Miquel Utrillo i Morlius ( Barcelona, 1862 — Sitges, 1934)
Promotor artístic i pintor. Enginyer, exercí la professió fins que, essent a París, s’orientà cap a les activitats artístiques. Gran amic de Santiago Rusiñol i de Ramon Casas, formà amb ells el nucli més representatiu del Modernisme plàstic a Catalunya. Passà un quant temps als EUA (1893-94). Hi ha obra pictòrica seva a El Cau Ferrat de Sitges i al Museu d’Art Modern de Barcelona. Amb Ramon Casas, promogué la revista d’art i cultura Pèl i Ploma, en la qual la part de text anava, en una bona part, a càrrec d’ell. Adoptà una actitud d’eclèctica modernitat que defensà alguns noms joves, entre els quals el de l’encara desconegut Pablo Picasso. Fou després l’inspirador de la revista Forma, de gran qualitat, bé que més eclèctica i classicitzant. Exercí la direcció artística de l'Enciclopedia Espasa, on féu una importantíssima tasca de recopilació d’informació sobre artistes catalans mai no biografiats encara fins aleshores, amb un criteri gairebé exhaustiu. Relacionat amb el món cultural de Sitges, dirigí les instal·lacions de Maricel per encàrrec del seu propietari, el milionari nord-americà Charles Deering. Membre de la penya de l’Hotel Colom, a Barcelona, fou un dels assessors artístics de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, on la seva intervenció més destacada és el Poble Espanyol de Montjuïc, la paternitat del qual comparteix amb Xavier Nogués, Ramon Raventós i Francesc Folguera. Publicà llibres i opuscles, com Five Essays on the Art of Ignacio Zuloaga (Nova York 1909), Joseph de Ribera “L’Espanyolet” (1908), Domenikos Theotokopulos “El Greco” (1928?) i La Manufactura Nacional de Alfombras y Tapices de Madrid (1932). Donà nom al fill de la seva amiga de París Suzanne Valadon, que esdevingué el famós pintor francès Maurice Utrillo.