Antoni Alsina i Amils

Antoni Alsina i Amils (Tàrrega, 1864 — Barcelona, 1948)

Pintor i escultor. Deixeble de Joan Samsó i pensionat a Roma, presentà alguns quadres de costums a l’exposició de Madrid del 1890 i a la de Barcelona del 1907, però la seva activitat principal fou l’escultura. En la seva obra de joventut s’orientà cap als temes bíblics i històrics (El sacrifici d’Isaac, 1887; L’imperi romà, 1899), i més endavant recollí les orientacions del Modernisme (n'és una mostra el grup de dansarines andaluses), sense seguir gaire els canvis estilístics de la seva època. Guanyà premis d’escultura a les Exposicions Nacionals de Belles Arts de Madrid, de 1887, 1892, 1897, 1898 i 1901 i a la de Barcelona de 1899. Obtingué la medalla d’or d’escultura a l’Exposició Universal de París de 1900 amb el grup Astúcia i Força (Samsó i Dalila). La seva tasca docent s’inicià a l’Escola de Vilanova i la Geltrú el 1894, on fou professor de modelat. Catedràtic d’escultura de l’Escola de Belles Arts de Sevilla el 1901, es traslladà a l’Escola de la Llotja de Barcelona el 1906, on impartí classes fins al 1933. Fou membre numerari de l’Acadèmia de Sant Jordi des del 1907, membre corresponent de la de San Fernando, a Madrid, des del 1913, i vocal de la Junta de Monuments Artístics. El Museu Comarcal de l’Urgell (Tàrrega) compta amb un llegat per a una exposició permanent d’escultura i pintura a l’oli seves.