Tot i que molts historiadors i arqueòlegs es posicionen en contra de la novel·la històrica perquè dóna imatges de fals històric, hi ha una altra branca que creuen que és una bona eina de difusió, doncs es tracta d’una bona forma de poder arribar a la gent i de fer viure la història al lector. En aquest context trobem un gran llistat de novel·les històriques que, seran millors quant més recerca històrica tinguin al darrere.

En el cas del període que comprenen la Guerra Civil, la postguerra i la dictadura franquista, hi ha una llarga llista de novel·les ambientades en aquesta època. En aquest enllaç podreu trobar-ne una molt completa, ordenada cronològicament i amb una petita sinopsi de cadascuna de les històries.

La novel·la que tractem en aquesta entrada és Memòria d’uns ulls pintats de Lluís Llach, publicada en 2012  per l’editorial Empúries Narrativa (tot i que també hi ha edició de butxaca de l’editorial Labutxaca, valgui la redundància). És la primera novel·la escrita pel conegut cantautor gironí Lluís Llach, un dels símbols de la Nova Cançó Catalana amb la cançó L’estaca, tot i que recentment ha publicat una segona novel·la, Les dones de la Principal (2014) també ambientada en part durant la dictadura franquista. La sinopsi de Memòria d’uns ulls pintats és la següent:

Quatre amics, dos nois i dues noies nascuts el 1920, creixen junts al barri obrer de la Barceloneta. Comencen a descobrir el món en un ambient humil i llibertari, i la proclamació de la República els obre un amplíssim horitzó de possibilitats, il·lusions i esperances. Però la Guerra Civil i la posterior repressió franquista ho estronquen tot. La vida de tots quatre i de les seves famílies queda marcada per l’impacte d’uns fets històrics que influeixen d’una manera especialment tràgica en la relació d’amor i d’amistat entre els dos nois, Germinal i David. El mateix Germinal, ja vell, narra la seva experiència escruixidora a un jove director de cinema que busca argument per fer una pel·lícula històrica. Reconstrucció vivíssima d’un període sovint mal explicat, Memòria d’uns ulls pintats és, per damunt de tot, una extraordinària història d’amor.

Tot i que amb la sinopsi ja podem veure que dins del context històric es barreja una història d’amor i es crea un fals històric, el que destaquem de la novel·la pel que ens interessa com a un bloc on pretenem conèixer El Passat Més Recent, és el context històric, el medi que envolta als protagonistes, com ho viuen, com ho veien, com en Germinal descriu el seu barri, la Barceloneta on, durant la II República s’hi crearà una nova escola amb un programa educatiu revolucionari, com la Guerra Civil transbalsarà les vides de totes i de tots i com la cruesa del franquisme quedarà marcat en la part més profunda de les ànimes dels personatges amb els que coneixerem de primera mà com podia haver estat la vida quotidiana d’uns joves que van patir tants canvis en tan poc temps.

Narrat en forma de memòries i addictiu des de la primera pàgina, Memòria d’uns ulls pintats constitueix una sorpresa pel que fa a la capacitat d’en Lluís Llach com a escriptor de novel·les. Aconsegueix transportar-te i fer-te reviure aquest període històric, de fet, la novel·la ha tingut molt d’èxit i té molt bones crítiques, demostració que ha aconseguit arribar al públic i ha aconseguit el seu objectiu per a nosaltres més important, fer difusió de la història i fer que la gent s’hi interessi i es pregunti: “¿I què més va a passar? ¿On puc cercar més informació sobre la Guerra Civil? Ves per on! Hi ha quelcom anomenat Arqueologia del conflicte i es centra en la Guerra Civil! Què interessant!”

És per això que, nosaltres, des del punt de vista d’historiadors i sobretot arqueòlegs i des del bloc El passat més recent, recomanem aquesta novel·la si t’hi vols apropar i vols conèixer una mica més com era la vida quotidiana a la II República, a la Guerra Civil i durant la dictadura franquista!