Josep Mongrell i Torrent

Josep Mongrell i Torrent (València, 1870 — Barcelona, 1937)

Pintor. Es formà a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València i fou deixeble dels pintors Ignasi Pinazo i Camarlench, Vicent March i Marco i Josep Maria Fenollera.

Conreà el gènere historicoanecdòtic (Mosqueters jugant a escacs) i anà a Madrid, on fou deixeble de Sorolla, i es relacionà amb els homes de la Generació del 98. Conreà també, amb èxit, el cartellisme, gènere del qual es volgué apartar per seguir la pintura pura.

Es retirà a Cullera el 1906, on cristal·litzà el seu art de tema folklòric, naturalista i anecdòtic, estilísticament influït per Sorolla, però generalment amb un grau major de detallisme.

Fou membre cofundador del Cercle de Belles Arts de València i participà en l’Exposició Regional de Belles Arts del 1908, amb la pintura Rosa de té. Membre de la Societat Artística i Literària de Catalunya, el 1914 exposà a Barcelona. L’exposició que féu a Madrid el 1923 li donà una àmplia fama.

Per oposició obtingué una plaça de professor de terme de dibuix artístic a la seu del carrer d’Aribau de l’Escola d’Arts i Oficis Artistics i Belles Arts de Barcelona (1923-37). Amb motiu de l’Exposició Universal de Barcelona, la direcció de l’Escola d’Arts i Oficis Artistics i Belles Arts el nomenà vocal de Fotografía i Cinematografía (1928-29).

La seva obra de més envergadura és el mural La Mare de Déu de Montserrat voltada dels sants i reis que l’han visitada (1927), que presideix la Sala de Sant Jordi del palau de la Generalitat de Catalunya.