DionÃs Baixeras i Verdaguer (Barcelona, 1862 — Barcelona, 1943)
Pintor. Deixeble de l’escola de Llotja, on fou influït, més en l’actitud que no pas en la forma, pel mestratge de Martà i Alsina i, sobretot, d’Antoni Caba, a vint-i-quatre anys anà a ParÃs, on s’entusiasmà pel realisme camperol de Jean-François Millet i de Jules Bastien-Lepage. Novament a Barcelona, féu grans composicions de caire històric i al·legòric, com les del paranimf de la universitat (1888), les del seminari (1904) —destruïdes el 1936— i les de la cúpula del saló de Sant Jordi de la Generalitat (1928). Es dedicà amb preferència a una pintura plà cidament naturalista, de tema mariner o rural, on es reflecteix una certa influència de l’escola d’Olot (Museu d’Art Modern, de Barcelona). Elaborava meticulosament els quadres al taller, i en aquest sentit els seus dibuixos previs tenen molta més frescor i més interès. El 1908 realitzà una col·lecció de dibuixos, d’un gran valor documental, dels indrets de la Barcelona antiga que havien de desaparèixer amb motiu de l’obertura de la Via Laietana.