Baldomer Galofre i Giménez

Baldomer Galofre i Giménez (Reus, 1845 — Barcelona, 1902)

Pintor. Es formà a Llotja (Barcelona) amb Martí i Alsina i a Madrid. Es presentà a Barcelona, amb Els traginers (Exposició de Belles Arts del 1866), i concorregué després amb paisatges i estudis a l’exposició aragonesa de Saragossa (1868) i a la de Belles Arts de Barcelona del 1870. Pensionat a Roma el 1874, hi residí deu anys. Havent-ne tornat, la seva exposició a Barcelona (1884) tingué una sorollosa acollida: Narcís Oller l’elogià apassionadament pel seu naturalisme i el mostrà com a exemple contra la pintura d’història. En exposar a Madrid el 1890, la regent li adquirí una obra. Pintà, amb un estil lluminós i detallista, paisatges i escenes populars, sovint de gitanos o napolitans, dins l’òrbita de Fortuny (fou, com aquest, un extraordinari dibuixant). El 1903, en una sala especial al museu de Barcelona, hom presentà una important exposició de la seva obra, que, tanmateix, fou menystinguda pels representants de les noves tendències.