Pau Roig i Cisa

Pau Roig i Cisa (Premià de Mar, 1879 — Barcelona, 1955)

Pintor i gravador. Alumne de Llotja a Barcelona (1894) i deixeble de Torrescassana. Es presentà el 1896 a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona. El 1898 guanyà el concurs de portada i contraportada de l’Almanac de L’Esquella de la Torratxa per al 1899 amb uns dibuixos plenament Art Nouveau . Col·laborà des d’aleshores en aquella revista i a Iris i Hispània . Féu dissenys de dibuixos de marqueteries per a Gaspar Homar, dins el simbolisme i l' Art Nouveau , i pintà els murals per a la botiga Cassadó i Moreu (1900, avui en col·lecció particular). El 1901 se n'anà a París, on col·laborà a Le Rire , L’Assiette au beurre , Frou-Frou i esdevingué un conegut il·lustrador de llibres ( La Femme et le Pantin , de Pierre Louys). Exposà a París i a Brussel·les, on la seva obra tingué força ressonància. Fins el 1932 dugué a terme una important obra de gravador (aiguaforts, puntes seques de tema paisatgístic). El 1933 tornà a Catalunya i participà, dins el Saló de Montjuïc, a les Exposicions de Primavera (1933, 1934 i 1935). Tornà a París el 1939 fins al 1943, que retornà definitivament a Barcelona, on exposà des del 1944 en individuals i col·lectives. Tot i pertànyer a la generació postmodernista catalana, la seva quasi constant llunyania el mantingué des de la primera maduresa separat de l’evolució artística pròpia del país i en canvi fou influït pels corrents francesos preavantguardistes. Es caracteritzà per una gran sensibilitat i, especialment en el gravat, per l’escrupolositat artesana amb què treballava.