Veure Llegenda
Sortin de Els Omellons cap a L’Espluga Calba per la carretera LV-2012, a 100 m s’agafa a l’esquerra un camí de terra, a 60m es gira cap a la dreta, a 400m hi ha una bifurcació del camí, el de l’esquerra porta a la pedrera al cap d’uns 60m més. pel camí del Racó del Gaià (en direcció NE de la població) cal seguir-lo durant aproximadament 1 Km, la pedrera es troba a 100 m a l'esquerra d'aquest.
500m x 80m x 10m
Els gresos son bastant uniformes encara que presenten un suau bandat en la seva coloració. Els estrats formen bancs de més de 2 m de potència.
Dolomita monocristal·lina (40%), micrita (≈30%), algun fragment de biomicrita. Components no carbonàtics extraconcals (<5%): quars monocristal·lí i un fragment de moscovita.
Granulometria fina a molt fina. Grans de quars subangulars. Esfericitat elevada. Selecció moderada – bona. Maduresa textural: madur; maduresa composicional: immadur. Contactes entre grans puntuals i llargs. Grau de compactació baix.
Esquelet (75%): matriu absent; ciment Intergranular microesparític i sintaxial de dolomita i de calcita (20%). Porositat primària intergranular mal connectada (5%).
Mobles, paviments dels sòls residencials i comercials, revestiments, elements decoratius, cobriment de sostres, banys, cuines, mobiliari urbà, accessoris, adorns, ceràmica, xemeneies, columnes, façanes, escales i rajoles.
Martín, F. (1981). Els picapedrers i la indústria de la pedra a la Floresta. Fundació Salvador Vives Casajuana. Editorial Rafael Dalmau. Barcelona, 1-230
Masriera, A., Caminal, A., Navarro, R., Planella, V., Samper, J.A. (2005). Les roques del Temple de la Sagrada Família. Un itinerari petrogràfic a través dels seus elements arquitectònics i ornamentals. Treb. Mus. Geol. Barcelona, 13, 83-113.