Francesc Miralles i Galaup (València, 1848 — Barcelona, 1901)
Pintor. Fill de pare probablement català i mare catalana de famÃlia de reialistes francesos immigrats durant la Revolució. Féu els primers estudis al Col·legi Valldemia de Mataró, i es formà com a pintor al taller de Ramon Martà i Alsina, on fou condeixeble dels integrants de la primera fornada de realistes catalans del vuit-cents. Instal·lat a ParÃs (1863-66), és possible que estudiés, aconsellat pel seu mestre, que també hi havia estudiat, amb Courbet, puix que la seva producció juvenil, fins a la darreria dels anys setanta, té un vigorós accent realista, que posteriorment es debilità . D’aquella primera època són algunes de les seves obres millors, com el Retrat de Modest Urgell (1868; Barcelona, col·l Klein-Andreu), Retrat de senyor jove (1875; Madrid, col·l A.M. de Maura) i la sèrie de pintures femenines inspirades en la seva germana Carme i en Gabrielle, la seva model preferida (1875-80; Barcelona, col·leccions Klein-Andreu i Visa). Després evolucionà cap al seu estil més conegut d’elegà ncies femenines del Segon Imperi i de la fi del segle, amb una tècnica influïda pel fortunyisme i la moda del tableautin imposada pel marxant francès Goupil. Amb aquesta evolució s’inicià la seva decadència, bé que encara produà obres de gran finor, com Escena en un parc (1880-82; Barcelona, col·l Macaya), El carnet de ball (~1894; Barcelona, Cercle del Liceu) i Primavera (1896; Barcelona, Museu d’Art Modern), aixà com, després de tornar definitivament a Barcelona (1893) per estar prop de la seva germana —casada amb el doctor Salvador Andreu—, alguns excel·lents retrats i temes de pescadors del moll i les platges de Barcelona i Badalona. Participà en el Salon des Artistes Français de ParÃs del 1875 al 1896, i a Barcelona exposà des del 1877 a la Sala Parés i, als seus últims anys, al Saló Robira. Oblidat un quant temps, la seva obra tornà a valorar-se amb motiu de l’exposició que els Amics dels Museus de Barcelona li dedicaren, juntament amb Antoni Caba, el 1947.