitació. Els estudiants en els deu dies de pràctiques van excavar i dibuixar en paper mil·limetrat cadascun dels passos realitzats durant el transcurs de les tasques d’excavació.
Fig. 3. Estudiants d’Arqueologia de la UB, dibuixant les restes de clavegueram de l’àmbit 16 de la Casa Corrales
Ressaltar la importància del dibuix arqueològic, ja que sembla una tasca oblidada, i per contra és un dels passos obligats a seguir dins de la metodologia arqueològica. És per tot això que s’hauria de donar més rellevància dins d’aquesta disciplina.