Francesc Sardà i Ladico

Francesc Sardà i Làdico (Barcelona, 1877 — 1912)

Dibuixant i pintor. Forçat pel seu pare, l’escriptor Joan Sardà i Lloret, estudià dret. Es formà artísticament a Llotja i amb Laureà Barrau i Lluís Graner. Freqüentà assíduament el Cercle de Sant Lluc, on exposà. Copià els clàssics del s. XVII al Prado de Madrid, i el 1901, amb Xavier Nogués i Alexandre de Cabanyes, anà a París, on assistí a les acadèmies lliures. Els seus dibuixos, generalment al carbó, són d’un realisme molt ben acabat però un punt anacrònics, característiques també de la seva sòlida pintura ( Retrat de la mare, La lletera, Segador català , olis exposats en diversos museus de Barcelona). Exposà individualment a la Sala Parés de Barcelona (1904), on a la seva mort fou organitzada una exposició homenatge molt completa (1912). Fou un assidu il·lustrador de La Ilustració Catalana , La Actualidad , Ilustración Artística , L’Esquella de la Torratxa , Hispania i Hojas Selectas , entre altres.