Ramon Puig i Gairalt (l'Hospitalet de Llobregat, 1886 — Barcelona, 1937)
Arquitecte. Titulat el 1912. Fou deixeble de l’Escola d’Art de Francesc d’A. Galí i del Conservatori del Liceu. El 1917 féu en un estil classicista la biblioteca pública del Vendrell, inaugurada el 1920, per al servei de Biblioteques Populars de la Mancomunitat. Amb el seu germà Antoni féu un projecte historicista per a un gran Teatre de la Ciutat de Barcelona (1921). Viatjà per Europa i a Viena, on residí un quant temps, conegué l’obra de Hoffman, Loos, etc. Esdevingué arquitecte municipal de l’Hospitalet, on projectà un pla general de la ciutat amb la prolongació del carrer de Corts fins al Llobregat (1928) i féu diverses construccions públiques com el grup escolar “Francesc Macià” o el mercat de Collblanc (1933). Entre les seves construccions sobresurten la fàbrica Cosme Toda de l’Hospitalet (1927), l’anomenat Gratacel de Collblanc (1931-33) —on es palesa la influència del Bauhaus— i a Barcelona les cases Pidelaserra del carrer de Balmes cantonada Comte de Salvatierra (1932) i la del carrer de Vallhonrat cantonada Prunera (1935). Féu també edificis a la Via Laietana número 12 i al carrer de Bailèn número 197, torres a Sarrià i a Cerdanyola i una sèrie de xalets al Masnou (1936).
Hom l’ha considerat l’arquitecte més representatiu del grup de renovadors catalans del seu temps no estrictament avantguardistes. Fou soci numerari del GATCPAC (1931) i vicepresident del Cercle Artístic de Barcelona (1931), directiu del Col·legi d’Arquitectes (1932) i soci de mèrit de l’associació d’Amics dels Museus de Catalunya (1935). Durant la República representà Espanya al Congrés Mundial d’Arquitectura celebrat a Àustria. Fou conferenciant i ponent al Primer Congrés d’Arquitectes de Llengua Catalana (1932). Publicà articles a La Construcción, Arquitectura y Urbanismo, etc. Fou amic dels principals artistes i polítics del seu temps —com Domènech i Montaner— i ell mateix fou un dibuixant excel·lent i un bon pianista.