Ignacio Zuloaga Zabaleta

Ignacio Zuloaga Zabaleta (Eibar, 1870 — Madrid, 1945)

Pintor basc. Pertanyia a una família basca d’artistes vinculada a Madrid des del s. XVIII. A Madrid, el 1886, ja féu còpies de Velázquez i d’El Greco al Museo del Prado. Treballà a Roma (1889) i a París (1890), on visqué amb Santiago Rusiñol, Josep M.Jordà i Pablo Uranga, i intervingué en l’adquisició dels quadres d’El Greco que foren instal·lats al Cau Ferrat. També amb Rusiñol, viatjà a Itàlia el 1893. Treballà a Andalusia (1895-98) —on practicà a més la tauromàquia— i a Segòvia (1898). Des del 1899 portà a terme una gran carrera pictòrica internacional: presentà obres a París, Venècia, Alemanya, Viena, Buenos Aires i Santiago de Xile. El 1909 exposà individualment a Nova York. De les seves posteriors participacions en exposicions col·lectives cal esmentar les de Roma (1911) i Bilbao (1919), entre altres mostres europees i americanes. Exposà individualment a Madrid el 1926 i el 1941, però des del 1897 es negà a participar en les Exposiciones Nacionales de Bellas Artes —igual com el seu amic Hermen Anglada i Camarasa—, que considerava dominades per una camarilla que li era adversa. A Barcelona, on ja havia aconseguit la segona medalla a l’exposició del 1896 (amb Amigues), la primera a la del 1898 (amb Vigília de toros) i el premi del rei i diploma excepcional el 1907 (amb La del ventall), exposà individualment l’any 1942, a la Sala Argos. El seu art, d’un realisme sòlid, elegant i auster, entroncat amb la tradició tradició realista hispànica del s. XVII, se centrà bàsicament en la figura: especialment temes castissos ibèrics (toreros, bailaoras i tipus populars castellans), sovint sobre l'Espanya negra (La víctima de la festa, 1910, Nova York, Hispanic Society), retrats i alguns paisatges, sobretot de Castella. La seva mitificació dels temes de la Meseta i la seva amistat amb molts dels escriptors de la Generació del 98 han fet que hom hi veiés un dels millors intèrprets plàstics d’aquesta generació. Cal remarcar també els seus retrats de personatges, situats molt sovint davant el paisatge que els era més propi (Enrique Larreta, 1912, col·l particular, Buenos Aires; Maurice Barrès, 1913, col·l particular; El Dr. Marañón 1919, Madrid, col·l Marañón; Manuel de Falla, 1932, Zumaya, col·l Zuloaga; etc.). El seu pare, Plácido Zuloaga Zuloaga (Madrid 1834 — 1910), fou un destacat cisellador i col·leccionista, i el seu oncle Daniel Zuloaga Boneta (Madrid 1852 — 1921), un important ceramista establert a Segòvia.