Som la generació mediàtica, la generació dels hashtags, de les selfies, dels Whatsapps i dels carregadors de mòbil a la butxaca, per si es queda sense bateria en qualsevol moment. Vivim en una època que la persona que no té un compte en cada xarxa social popular se l’arriba a tractar, sempre des de la broma, de pària. La generació que ve després de nosaltres ha deixat d’anar al cinema i veure la televisió, ara prefereixen veure les pel·lícules en xarxa, mirar els vídeos que han penjat els seus Youtubers preferits. Passem dels acudits als “memes” i dels radiocassettes que es gravaven de la ràdio a les Playlists de Spotify.

 

Amb aquesta velocitat de producció tecnològica, poc ens queda per obrir el primer Museu de la Informàtica (de fet n’hi ha i fins i tot alguns són virtuals!), doncs si entenem que la història de la cultura material són aquells objectes amb els que ja no hi ens identifiquem, els VHS i els mòbils Nokia aquells que s’obrien i feien llums de colors formen ja part del nostre passat? És aquest el debat actual de l’arqueologia. Es podria considerar ja arqueologia aquests vestigis materials d’una societat de fa deu anys? I tots aquells que diguin que no, ens agradaria fer-los la següent pregunta: vostè en fa servir d’aquests objectes actualment?

Sempre s’ha comentat que d’aquí 20 o 30 anys, els arqueòlegs del futur excavaran zones on trobaran ordinadors i consoles portàtils, però veient la velocitat a la que va la tecnologia de veritat caldrà esperar tant de temps?

 

 

I amb aquesta velocitat vertiginosa tecnològica i dels mitjans de comunicació és on hem de col·locar una de les parts més essencials de l’arqueologia i és la difusió del coneixement. Des de les antigues col·leccions dels antiquaris on s’amunteguen els objectes sense cap classificació ni ordre lògic fins als museus d’Arqueologia i d’Història on les col·leccions són estudiades i comissionades per tècnics especialistes que ho tenen tot mil·limetrat. Això es queda curt. Els museus estan molt bé per atreure el tipus de gent a qui agrada anar-hi, però pel que fa al jovent molts cops ens hem trobat amb el problema de no poder anar a un museu d’arqueologia amb els amics perquè “no els agrada anar de museus”. Bé, això és un terreny que no es pot trepitjar, però que alhora s’hi ha d’intentar despertar la curiositat.

 

Les millors eines que tenim per a fer que la joventut senti un cert interès per anar posteriorment als museus és la difusió a les xarxes socials, lloc on ens passem enganxats tant davant de l’ordinador com al telèfon mòbil (tots tenim al cap la imatge dels “zombies del telèfon” al metro o al bus,on ningú no aixeca la vista de la seva pantalleta) i a més de retuitejar (o repiular, com seria correctament dit) o compartir notícies sobre història o arqueologia, caldria quelcom més dinàmic i més fresc per a connectar amb un públic que pot arribar a sentir interès. I la resposta la trobem a Youtube.

 

 

 

Després d’uns anys d’expansió d’aquesta xarxa social, avui dia arriba a produir milers de milions de visites diàries i són els coneguts Youtubers (els creadors de contingut de tot tipus a Youtube: des de cantants, gamers, videobloggers o creadors de sketxos) qui fins i tot arriben a ser denominats com “influencers” o gent que té influència perquè és aquesta influència la que està atraient a les marques a promocionar-se per mitjà d’ells. Els primers en descobrir la “màgia” de Youtube van ser els anglosaxons, els quals tant americans, britànics com australians, poden arribar a tenir més de cinc milions de subscriptors. A l’Estat, i empesos pels països de parla hispana a l’Amèrica del Sud, alguns Youtubers poden arribar a tenir més d’un milió de subscriptors. I llavors és quan plantegem la nostra pregunta: per què no fer difusió de l’arqueologia amb Youtube?

 

Aquest és el propòsit de la present entrada: reflexionar sobre la difusió que pot arribar a tenir l’arqueologia amb l’ajut de Youtube i la presentació de la nostra proposta. Amb el vídeo que podeu trobar al final de l’entrada us mostrem com fer arribar a la gent el que és l’arqueologia, mostrant un dia normal de la vida d’un arqueòleg o arqueòloga, en aquest cas, excavant el nostre jaciment, la cota 287 a Corbera d’Ebre (Terra Alta).

 

Esperem que el gaudiu i que aquest sigui el primer de molts.

 

 

Un dia a la vida de la #Cota287 :

[youtube NHr6-_k9sR4 nolink]

 

 

 

 

 

PD: I per arribar a les grans masses, sempre cal ser-hi present a les xarxes socials i el nostre bloc no podia ser menys. Us convidem a passar-vos per la nostra pàgina de Facebook i a fer-li un “M’agrada” doncs anirem penjant els nostres posts i informació que vulguem compartir i el mateix farem al nostre compte de Twitter, on ens podeu seguir !