Joaquim Sunyer i de Miró

Joaquim Sunyer i de Miró (Sitges, 1874 — 1956)

Pintor i gravador. Cap a quinze anys s’instal·là, amb la seva família, a Barcelona. Anà a les classes de Llotja, on fou condeixeble de Mir, Nonell, Torres-Garcia i Gosé el curs 1894-95, època en la qual pintà dins l’estil de la Colla del Safrà sense que consti que en formés part.

Dibuixà escenes populars —força fluixes— a La Vanguardia el 1896, any que participà en la Tercera Exposició de Belles Arts de Barcelona, i s’instal·là poc més tard a París. Allà sembla que féu amistat amb Forain i Willette i il·lustrà Les soliloques du pauvre de Jehan Rictus (1897), 5 heures Rue du Croissant d’Henry Fevre (1901) i 7 heures Belleville de Gustave Geffroy (1903), i en publicà dibuixos a revistes com Le Fureteur (1901). S'especialitzà en escenes de carrer i en interiors intimistes. Féu força amistat amb Picasso i Manolo Hugué. S'obrí força camí amb un estil encara vacil·lant que participava de diversos factors postimpressionistes. Concorregué al Salon d’Automne del 1903 i el 1904 participà, també a París, en una exposició col·lectiva.

En 1905-06, per iniciativa del marxant Henri Barbazanges, que volia temes espanyols, viatjà per Castella i, a Madrid, conegué El Prado. Passà per Sitges de retorn a París, on el 1907 exposà. L’any següent ho féu a Lieja, on tornà a exposar el 1909, any que Eugeni d’Ors establí contacte amb ell a París. Conegué Renoir —amb qui tingué llargues converses—, Modigliani, Marquet i Vázquez-Díaz, veí seu. Després d’exposar a la Galerie Barbazanges de París (1910), retornà a Sitges.

El seu estil havia anat perdent influències postimpressionistes i s’acostava als temes mediterranis i a les figures de cànon simplificat derivat de Cézanne, clar de colors. A Catalunya es començava a contraposar aquest nou estil al de Nonell. La mort d’aquest i el gran èxit de la seva exposició al Faianç Català el 1911 el situaren ràpidament en posició de líder de la pintura catalana. Joan Maragall en publicà un llarg i entusiasta elogi en la revista Museum lloant les seves escenes senzilles i idíl·liques, en què valorà la seva condició d’obres genuïnament catalanes, destacant-ne per damunt de totes la Pastoral (Barcelona, col·l J.A.Maragall). El Noucentisme plàstic canvià de rumb arran de la seva reaparició.

Anà a Versalles i exposà a Munic el mateix any, i el següent féu estada a Ceret (Vallespir). Viatjà per França i Itàlia, on l’impressionà fortament l’obra de Signorelli. En esclatar la Primera Guerra Mundial s’establí a Barcelona i hi exposà. Féu estades a Mallorca (1915-16) i París (1918), fins que s’establí, ja casat, a Sitges (1919). El 1920 i el 1924 participà en el Salon d’Automne de París; el 1923 l’Exposició de Primavera de Barcelona li dedicà una sala especial i el 1924 es presentà a Madrid, on tornà a exposar el 1930. Aquest any exposà a la Sala Parés de Barcelona, i el 1934 a les galeries Syra i al Carnegie Institute de Pittsburgh. Passà la Guerra Civil de 1936-39 en terres provençals i italianes i s’instal·là a París el 1937. Poc després s’estigué a Banyuls prop d’Aristides Maillol, amic seu, i no tornà a Barcelona fins l’any 1942. En aquesta darrera etapa exposà sovint a Barcelona (1942, 1944, 1945, 1949, 1951, 1952, 1955) i Madrid (1943, 1946 i 1950). El 1952 exposà a Bilbao.

Li fou concedida la Legió d’Honor (1949), sales especials a les Bienales Hispanoamericanas de Arte celebrades a Barcelona (1952 i 1955) i el gran premi al conjunt d’una vida i obra a la Bienal Hispanoamericana de l’Havana (1954). Hom celebrà, a Madrid, una important exposició antològica quan es complí el centenari del seu naixement (1974). Com a pintor de cavallet és el més representatiu del Noucentisme. El seu constructivisme quasi cubista del segon decenni del segle anà perdent gradualment rigidesa i anà assolint una simplicitat planera, menyspreadora dels recursos tècnics, tant en els paisatges com en els seus típics nus femenins reposats i aneròtics, o en els seus retrats— absolutament allunyats del retratisme convencional—, entre altres de López-Picó, Junoy, Gaziel, Ferran Soldevila o Jacint Raventós. Fou un clàssic exponent de la joie de vivre d’una bona part de la pintura mediterrània del seu temps.

Disciplina: 
Pintura
Dibuix

72 obres

Col·lecció
Vieille femme Secció de Gravats (MNAC)
Retrat de Pere Ynglada Secció de Gravats (MNAC)
Neuler Secció de Gravats (MNAC)
Marchand de rubans Secció de Gravats (MNAC)
Malenconia Secció de Gravats (MNAC)
Le guignol Secció de Gravats (MNAC)
La blanchisseuse du quartier du Belleville Secció de Gravats (MNAC)
Le clochard Secció de Gravats (MNAC)
Le clochard (Museu Nacional d'Art de Catalunya, inv 020924-G) Secció de Gravats (MNAC)
Les amis Secció de Gravats (MNAC)
Les amis (Museu Nacional d'Art de Catalunya, inv 003818-G) Secció de Gravats (MNAC)
Les étudiants au Luxembourg Secció de Gravats (MNAC)
Jardins del Luxemburg (Museu Nacional d'Art de Catalunya, inv 020923-G) Secció de Gravats (MNAC)
Interior de cabaret a Montmartre (Museu Nacional d'Art de Catalunya, inv 007136-G) Secció de Gravats (MNAC)
Interior de cabaret a Montmartre (Museu Nacional d'Art de Catalunya, inv 003815-CJT) Secció de Gravats (MNAC)
Interior de cabaret a Montmartre Secció de Gravats (MNAC)
Interior d'un cafè amb tres homes (Les soliloques du pauvre) Secció de Gravats (MNAC)
Home amb barret (Les soliloques du pauvre) Secció de Gravats (MNAC)
Guitarrista (Les soliloques du pauvre) Secció de Gravats (MNAC)
Estudi de nu (Museu Nacional d'Art de Catalunya, inv 007135-G) Secció de Gravats (MNAC)
Esmorzar a l'hostal Secció de Gravats (MNAC)
Cantonada d'un carrer de Belleville Secció de Gravats (MNAC)
7. Le guignol Secció de Gravats (MNAC)
6. Les étudiants au Luxembourg Secció de Gravats (MNAC)
4. Les amis Secció de Gravats (MNAC)
Vell assegut llegint Secció de Dibuix (MNAC)
Tres apunts de dones de perfil i esquenes Secció de Dibuix (MNAC)
Toilette Secció de Dibuix (MNAC)
Retrat del cantant Marcel Legay Secció de Dibuix (MNAC)
Retrat de dona (Museu Nacional d'Art de Catalunya, inv 039140-D) Secció de Dibuix (MNAC)
Retrat de Nonell Secció de Dibuix (MNAC)
Passeig del Luxemburg (Museu Nacional d'Art de Catalunya, inv 069046-D) Secció de Dibuix (MNAC)
Passeig del Luxemburg Secció de Dibuix (MNAC)
Nu femení ajagut Secció de Dibuix (MNAC)
La rue Lepic Secció de Dibuix (MNAC)
La botiga Secció de Dibuix (MNAC)
Jove en peus i de pefil Secció de Dibuix (MNAC)
Home amb una criatura a l'esquena Secció de Dibuix (MNAC)
Grups de gent al carrer Secció de Dibuix (MNAC)
Grup de persones al carrer Secció de Dibuix (MNAC)
Gran saló de ball Secció de Dibuix (MNAC)
Estudi de vella asseguda Secció de Dibuix (MNAC)
Estudi de quatre caps de dona vella Secció de Dibuix (MNAC)
Escena de carrer Secció de Dibuix (MNAC)
Dues dones i un home conversant Secció de Dibuix (MNAC)
Dos nus femenins (Museu Nacional d'Art de Catalunya, inv 024431-D) Secció de Dibuix (MNAC)
Dona en una llotja Secció de Dibuix (MNAC)
Dona de perfil (Museu Nacional d'Art de Catalunya, inv 039126-D) Secció de Dibuix (MNAC)
Dona als jardins del Luxemburg Secció de Dibuix (MNAC)
Croquis de pins i muntanyes de Sitges Secció de Dibuix (MNAC)