Iu Pascual i Rodés

Iu Pascual i Rodés (Vilanova i la Geltrú, 1883 — Riudarenes, 1949)

Deixeble de Joan Llimona i admirador de Joaquim Vayreda. El 1902 exposà al Cercle Artístic de Sant Lluc i el 1911 fou premiat a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona. En morir Josep Berga i Boix el 1914, obtingué per oposició la direcció de l’Escola Menor d’Arts i Oficis d’Olot. Com a pintor es distingí per les interpretacions bucòliques tradicionals i creà escola com a mestre. El 1934 passà a dirigir l’Escola Superior de Paisatge, fundada a Olot per la Generalitat de Catalunya. Al març del 1936 se celebrà una exposició a la Casa de l’Ardiaca de Barcelona, que demostrà l’eficàcia d’aquella escola. En esclatar la guerra civil treballà per a salvaguardar el patrimoni cultural olotí i un cop acabada (1939), desapareguda l’escola que havia dirigit, abandonà Olot i s’instal·là a Riudarenes a causa de la repressió política.