L’enfocament d’aquest post va mes enllà del enfrontament i resistència a la Cota 287. El que es pretén és intentar conèixer i entendre les condicions de vida dels soldats en aquestes cotes, concretament el dia a dia al front al que estaven destinats.

El preciós detector de metalls ens porta al descobriment d’un element nou, o si més no sorprenent: la llauna. Realitzant les prospeccions del terreny prèvies a l’excavació, aplicant la metodologia arqueològica, van començar a aparèixer unes quantes llaunes d’aliments repartides al llarg de l’extensió de la cota. La majoria buides de contingut però en un cas s’hi va trobar encara restes de l’aliment originari ja que la llauna encara no havia estat oberta. Probablement aquesta troballa ens podria portar a una anàlisi acurada del contingut mitjançant tècniques específiques.

La llauna de per si és un objecte poc valorat des de un punt de vista de troballa arqueològica “mediàtica”: no té el mateix ressò que per exemple l’armament, la munició, o bé les restes òssies, aquests enlluernen a l’espectador i no així la protagonista d’aquest post: la llauna. De fet creiem que per aquest motiu encara han arribat fins als nostres dies i les hem pogudes detectar.

 

Intentem fer un esforç i aprofundim  més: veiem que la informació que aquest petit objecte poc notori ens aporta és immensa i molt valuosa. D’una part ens obre les portes a la dieta alimentària dels soldats de l’exèrcit republicà d’aquell període. D’altra banda podem aprofundir en la vida quotidiana dels soldats destinats a la Cota 287. També proporciona coneixements de la logística de l’exèrcit republicà com subministrament, distribució (quina era la ruta des del lloc d’origen fins a la seva destinació final?), emmagatzematge, avituallament, transport utilitzat, volum, etc. Tot plegat informació valuosíssima per poder reconstruir la vida del soldat en trinxera.

Podem comprendre que d’un senzill objecte poc significatiu, de poca importància per segons qui, ens pot obrir les portes a un gran nombre d’informació que probablement una gran part ja la disposem però d’altra banda  ens és desconeguda.

Volem  assenyalar  una curiositat:  en la troballa d’una d’aquestes llaunes detectades es podia llegir el seu lloc d’origen: Tailàndia. D’això es desprèn que una part de l’alimentació d’aquell grup de l’exèrcit republicà, procedia de Tailàndia, país ben llunyà  sobretot per als anys 30 del segle XX. Probablement i sabent que el govern soviètic era qui recolzava al govern de la República Espanyola,  seria la URSS qui comerciava amb el govern i empreses de Tailàndia, comprant aliments que posteriorment s’enviaven a l’exèrcit de la República. Creiem que seria molt interessant i caldrien més posts per a investigar aquest assumpte que qui sap a on ens podria portar. Sabem també que altres llaunes trobades al jaciment arqueòlogic de la Cota 287 provenien de Noruega. Això demostra la pluralitat de proveïdors del exèrcit republicà.

Aquest fet ens portaria a parlar i desenvolupar l’entramat econòmic que s’amaga rere un exèrcit, una batalla com la de l’Ebre o una ressistència com la trinxera de la Cota 287. Convenim que seria un tema molt extens, no propi d’un post però interessantíssim d’aprofundir i qui sap quantes sorpreses descobriríem. Bé, es tracta del punt de vista de les arqueòlogues i arqueòlegs que és el que som. Probablement altres no s’emocionin tant.

Per concloure  volem  expressar la finalitat d’aquest post. Es tracta d’obrir els ulls i la curiositat a quantes més persones millor, anar mes enllà del primer cop d’ull d’un objecte i continuar estirant el fil de la informació trobada que ens portarà a un aprofundiment dels coneixements sobre la matèria. També volem, com a arqueòlogues i arqueòlegs, difondre des d’una perspectiva diversa a la pròpiament militar, el coneixement d’aquest episodi històric del nostre país, tan important per les conseqüències que va tenir per moltes generacions i que, tal com van observar al poble de Corbera d’Ebre, on varem estar realitzant les nostres pràctiques, que encara en l’actualitat queda molt per tractar, parlar i EXCAVAR !!!

Ho deixem per noves generacions d’arqueòlogues i arqueòlegs que de segur hi arribaran.