Joan Roig i Soler

Joan Roig i Soler (Barcelona, 1852 —1909)

Pintor paisatgista. Iniciador de la pintura luminista a Catalunya. Fou deixeble de Modest Urgell i estudià a París i a Roma. En casar-se, el 1880, fixà la seva residència a Sitges i obrí i assenyalà el camí primer al seu amic Mas i Fontdevila i més tard a altres pintors (Meifrèn, Rusiñol, Casas, etc). Després d’uns anys abandonà Sitges i es dedicà a explorar incansablement els llocs més pintorescs de la Costa Brava, descobrint artísticament Blanes, Tossa i Cadaqués, i reproduint en les seves obres els efectes i contrasts de la llum solar. Pintà també el paisatge de Mallorca i de les comarques del Ripollès i la Cerdanya, així com diversos aspectes urbans de Barcelona. Els darrers anys transformà la seva tècnica iniciant una etapa impressionista amb petites obres d’alegre colorit que reprodueixen fires, mercats i escenes de carrer. Participà en nombroses exposicions d’art nacionals i estrangeres, i obteningué medalles a París, Madrid, Saragossa i Barcelona. Les seves obres figuren a les col·leccions de les cases reials de Bèlgica, Baviera, Holanda, Dinamarca i Liechtenstein, a diversos museus espanyols i a nombroses col·leccions particulars de dins i fora de l’Estat espanyol. Entre les seves obres cal esmentar Santa Maria del Mar, Pont de Toledo a Madrid, L’estació de Sitges, carrer Major de Sitges, Platja de Sitges, Platja de Vilanova, Posta de sol a Blanes, El Codolar, Tossa, Cadaqués, Consolat de Palma (Mallorca), Barcelona, Plaça del Rei, Port de Barcelona i Església de Moià.