Josep Lluís Pellicer i Fenyé

Josep Lluís Pellicer i Fenyé (Barcelona, 1842 - 1901)

Dibuixant, pintor i polític. Deixeble de Ramon Martí i Alsina, estudià també a Roma, on pintà olis com Zitto, Silenzio, Che passa la ronda (1869, Museu d’Art Modern de Barcelona). Il·lustrà les primeres edicions dels Singlots poètics de Pitarra, amb el pseudònim Nyapus, i els calendaris El Tiburón i Lo Xanguet; publicà també moltes caricatures polítiques a La Campana de Gràcia i a L’Esquella de la Torratxa. La seva gran capacitat per a captar del natural la utilitzà com a cronista gràfic de guerra a les lluites carlines (1872-76). Durant la guerra russoturca fou agregat de premsa al bàndol del Gran Duc Nicolau com a corresponsal de La Ilustración Española y Americana, L’Illustration i The Graphic. Director artístic de l’editorial Montaner i Simon, il·lustrà El Quijote, els Episodios Nacionales i moltes altres obres. Amic de Valentí Almirall, féu la capçalera del Diari Català, on publicà dibuixos i articles. Col·laborà també a La Renaixença i a La Vanguardia, per a la qual visità l’exposició de París del 1867 i escriví Notas y dibujos. Fou membre del comitè local barceloní del partit democràtic (1865) i, com a republicà federal, fou elegit regidor de Barcelona pel febrer del 1869. En el seu taller, al mateix febrer del 1869, reuní un grup procedent en la seva majoria de l’Ateneu Català de la Classe Obrera per a escoltar l’internacionalista i bakuninista Fanelli. Passà llavors a militar, si bé d’una forma no massa activa, en l’Aliança bakuninista i en la Primera Internacional. El 1872-73 il·lustrà el setmanari anarquista El Condenado de Madrid.