Martà Gimeno i Massaguer (Torroella de MontgrÃ, 1889 – Buenos Aires, 1971)
Va ser pintor, escultor i crÃtic d'art. Va ser fill i deixeble del pintor Francesc Gimeno i el gran de cinc germans. Als 14 deixà els seus avis torroellencs amb qui vivia, i es traslladà a Barcelona per a ampliar la seva formació artÃstica, cosa que féu amb el seu pare i a l'"Ateneu Obrer BarcelonÃ". Es féu membre del Cercle ArtÃstic i formà part del grup Els Negres, que continuava la lÃnia ombrÃvola del postmodernisme de Nonell. De l'obra de Gimeno d'aquest perÃode es poden remarcar els dibuixos al llapis carbó, sovint de paisatges urbans, i els guaixos acolorits que recorden el fauvisme francès; i un retrat en pedra del seu pare (1905).
Al cap de poc, deixà la famÃlia i marxà a Girona[2] on es féu amb el grup encapçalat per l'arquitecte Rafael Masó, l'escriptor Miquel de Palol i el pintor i ceramista Joan Baptista Coromina i Figueras. Entre desembre del 1909 i setembre del 1910 col·laborà amb en Masó en el projecte d'una font destinada als jardins de la Casa Coll a Borrassà . En la seva faceta d'escultor, Martà Gimeno fa el 1910 un Manelic (el personatge de Guimerà ) a Girona.
Al desembre del 1910[2] Gimeno emigra sobtadament a l'Argentina, ben possiblement per evitar el servei militar i -de retruc- la guerra d'Àfrica (en un cas paral·lel al músic i compositor Agustà Borgunyó, que emigrà als Estats Units el 1915). Treballà a la "CompañÃa de Ferrocarriles del Sur" sense, però, deixar de pintar i esculpir. El seu estil artÃstic oscil·lava en un carà cter més conservador i unes provatures a mig camà entre el primitivisme i l'expressionisme; el 1935 participà en l'"Exposición de artistas catalanes" del Casal Català de Buenos Aires. Signant M.G.Massaguer encetà paralel·lament una tasca de crÃtica artÃstica als diaris La Razón i La República i a revistes del col·lectiu català a l'Argentina, com Catalunya alhora que enviava articles d'art a la revista Emporion de Torroella de Montgrà en els anys trenta. D'Amèrica estant encara exposà a la Galeria Athenea de Girona el 1916 i a les Galeries Dalmau de Barcelona l'any 1916 primerament, i posteriorment als 1917 i 1926.