Autora del post: Maria Franco

En el treball de camp que realitzem els arqueòlegs i les arqueòlogues, documentem i enregistrem totes les estructures, nivells de terra, murs, materials arqueològics… a través de les fitxes de registre, el que nosaltres anomenem fitxes d’unitats estratigràfiques. Una unitat estratigràfica, UE, és la unitat més petita i indivisible que reconeixem en un jaciment. Aquestes poden ser positives (tangibles i perceptibles amb la vista, es poden mesurar de forma horitzontal i vertical, tenen volum i una superfície) i negatives (aquestes no es materialitzen en una capa, són l’expressió d’una acció, per exemple un forat de pal, no trobem en la majoria dels casos el pal però si el forat on va estar inserit aquest pal, el trobem en forma d’un retall).

A mesura que anem excavant, les unitats estratigràfiques es van destruint, per això és tan important el seu registre i la seva numeració. Cada UE es documenta i se li donem un número que no es tornarà a repetir. La numeració no es pot repetir, ja que el contingut dels diferents estrats o nivells de terra ens proporcionen cronologies i el material de cada nivell ha d’estar també numerat. En el cas de repetir el número es perdria la seqüència. Les fitxes de registre les anem omplint a mesura que van avançant els treballs d’excavació. La majoria de les estructures les excavem i es destrueixen, de manera que l’anàlisi i la reconstrucció estratigràfica (diferents nivells o estrats de terra que trobem al llarg de l’excavació) del jaciment després de l’excavació depenen completament de la precisió de les notes de camp.:

Com ja hem comentat, documentem i omplim una fitxa de registre diferent cada vegada que hi ha elements diferents, per exemple murs, paviments, retalls… Hi ha elements que els diferenciem fàcilment però d’altres ens resulta més complicat, com el cas dels paviments, que els diferenciem a partir dels canvis de terra o estrat, quan el color és diferent, la textura, la composició de la terra, sorra, argiles… A continuació, explicarem el procés de registre de l’àmbit 19 de la Casa Corrales.

Cada vegada que trobàvem una UE diferent, la qual la diferenciem per la coloració, la textura… obríem una nova fitxa d’UE.

Primerament realitzàvem una fotografia general. Per a poder fer una fotografia correctament, cal que el que fotografiem estigui el més net possible i sense cap objecte (motxilles, carpetes, eines…) que es pugui veure un cop fem la fotografia. També és necessari utilitzar una escala o qualsevol element que ens permeti fer la fotografia des d’una alçada considerable. Utilitzàvem una cartel·la (pissarra amb les dades bàsiques; nom del jaciment, el codi d’intervenció i la UE), el nord (per orientar) i els jalons (barres metàl·liques d’un metre). A continuació realitzàvem una altra fotografia però sense la cartel·la.

Tot seguit preníem les cotes inicials, és a dir, els valors de referència per saber a quina alçada estan situades les estructures o estrats respecte al punt 0 del jaciment. Aquest punt zero és un valor fixe, en el nostre cas es troba localitzat en un dels extrems de la Casa Corrales, a partir del nivell òptic calculem els valors inicials de la UE documentada. Les cotes inicials (superiors) així com les finals (inferiors, les obtenim un cop la UE ha estat excavada, per tant les cotes inferiors d’aquesta UE, seran les cotes superiors de la següent UE) les anotem a la fitxa de registre tant a l’apartat de dades topogràfiques com al croquis realitzat.

Un cop agafades les cotes, es realitzaven els dibuixos de planta i secció

. En aquesta ocasió no descriurem els passos a seguir, ja que hi haurà un post al blog exclusiu del dibuix arqueològic. Realitzats els dibuixos el següent pas és excavar la UE. En el nostre cas, principalment excavàvem utilitzant el pic: piquem i amb la pala recollim la terra que dipositarem amb l’ajuda dels carros a la terrera feta en una part del Rec Comtal. També cal esmentar que vam anar recollint mostres de terra en bosses d’escombraries per posteriorment fer estudis arqueobotànics, per poder realitzar estudis de restes botàniques. Amb paletes i paletins, acabàvem de polir les superfícies i fèiem la neteja final abans de la fotografia.

Tot el material que vam anar trobant en la UE excavada és guardada en bosses de plàstic, diferenciant si era ceràmica, fauna (ossos d’animals), ferro, vidre… totes les bosses han de tenir una etiqueta de referència on escrivíem el número de UE, així com en la bossa de plàstic també era necessari escriure el material, el codi de la intervenció i el número de UE. El següent pas era la neteja de material, el siglat (posar un codi d‘identificació, generalment la UE) i l’inventari d’aquests materials, però això ens donaria per un altre post!!

Un cop excavada la UE, ompliem la fitxa de registre; la composició, el color, el material aparegut… Podem veure com la Marta fa aquesta tasca.

Finalment, calia netejar la zona i tornar a començar el procés de registre; obrir una nova fitxa d’UE, fer fotografies, prendre cotes, fer la planta i la secció, excavar, recollir i documentar el material i acabar d’omplir la fitxa de registre.

A poc a poc vam anar baixant cada nivell de terra i documentant tot el que ens apareixia, des del segle XVIII fins a mitjans del XV van excavar durant els deu dies de pràctiques al Born. De la fotografia inicial a la final van transcórrer 10 dies, podeu veure vosaltres mateixos la diferència del primer dia al darrer.

Tot i que nosaltres només vam estar 10 dies, els treballs d’excavació es van prolongar una setmana més. Van arribar fins a cronologies del segle XIII. Un cop finalitzada la intervenció arqueològica, tot l’àmbit 19 de la Casa Corrales serà cobert amb geotèxtil, al qual li abocaran terra fins a arribar al nivell on estaven les lloses de pedres. Aquestes es dipositaran i quedaran col·locades a la mateixa alçada que quan es van extreure per al seu tractament químic, tot aquest procés s’ha explicat en un altre post.

Esperem que en un futur es continuï excavant al Born, ja que és un jaciment únic i on hem après moltíssim!!