Francesc Masriera i Manovens (Barcelona, 1842 —1902)
Pintor i argenter. Es formà al taller del seu pare, Josep Masriera i Vidal, a Llotja i amb Josep Serra i Porson. Estudià a Ginebra, on s’especialitzà en esmalt i es dedicà també al gravat de pedres fines. Com a pintor, un inicial republicanisme pimargallià el condicionà a conrear un naturalisme antiacadèmic. Aviat, però, aplicà el seu realisme minuciós a composicions al·legòriques i anecdòtiques, com L’esclava, presentada a l’Exposición Nacional de Madrid del 1876 i adquirida per Alfons XII. Sovintejà aquestes mostres madrilenyes i els salons de ParÃs. Esdevingué el retratista preferit de les dames de l’alta burgesia catalana. Es caracteritzà pel preciosisme i la gran correcció amb què representava sedes, brocats, velluts, blondes, plomes, etc. Gran admirador de Fortuny i d’Eduardo Rosales, els dedicà sengles està tues a la porta del monumental estudi taller que, en forma de temple corinti, es féu construir, al carrer de Bailèn de Barcelona, amb el seu germà Josep, amb el qual fou una mena de cacic de la pintura catalana del seu temps, des de la plataforma de la Sala Parés. És ben representat al Museu d’Art Modern de Barcelona.