Proves lingüístiques
Durant aquest curs l’alumnat de la doble titulació de Mestre va realitzar les mateixes proves objectives que els anys anteriors. En canvi, es van passar unes altres proves de llengua escrita i de llengua oral.
LLENGUA CATALANA I CASTELLANA
Prova objectiva
En el cas de llengua catalana, del total de 44 alumnes, 8 (un 18,18%) suspengueren, és a dir, tragueren una puntuació menor de 10 sobre 20, mentre que els altres 36 (un 81,82%) aprovaren. En concret, 21 estudiants (un 42,73) van treure entre un suficient i un bé (més de 10 i menys de 13,9 de puntuació), 13 (un 29,54%) aconseguiren un notable (entre 14 i 17,9) i només 2 (un 4,54%), un excel·lent (més de 18). Observant les dades es va veure que no hi havia ningú que no hagués comès cap error. Només una persona n’havia fet un; una, dos; i una, tres. Així doncs, la nota mitjana va ser un 6,1 (12 sobre 20).
Quant a llengua castellana, van ser 43 alumnes els que van dur a terme la prova, atès que hi hagué 1 no presentat. D’aquests, 12 (un 28%) va suspendre, mentre que els altres 31 (un 72%) va aprovar. Específicament, 22 estudiants (un 51,17%) van treure entre un suficient i un bé, els altres 9 (un 20,93%) van treure un notable i ningú va treure un excel·lent. La nota mitjana va ser 5,56, mig punt inferior a la de català.
Llengua escrita
En aquest cas, les proves de llengua escrita van ser les mateixes que les proves de competència cultural del curs 2014-2015 perquè, fins el moment, els resultats que havia donat aquest examen a nivell cultural havien estat poc significatius i, en conseqüència, es va deixar de passar aquesta prova a l’alumnat.
Pel que fa a llengua catalana, aquesta prova l’executaren 41 alumnes, ja que hi hagué 3 no presentats. D’aquests, 17 (un 41,46%) va suspendre la redacció (que, en la majoria d’ocasions, coincidia amb els suspesos de l’altra prova) mentre que els 24 restants (un 54,54%) la va aprovar. Fixant-nos en detall, 15 estudiants (un 36,59%) van treure entre un suficient i un bé i els altres 9 (un 21,95) van treure un notable. Ningú va treure un excel·lent i la nota mitjana va ser un 5,2.
A l’hora de fer l’anàlisi desglossat, es va poder observar que, dels 41 estudiants, 34 (82,93%) van treure el punt sencer en adequació excepte set persones, de les quals una (2,44%) va treure un 0,75, cinc (12,19%) un 0,5 i una (2,44%) un 0. La nota mitjana va ser un 0,91. Quant a la coherència, tothom va treure almenys un punt i només 3 van arribar als tres punts. La majoria (33 alumnes, és a dir, el 80,5%) va treure entre 2 i 3 punts mentre que la resta (8 alumnes, que eren el 19,5%) va obtenir una nota entre el punt i inferior als dos punts. La nota mitjana d’aquest camp va ser un 2,1.
En el cas de la cohesió, les notes van ser més baixes i variades, tot i que una persona va aconseguir la màxima puntuació. Específicament, 17 alumnes (41,46%) van obtenir entre dos i tres punts, 11 (26,83%) una nota entre el punt i inferior a dos punts i, finalment, 13 (31,71%) una puntuació inferior a un punt. La nota mitjana va ser un 1,27. Pel que fa a l’estil, hi va haver força homogeneïtat i només 2 persones van obtenir la puntuació màxima. La gran majoria (29 estudiants, que representen el 70,73%) va treure entre dos i tres punts mentre que els altres 12 (29,27%) van obtenir una nota entre el punt i inferior als dos punts. La nota mitjana va ser 2 punts.
Per l’altre cantó, la correcció lingüística va obtenir notes molt baixes, tenint en compte que cada falta descomptava un punt. Dels 41 alumnes, 24 (58,54%) va treure una nota inferior a 5, 5 (12,19%) es trobaven entre el suficient i el bé, 11 (26,83%) van obtenir un notable i tan sols 1 persona (2,44%) va arribar a l’excel·lent.
Si es comparaven les dues proves dels dos grups alumne per alumne, tant en el grup D1 com en el D2 es veia que en general eren més altes les notes de la prova objectiva que les del text escrit.
Respecte a la llengua castellana, la prova la feren 43 estudiants, atès que hi hagué un no presentat. D’aquests, només 4 (9,3%) van suspendre la prova, mentre que els 39 restants (90,7%) la va aprovar. Concretament, 16 (37,21%) van situar-se entre el suficient i el bé, 17 (39,54%) van treure un notable i 6 (13,95%) van arribar a l’excel·lent. La nota mitjana va ser un 6,88, gairebé dos punts més que en llengua catalana.
Fent el buidatge de l’anàlisi, es va veure que en el camp d’adequació la gran majoria (27 estudiants, és a dir, el 62,80%) van obtenir el punt sencer mentre que 5 persones (11,63%) van treure un 0,75, 10 (23,25%) un 0,5 i 1 (2,32%) un 0,25. La nota mitjana va ser 0,9, igual que en llengua catalana. En coherència, tothom va treure almenys un punt excepte una persona i 8 van assolir la màxima puntuació. De fet, 27 persones (62,79%) van obtenir entre 2 i 3 punts, 15 (34,88%) una nota entre el punt i inferior als dos punts i 1 (2,33%) una nota inferior al punt. La nota mitjana va ser un 1,96, puntuació lleugerament més baixa que en català.
Quant a cohesió, igual que en coherència, tothom va treure un punt o més excepte una persona (que, de fet, va ser la mateixa). Una àmplia majoria (37 estudiants, que representaven el 86,04%) van obtenir entre 2 i 3 punts mentre que els altres 5 van tenir una nota superior a un punt i inferior als dos punts i, finalment, 1 persona es trobava per sota del punt. La nota mitjana va ser un 2,24, gairebé un punt per sobre de la llengua catalana. Finalment, coincidint amb coherència i cohesió, a la puntuació d’estil tothom va arribar al punt tret d’un alumne. Dels 43 estudiants, 22 (51,17%) van treure entre dos i tres punts, 20 (46,51%) van obtenir entre un punt i menys de dos punts i una persona (2,33%) no va arribar al punt. La nota mitjana va ser un 1,78, una mica inferior al català.
D’altra banda, el camp de correcció lingüística va ser bastant semblant al de llengua catalana. 17 alumnes (39,53%) van suspendre aquest camp (és a dir, van realitzar més de 5 faltes), 8 (18,60%) van treure entre un suficient i un bé, 13 (30,23%) van obtenir un notable i 5 (11,63%) van arribar a l’excel·lent. Per tant, aquest camp va anar millor a castellà que a català.
Contrastant la “prueba objetiva” amb la de “texto escrito” es va veure que hi va haver més suspesos en la primera prova, i que de fet, eren més de la meitat en totes dues. En la franja d’aprovat” es va mantenir el nombre en totes dues proves, mentre en la franja de “més de 15” és on es va veure que augmentava en els de “texto escrito”. Per tant, les notes foren baixes en general, i en cap de les dues proves hi hagué cap excel·lent.
En la comparació amb les proves de català van observar que la prova objectiva estava suspesa en menys de la meitat d’alumnes en català, en canvi en castellà, en més de la meitat. En el text escrit, en canvi, va ser semblant en les dues llengües. La franja d’”aprovat” es va mantenir amb un percentatge similar. I la variació també va ser poca en la franja “més de 15”. L’única prova que va tenir algun resultat superior a 18 va ser la prova objectiva de català.
Llengua oral
Durant aquest any es van canviar les proves orals de llengua catalana i castellana per les següents:
Es van fer les proves de diagnòstic i, en tutoria, es van comentar els resultats amb els alumnes. Aquest curs no es donaren notes globals. A aquells que tenien algun tipus de problema en la llengua oral, se’ls donaren consells per resoldre’ls i se’ls proposaren tutories individualitzades per superar les dificultats.
Qüestionari de percepció lingüística dels alumnes
En aquest curs només es va passar el qüestionari en català. En aquest hi van participar 41 estudiants i en la majoria de preguntes (en concret, 27) l’opció més escollida va ser “força d’acord”. De les 40 preguntes, en cinc casos va sortir més el “completament d’acord” (“Segueixo sense problemes i entenc qualsevol discurs oral de registre col·loquial”, “M’agrada llegir”, “Rellegeixo el que he llegit abans de donar el text per acabat”, “Consulto gramàtiques i diccionaris sempre que tinc un dubte” i “Procuro que la presentació de l’escrit sigui polida i que la seva lectura sigui fàcil”).
En canvi, en vuit ocasions l’opció “una mica d’acord” va ser la més freqüent (“Quan en un discurs oral hi ha incorreccions fonètiques, me n’adono”, “Utilitzo un vocabulari, ric, precís i variat”, “A més dels textos acadèmics, recomanats en les assignatures, també llegeixo força literatura de creació”, “Anoto les paraules que no entenc i les busco al diccionari”, “Identifico les variacions dialectals en els textos que llegeixo”, “Identifico els referents culturals que contenen els textos que llegeixo”, “M’agrada escriure i hi dedico força temps” i “Abans d’iniciar el procés de redacció faig esquemes i esborranys”). L’opció “gens d’acord” va ser la que menys es va fer servir i en 14 preguntes ningú la va triar.
LLENGUA ANGLESA
Comprensió oral
En la prova de comprensió oral, hi van participar 39 estudiants, ja que hi va haver 5 no presentats. D’aquests, 24 (61,54%%) van treure un notable mentre que els altres 15 (38,46%) se situaven entre un suficient i un bé. Tot i això, és necessari remarcar que cap alumne en els extrems, és a dir, ningú va suspendre la prova però tampoc hi va haver cap excel·lent. Tenint en compte la classificació en el nivells del MCER, es va poder observar la minoria aconseguia el nivell B1, la meitat aconseguia un B2 i més d’un quart aconseguia un C1, però no hi va haver ningú que tingués el nivell C2.
Qüestionari de percepció lingüística dels alumnes
Durant aquest curs també es va passar aquest qüestionari en anglès, amb el mateix format que el de llengua catalana.
En aquest hi van participar 37 alumnes i gran part de les preguntes (específicament 33) van tenir com a opció més triada el “Quite well”. Del total de 40 preguntes, les altres 7 va guanyar l’opció “With difficulty” (“I can account for and sustain my opinions in discussion by providing relevant explanations, arguments and complaints”, “I can speak fluently (that is, at a normal pace with few silent pauses and hesitations)”, “I can produce intelligible speech with few communication breakdowns”, “I can follow spoken language with background noise”, “I can read contemporary literary prose” i “I can scan quickly through long and complex texts, locating relevant details”). D’altra banda, en cap pregunta va sortir més vegades l’opció “I can’t” o “Very well”. Malgrat això, cal destacar que una persona va respondre totes les preguntes amb l’opció “I can’t”.
Proves culturals
Qüestionari de percepció cultural dels alumnes
Després d’analitzar les respostes dels resultats, es va comprovar que un 66% (és a dir, 25 alumnes) se sentien competents culturalment i artística, un 11% (4 alumnes) força competents, un 8% (3 alumnes) no gaire competent, un 8% (3 alumnes) no competents, un 5% (2 alumnes) no ho mencionaven i un 2% (1 alumne) no ho sabia, ja que depenia de l’àrea de què s’estigués parlant. Cal destacar que del total de 38 estudiants, un 42% (16 estudiants) tenia intenció de millorar en aquesta competència mentre que l’altre 58% (22 estudiants) no ho feia explícit, i que un 16% (6 estudiants) establia una distinció entre la competència artística i la competència cultural tot explicant les diferències que hi veien i en quina eren més capaços de desenvolupar-se.
A l’hora de justificar les respostes, l’alumnat que creia que era bastant o molt competent en aquests dos àmbits ho afirmava tot relacionant-ho amb experiències personals. D’una banda, dues persones comentaven que gràcies als seus estudis escolars (el batxillerat humanístic i, concretament, l’assignatura d’“Història de l’art”) havien pogut ampliar el coneixement sobre estils i autors tant en l’art com en la cultura.
D’altra banda, diversos alumnes ho associaven a activitats extraescolars que havien fet en el passat i que, en alguns casos, encara mantenien, com ara tocar un instrument (piano, saxofon, clarinet, guitarra…), fer dansa, pintar quadres, fer teatre, cantar en una coral o estar en una agrupació gegantera. A més, altres estudiants afegien que a partir de viatges, del contacte amb membres de la família, de llegir diferents estils literaris, d’escriure redaccions, poemes o el diari personal, d’assistir a espectacles, d’elaborar obres d’art i de mirar documentals i/o quadres i escultures havien pogut entrar en contacte amb la cultura en nombroses ocasions, la qual cosa els havia permès desenvolupar aquesta competència.
També un gran nombre d’estudiants comentava que eren competents perquè eren capaços d’utilitzar l’art com un mitjà d’expressió per comunicar els seus pensaments i emocions i, alhora, podien reconèixer, interpretar i valorar les obres elaborades per altres creadors des d’un punt de vista sensible i crític. Molts deien que a través de l’art podien exterioritzar els seus problemes i, fins i tot, alguns afirmaven que s’evadien de la realitat, cosa que els ajudava a superar determinades adversitats.
Relacionat amb aquest punt, molts alumnes també mencionaven que apreciaven l’art del seu voltant com un enriquiment personal, que valoraven la creativitat dels autors i que compartien els sentiments viscuts amb altres persones. D’aquesta manera, podien observar si havien interpretat el mateix i, en cas que no fos així, prenien consciència d’altres perspectives i així desenvolupaven el pensament divergent.
Per aquest motiu, molts estudiants consideraven que la cultura, i particularment l’art, són àmbits que no haurien d’estar infravalorats, atès que no només permeten comunicar pensaments i emocions a la resta de la gent sinó que també ajuden a entendre el món en què vivim actualment. Conseqüentment, una gran part dels alumnes esmentava que ells, com a futurs i futures mestres, voldrien treballar i donar molta importància a la cultura de cadascú dins l’aula a fi que cada infant pogués descobrir-ne d’altres, apreciar altres mecanismes de comunicació, tenir més coneixement sobre la societat que ens envolta i desenvolupar el seu esperit crític.
En segon lloc, els alumnes que consideraven que no eren gaire o gens competents tant en l’art com en la cultura en general, ho afirmaven perquè deien que no hi havien tingut un contacte gaire proper i tampoc s’havien interessat a informar-se sobre els diferents actes en què podrien haver participat. Com a conseqüència, creien que no eren del tot capaços de valorar l’art i la cultura però sí que comentaven que era molt important ensenyar a l’alumnat diferents experiències perquè s’hi anés familiaritzant des de ben petit i pogués fer-ne un seguiment al llarg de la seva vida. Igual que abans, es reitera la importància de les arts tant dins com fora de l’escola, ja que permeten fomentar la creativitat, expressar o interpretar diversos sentiments i entendre amb més profunditat el nostre context.
Finalment, cal esmentar que quan els estudiants parlaven d’art o de cultura mencionaven una àmplia varietat de disciplines. Les més predominants eren la música, el teatre, la literatura, la pintura i la dansa, però altres persones també incloïen la plàstica en general (dibuix, escultura, arquitectura…) , el cinema, la història, la filosofia, la poesia, la lectura i l’escriptura. De fet, utilitzaven diferents referents per justificar la menció de cada disciplina: hi havia referents d’obres literàries (Harry Potter, Hamlet, L’Odissea i El Senyor dels Anells), d’autors de llibres (com ara Narcís Oller, Mercè Rodoreda o Salvador Espriu), d’obres arquitectòniques (per exemple, el Palau de la Música o la Sagrada Família), de balls tradicionals (la sardana) i, finalment, referents relacionats amb l’art (com les pintures rupestres o Salvador Dalí).