Romà Ribera i Cirera

Romà Ribera i Cirera (Barcelona, 1849 — 1935)

Pintor. Format a Llotja, el seu mestre admirat fou, però, Pere Borrell, amb qui anà a pintar als Pirineus i l’obra del qual intentaria introduir a París. Amplià estudis a Roma (1873-76) i exposà i viatjà a Londres. S'instal·là després a París, on el marxant Goupil ja li havia preparat el camí. El 1878, a l’Exposició Universal de París tingué un èxit decisiu amb obres d’un notable verisme força literari ( El cafè concert, El cafè ambulant, L’art al marasme ). D’aquesta temàtica passà seguidament a la plasmació de la vida elegant en diversos exemplars de Sortida de ball i altres obres similars, que alternà amb escenes de gènere de tema siscentista. Després de dotze anys a París tornà a Barcelona, on havia exposat al Centre d’Aquarel·listes (1885) i a la Sala Parés, i explotà amb èxit les seves fórmules a l’Exposició Universal del 1888 i a la de Belles Arts del 1894. Individualment exposà sovint a l’antiga sala Rovira (després Bou) i, en grup, integrat a la Societat Artística i Literària de Catalunya. Formà part de diversos jurats oficials i de la Junta de Museus de Barcelona (1902). Realista de convicció —la seva correspondència amb Borrell ho demostra— fou tanmateix a contracor un magnífic narrador, detallista i refinat, dels esplais de l’alta burgesia francesa de la Tercera República i de la catalana de la Restauració. És ben representat al Museu d’Art Modern de Barcelona.