Grup ARMIF

Millora de la competència lingüística i cultural dels futurs docents

Recursos curs 2017-2018

Proves lingüístiques

Aquest curs es va proposar obtenir dades dels grups d’Educació Infantil, ja que eren els més nombrosos (la doble titulació tenia un únic grup) i també aquells que habitualment tenien més problemes en les llengües primeres. Les proves van ser les mateixes que les de l’any anterior excepte la de llengua escrita.

LLENGUA CATALANA I CASTELLANA

Prova objectiva

En aquest cas, la puntuació de la prova objectiva va ser diferent de la dels anys anteriors perquè es va decidir que, per aprovar l’examen, l’alumnat havia de treure mínim un 12 sobre 20, és a dir, un 6 sobre 10.

Pel que fa a llengua catalana, a Educació Infantil hi van participar 4 grups, concretament 96 estudiants perquè hi hagué 9 no presentats. Dels 96 alumnes, 42 (43,75%) van aprovar l’examen mentre que els altres 54 (56,25%) van treure una nota inferior a 6. Si es mira amb detall els resultats, 1 persona (1,04%) no va arribar al punt; 5 (5,21%) van treure entre un 3 i un 3,9; 17 (17,7%) entre un 4 i un 4,9; 31 (32,3%) entre un 5 i un 5,9; 29 (30,2%) entre un 6 i un 6,9; 10 (10,42%) entre un 7 i un 7,9; i finalment 3 (3,13%) entre un 8 i un 8,9. Cal destacar que ningú va situar-se a l’excel·lent i que la nota mitjana era suspesa amb un 5,45.

D’altra banda, en la doble titulació van participar 45 estudiants, atès que hi hagué 1 no presentat. Dels 45 alumnes, 34 (75,56%) van aprovar l’examen mentre que els altres 11 (24,44%) el va suspendre. Específicament, 1 persona (2,22%) va treure entre un 3 i un 3,9; 2 (4,44%) entre un 4 i un 4,9; 8 (17,78%) entre un 5 i un 5,9; 11 (24,44%) entre un 6 i un 6,9; 9 (20%) entre un 7 i un 7,9; 10 (22,22%) entre un 8 i un 8,9; i, per acabar, 4 (8,89%) van arribar a l’excel·lent. La nota mitjana d’aquest grup va ser 6,93, un punt i mig més alta que la d’Educació Infantil.

Quant a llengua castellana, els resultats van ser bastant semblants als de català en general. A Educació Infantil van participar 8 grups, concretament 244 alumnes. Dels 244, 122 (50%) van aprovar l’examen i 122 (50%) el van suspendre. Observant els resultats es va poder comprovar que 3 persones (1,23%) van treure entre un 0 i un 0,9; 23 (9,43%) entre un 3 i un 3,9; 30 (12,29%) entre un 4 i un 4,9; 66 (27,05%) entre un 5 i un 5,9; 56 (22,95%) entre un 6 i un 6,9; 43 (17,62%) entre un 7 i un 7,9; 20 (8,2%) entre un 8 i un 8,9; i 3 (1,23%) van assolir l’excel·lent. La nota mitjana va ser suspesa amb un 5,68.

En el grup de la doble titulació només hi va participar la meitat de la classe (16 alumnes). Dels 16, 14 (87,5%) van aprovar l’examen i 2 (12,5%) el van suspendre. Mirant el buidatge dels resultats, 1 persona (6,25%) va treure entre un 4 i un 4,9; 1 (6,25%) entre un 5 i un 5,9; 5 (31,25%) entre un 6 i un 6,9; 8 (50%) entre un 7 i un 7,9; i 1 (6,25%) entre un 8 i un 8,9. La nota mitjana va ser un 7, a un punt i mig de distància d’Educació Infantil (igual que en català).

En conclusió, els resultats van ser similars pel que fa al percentatge de suspesos en les
dues llengües, tot i que els resultats en castellà estaven set dècimes per sobre dels obtinguts en llengua catalana.

Llengua escrita

Durant aquest curs es van passar unes proves diferents a les dels cursos anteriors, que són les següents:

En relació a llengua catalana, a Educació Infantil van participar 9 grups amb un total de 209 estudiants (hi hagué 20 no presentats). Dels 209, 143 (68,42%) van suspendre la prova mentre que els 66 restants (31,58%) la van aprovar. En concret, 13 alumnes (6,22%) van treure entre un 0 i un 0,9; 23 (11%) entre un 1 i un 1,9; 41 (19,63%) entre un 2 i un 2,9; 34 (16,27%) entre un 3 i un 3,9; 32 (15,31%) entre un 4 i un 4,9; 32 (15,31%) entre un 5 i un 5,9; 17 (8,13%) entre un 6 i un 6,9; 11 (5,26%) entre un 7 i un 7,9; i 6 (2,87%) entre un 8 i un 8,9. Cal remarcar que cap estudiant va arribar a l’excel·lent i que la nota mitjana de tots els grups va ser un 3,78, a una mica més d’un punt de l’aprovat.

Respecte al grup de la doble titulació, van participar els 46 alumnes i, d’aquests, 12 (28,09%) van suspendre l’examen mentre que els altres 34 (73,91%) el van aprovar. Analitzant-ho amb detall es pot observar que 2 estudiants (4,35%) van treure entre un 2 i un 2,9; 4 (8,69%) entre un 3 i un 3,9; 6 (13,04%) entre un 4 i un 4,9; 13 (28,26%) entre un 5 i un 5,9; 7 (15,22%) entre un 6 i un 6,9; 9 (19,56%) entre un 7 i un 7,9; 3 (6,52%) entre un 8 i un 8,9; i 2 (4,35%) van arribar a l’excel·lent. La nota mitjana va ser un 5,83, dos punts superior a la d’Educació Infantil.

A l’hora d’analitzar els camps que es tenien en compte en la prova, es va comparar un grup d’Educació Infantil amb el de la doble titulació. Dins la redacció es van observar els següents aspectes: adequació, coherència, cohesió, lèxic i estil i, finalment, correcció.

Per un costat, a Educació Infantil es va analitzar un grup amb 29 alumnes. En el camp d’adequació, 10 persones (34,48%) van treure un 0, 11 (37,93%) van aconseguir mig punt i 8 (27,59%) van obtenir el punt sencer. En coherència, 3 estudiants (10,34%) van treure menys d’un punt, 2 (6,89%) van arribar al punt, 1 (3,45%) va obtenir un punt i mig, 12 (41,38%) van situar-se entre el 2 i el 2,9 i, finalment, 11 (37,93%) van aconseguir la màxima puntuació. En cohesió, 13 alumnes (44,83%) no van arribar al punt, 5 (17,24%) van treure un punt, 6 (20,69%) un punt i mig i 5 (17,24%) van obtenir entre un 2 i un 2,9. Cal subratllar que ningú va arribar als 3 punts.

En lèxic i estil, 1 estudiant (3,45%) va obtenir menys d’un punt, 3 (10,34%) van aconseguir el punt, 3 (10,34%) van treure un punt i mig, 15 (51,72%) es van situar entre el 2 i el 2,9 i 7 (24,15%) van assolir els 3 punts. Per acabar, en correcció és necessari comentar que 22 persones (75,86%) van suspendre aquest camp i que només 9 (31,04%) el van aprovar. Específicament, 7 (24,14%) van obtenir una puntuació negativa; 3 (10,34%) van treure entre un 0 i un 0,9; 3 (10,34%) entre un 1 i un 1,9; 5 (17,24%) entre un 2 i un 2,9; 4 (13,79%) entre un 4 i un 4,9; 2 (6,9%) entre un 5 i un 5,9; 1 (3,45%) entre un 6 i un 6,9; 3 (10,34%) entre un 7 i un 7,9; i 1 (3,45%) va arribar a l’excel·lent.

Per un altre costat, es va analitzar el grup de la doble titulació, que tenia 46 estudiants. En adequació, 4 alumnes (8,7%) no van aconseguir cap punt, 13 (28,26%) van treure mig punt i 29 (63,04%) van obtenir el punt sencer. En relació a la coherència, 2 persones (4,35%) van assolir un punt, 6 (13,04%) van treure un punt i mig, 27 (58,7%) van situar-se entre el 2 i el 2,9 i 11 (23,91%) van obtenir la nota més alta. En cohesió, 11 estudiants (23,91%) van treure menys d’un punt, 9 (19,57%) van aconseguir el punt, 14 (30,43%) van obtenir un punt i mig, 11 (23,91%) van treure entre un 2 i un 2,9 i 1 (2,17%) va arribar als tres punts.

Quant a lèxic i estil, 2 estudiants (4,35%) no van arribar al punt, 3 (6,52%) van obtenir un punt, 20 (43,48%) van treure un punt i mig, 19 (41,30%) van situar-se entre 2 i 2,9 i 2 (4,35%) van assolir la màxima puntuació. Finalment, en correcció 31 alumnes (67,39%) van aprovar el camp mentre que 15 (32,61%) el van suspendre. Concretament, 1 alumne (2,17%) va treure entre 0 i 0,9; 1 (2,17%) entre 1 i 1,9; 3 (6,52%) entre 2 i 2,9; 2 (4,35%) entre 3 i 3,9; 8 (17,39%) entre un 4 i un 4,9; 6 (13,04%) entre un 5 i un 5,9; 1 (2,17%) entre un 7 i un 7,9; 11 (23,91%) entre un 8 i un 8,9; 2 (4,35%) entre un 9 i un 9,9; i, per acabar, 5 (10,87%) van obtenir un 10.

En llengua castellana, només van participar 8 grups d’Educació Infantil amb un total de 180 alumnes. D’aquests 180, 58 (32,22%) van suspendre la prova mentre que els 127 restants (67,78%) la van aprovar. Observant els resultats, 4 persones (2,22%) va treure entre un 0 i un 0,9; 2 (1,11%) entre un 1 i un 1,9; 11 (6,11%) entre un 2 i un 2,9; 16 (8,89%) entre un 3 i un 3,9; 25 (13,89%) entre un 4 i un 4,9; 30 (16,67%) entre un 5 i un 5,9; 41 (22,77%) entre un 6 i un 6,9; 41 (22,77%) entre un 7 i un 7,9; i 10 (5,55%) entre un 8 i un 8,9. Cal destacar que cap estudiant va arribar a l’excel·lent i que la nota mitjana va ser un 5,68, dos punts superior en comparació a català.

A més, es van analitzar amb detall els camps involucrats en la prova escrita d’un grup d’Educació Infantil amb 21 estudiants. En adequació, dels 21 només 1 (4,76%) va treure un 0,25; 18 (85,71%) van obtenir mig punt i 2 (9,52%) van aconseguir el punt sencer. En coherència, 2 persones (9,52%) van arribar al punt, 10 (47,62%) va obtenir un punt i mig; 8 (38,10%) van situar-se entre el 2 i el 2,9 i cap va assolir la màxima puntuació. En cohesió, 3 alumnes (14,29%) van treure un punt, 10 (47,62%) van obtenir un punt i mig, 8 (38,09%) van situar-se entre el 2 i el 2,9 i cap va arribar als tres punts.

Respecte al lèxic i estil, 1 alumne (4,76%) va obtenir un punt, 5 (23,81%) van treure un punt i mig, 15 (71,43%) van situar-se entre el 2 i el 2,99 i ningú va aconseguir els 3 punts. Finalment, en la correcció 7 estudiants (33,33%) van suspendre mentre que els altres 14 (66,66%) van aprovar. Específicament, 3 alumnes (14,29%) van obtenir entre un 3 i un 3,9; 4 (19,05%) entre un 4 i un 4,9; 1 (4,76%) entre un 5 i un 5,9; 7 (33,33%) entre un 6 i un 6,9; i 6 (28,57%) entre un 7 i un 7,9. Cal subratllar que ningú va treure un 8 o superior ni una nota inferior a un 3 i que la nota mitjana del grup va ser un 5,85.

En conclusió, les diferències en la prova d’expressió escrita van ser molt més grans (gairebé un 40% per sota en llengua catalana), per la qual cosa es va prestar molta atenció a aquesta prova perquè el nivell d’expressió escrita en llengua catalana estava molt per sota del domini en llengua castellana.

Llengua oral

La prova d’expressió oral, que s’havia elaborat i aplicat en el projecte anterior, només fou possible d’aplicar en llengua catalana, ja que hi va haver canvis en el professorat de castellà. Així mateix, hi havia diferències en el barem de llengua oral que s’aplicava a català i a castellà (en concret, en la valoració de la pronunciació en cadascuna de les llengües).

En llengua catalana van participar els mateixos grups que en llengua escrita. Dels 9 grups d’Educació Infantil van realitzar la prova 209 alumnes (ja que hi hagué 20 no presentats) i 83 d’ells (39,71%) van suspendre l’examen mentre que els altres 126 (60,29%) el van aprovar. Mirant el buidatge de les respostes, es va comprovar que 13 persones (6,22%) van treure entre un 0 i un 0,9; 5 (2,39%) entre un 1 i un 1,9; 9 (4,31%) entre un 2 i un 2,9; 21 (10,05%) entre un 3 i un 3,9; 35 (16,75%) entre un 4 i un 4,9; 44 (21,05%) entre un 5 i un 5,9; 26 (12,44%) entre un 6 i un 6,9; 28 (13,4%) entre un 7 i un 7,9; 22 (10,52%) entre un 8 i un 8,9; i 6 (2,87%) van arribar a l’excel·lent. Cal dir que ningú va assolir la puntuació màxima i que la nota mitjana va ser un 5,20.

D’altra banda, en el grup la doble titulació hi van participar 44 alumnes. D’aquests, només 2 (4,55%) van suspendre mentre que la resta (95,45%) va aprovar. Concretament, 1 estudiant (2,27%) va treure entre un 3 i un 3,9; 1 (2,27%) entre un 4 i un 4,9; 5 (11,36%) entre un 5 i un 5,9; 9 (20,45%) entre un 6 i un 6,9; 14 (31,82%) entre un 7 i un 7,9; 12 (27,27%) entre un 8 i un 8,9; i 2 (4,55%) entre un 9 i un 9,9. Dins del grup no hi va haver cap persona que se situés en els extrems de la puntuació i la nota mitjana va ser un 7,14, dos punts superior a la d’Educació Infantil.

Igual que en la prova escrita, es van voler analitzar els resultats dels camps de la llengua oral d’un grup d’Educació Infantil i del grup de la doble titulació per comparar les notes. D’una banda, en Educació Infantil es va analitzar un grup amb 29 alumnes. En locució, 1 persona (3,45%) va treure un punt i mig, 18 (62,07%) entre 2 i 2,9 i 10 (34,48%) van arribar als 3 punts. En discurs, 2 alumnes (6,9%) van aconseguir un punt, 7 (24,14%) van obtenir un punt i mig, 16 (55,17%) va situar-se entre el 2 i el 2,9 i 4 (13,79%) van assolir la màxima puntuació.

En llengua, 15 estudiants (51,72%) van treure menys d’un punt, 2 (6,9%) va aconseguir un punt, 6 (20,69%) van obtenir un punt i mig, 6 (20,69%) van situar-se entre el 2 i el 2,9 i cap va arribar als tres punts. Per últim, en fonètica 14 persones (48,28%) van treure menys d’un 5 i les 15 restants (51,72%) van aprovar. Concretament, 6 estudiants (20,69%) van treure entre un 0 i un 0,9; 3 (10,34%) entre un 1 i un 1,9; 3 (10,34%) entre 3 i 3,9; 2 (6,9%) entre un 4 i un 4,9; 2 (6,9%) entre un 5 i un 5,9; 4 (13,79%) entre un 6 i un 6,9; 1 (3,45%) entre 7 i 7,9; 2 (6,9%) entre un 8 i un 8,9; i 6 persones (20,69%) van aconseguir el 10.

D’altra banda, en el grup de la doble titulació es van analitzar els resultats dels 44 alumnes. Seguint el mateix ordre, en locució 2 estudiants (4,55%) van aconseguir un punt, 8 (18,18%) van obtenir un punt i mig, 20 (45,45%) es van situar entre el 2 i el 2,9 i 14 (31,82%) van assolir la puntuació màxima. En discurs, 4 alumnes (9,09%) van aconseguir un punt i mig, 26 (59,09%) van obtenir una nota entre 2 i 2,9 i 14 (31,82%) van arribar als tres punts.

En llengua, 2 alumnes (4,55%) van obtenir menys d’un punt, 3 (6,82%) van aconseguir el punt, 7 (15,91%) van treure un punt i mig, 23 (52,27%) van situar-se entre el 2 i el 2,9 i 9 (20,45%) van assolir la màxima nota. Finalment, en fonètica només 3 persones (6,82%) van suspendre mentre que les altres 41 (93,18%) van obtenir un 5 o superior. Específicament, 1 estudiant (3,45%) va treure entre 0 i 0,9; 1 (3,45%) entre 2 i 2,9; 1 (3,45%) entre 3 i 3,9; 3 (6,82%) entre 5 i 5,9; 7 (15,91%) entre 6 i 6,9; 5 (11,36%) entre 7 i 7,9; 9 (20,45%) entre 8 i 8,9; 5 (11,36%) entre 9 i 9,9 i 12 (27,27%) van assolir el 10.

Qüestionari de percepció lingüística dels alumnes

Encara que aquest any també es volia passar el qüestionari en llengua catalana, castellana i anglesa, només fou possible d’aplicar a català perquè, d’una banda, a castellà hi va haver un canvi en el professorat i, d’altra banda, a anglès el nombre de respostes va ser molt baix, per la qual cosa l’anàlisi va quedar invàlida.

En el cas de llengua catalana hi van participar 30 alumnes i en la majoria de preguntes (concretament, 31) l’opció més votada va ser “força d’acord”. De les 40 preguntes, en cinc casos va guanyar el “completament d’acord” (“Segueixo sense problemes i entenc qualsevol discurs oral de registre col·loquial”, “M’agrada llegir”, “Abans d’iniciar el procés de redacció faig esquemes i esborranys”, “Rellegeixo el que he escrit abans de donar el text per acabat” i “Procuro que la presentació de l’escrit sigui polida i que la seva lectura sigui fàcil”).

Tan sols en un cas hi va haver el mateix nombre de respostes per “força d’acord” i “completament d’acord” (“Segueixo sense problemes i entenc qualsevol discurs oral de registre oral”) i, en una altra pregunta, es va obtenir el mateix nombre de respostes per “una mica d’acord” i “força d’acord” (“Identifico les variacions dialectals en els textos que llegeixo”). Finalment, en dues preguntes l’opció que més va sortir va ser “una mica d’acord” (“Identifico els referents culturals que contenen els textos que llegeixo” i “M’agrada escriure i hi dedico força temps”).

LLENGUA ANGLESA

Test estandarditzat

Pel que fa a la llengua anglesa, es van passar les proves als alumnes d’Educació Primària, ja que l’assignatura de Llengua Estrangera per a l’Ensenyament d’Educació Infantil va ser al primer semestre, a diferència de la de català i castellà. En aquest cas se’ls va passar un test validat: l’Oxford Placement Test, el qual es dividia en listening i grammar. En general cal dir que la part de grammar va ser pitjor que la de listening i que s’observà un nivell molt més inferior a la tarda que al matí.

Els resultats, d’un total de 261 alumnes, van ser els següents, segons el nivell obtingut: 23 estudiants (8,81%) van treure un nivell A1; 57 (21,84%) un A2; 93 (35,63%) un B1; 69 (26,44%) un B2; 16 (6,13%) un C1 i 3 (1,15%) un C2. Per completar la informació, cal dir que la meitat dels de C1 i C2 eren Erasmus, per la qual cosa es podia afirmar que l’alumnat es movia d’un B2 en avall, amb la gran majoria al B1, però amb una quantitat gens menyspreable d’estudiants de nivells A2 i A1, és a dir, inferior al que en teoria es demana.

Llengua oral

En aquest cas, no va ser possible fer un test oral, ja que el professorat de l’assignatura Llengua Estrangera per a l’Ensenyament era majoritàriament no permanent i fer una prova oral comportava moltes hores tant en la realització com en la correcció. Tanmateix, cal dir que en el Projecte 2014 ARMIF 00017 es van realitzar proves orals al grup de la doble titulació (generalment més bo que els altres en el domini de la llengua anglesa) i els resultats foren força dolents.

Proves culturals

Qüestionari de percepció cultural dels alumnes

Durant aquest curs el test de percepció cultural va patir una lleugera modificació, ja que a continuació de la primera pregunta es va afegir la següent frase: “Indica alguns dels teus referents culturals”. A més, a diferència de les altres proves, aquestes es van realitzar fora de l’aula a través de la plataforma virtual Moodle. Els participants van ser 44 estudiants.

Per analitzar la informació es va decidir de destacar els punts en comú del discurs dels estudiants. Respecte a l’autopercepció de la seva competència cultural, el 50% pensava que eren competents en termes culturals, el 41% va respondre afirmativament però amb dubtes, el 6,8% van dir que no es consideraven competents i el 2,3% no va contestar.

De les respostes dels estudiants també es va despendre, en termes quantitatius aproximats, que el 18,2% tenia voluntat de millorar, que el 9,1% se sentien responsables com a futurs mestres i el 13,6% eren conscients que ser competent culturalment exigia un dilatat recorregut. També es va observar que els estudiants percebien una relació intrínseca entre els sentiments, les emocions i les experiències vitals amb la cultura. 

Respecte als referents culturals, els més citats en les arts plàstiques i l’arquitectura foren Antoni Gaudí, Joan Miró, Salvador Dalí i Pablo Picasso. En literatura, Mercè Rodoreda, Víctor Català, Àngel Guimerà i Joanot Martorell. I en música, el grup català Txarango.

Entrevistes a mestres de pràctiques

En relació a l’objectiu “indagar sobre la percepció que els mestres de les escoles de pràctiques tenen sobre el nivell lingüístic i cultural dels alumnes de la doble titulació de mestres”, es tenia la intenció de fer un qüestionari online, però la dificultat d’acotar i tancar preguntes en un tema de percepció portà a elaborar una entrevista semiestructurada, per ser aplicada personalment pels nostres col·laboradors que tenien contacte amb escoles de pràctiques. L’objectiu fou el d’obtenir informació sobre la percepció que els mestres entrevistats tenien sobre les habilitats comunicatives i lingüístiques en llengua catalana dels alumnes de pràctiques que havien tingut durant la seva experiència professional o, si més no, la dels darrers anys que poguessin recordar millor.

Les preguntes giraven al voltant del domini oral i escrit de la llengua catalana, de les mancances lingüístiques que havien percebut, de les habilitats lingüístiques que creien que els alumnes dominaven més, sobre si feien correccions adequades als nens, si escrivien amb faltes d’ortografia o sobre si els havien vist consultant diccionaris. En total es feren 15 entrevistes, d’aproximadament uns 5-10 minuts. Aquest va ser el guió que es va fer servir per entrevistar els mestres:

En general, els tutors d’Educació Infantil reiteraven que no podien avaluar especialment la competència lingüística escrita dels alumnes en pràctiques perquè no havien pogut comprovar la seva destresa escrita en gaire ocasions (o en tanta mesura com calia en el cas de la destresa oral). A part d’aquesta qüestió, la mancança que més es destacà va ser la informalitat del registre d’alguns estudiants de pràctiques. El discurs de “col·legues” que a vegades existia entre els alumnes de pràctiques i els alumnes de l’escola no es considerava el més oportú des de la perspectiva dels tutors dels alumnes en pràctiques.

De problemes fonètics no se’n van destacar gaires, però en tot cas en dues ocasions sí que es va comentar que hi va haver errors en la producció de la s sonora. També de vegades comentaven que hi havia discursos que presentaven interferències provinents del castellà, però semblava que generalment els alumnes rectificaven de seguida o almenys eren conscients de les interferències. En un cas es parlà del to de veu inadequat però també es justificà per la manca d’experiència.

En general deien que estan molt motivats i que es notava que darrere de cada intervenció construïen un discurs sòlid i treballat. També deien que la gran majoria d’alumnes de pràctiques eren curosos en l’ortografia. Tanmateix, hi havia el cas d’una professora que comentava que tots els alumnes en pràctiques que havien passat en algun moment per les seves classes havien fet algun error ortogràfic. També en general comentaven que la majoria de practicants corregien els seus alumnes, i es comentava que sovint, si no corregien, potser era a causa que no sabien quin era exactament el seu paper dins de l’aula. Dubtaven sobre si eren ells els qui havien de corregir o si era millor deixar aquestes qüestions al mestre titular.

En resum, no hi va haver cap tutor de pràctiques absolutament descontent amb les competències lingüístiques dels alumnes de pràctiques que havia tingut. D’altra banda, hi havia casos de tutors de pràctiques que estaven totalment contents amb els resultats dels seus estudiants (tot i que acceptaven que sempre s’hi detectava algun o altre error), i hi havia altres professors que feien valoracions diferents segons els casos. Alguns s’havien trobat amb alumnes de pràctiques que actuaven de forma informal o que tenien una competència lingüística acceptable–justa (una qualificació no suficient si entenem que aquests alumnes de pràctiques seran futurs professors i models lingüístics).

Cap al Projecte Lingüístic de Centre

Assignatures amb la competència lingüística en el pla docent

Amb els resultats es va confirmar la necessitat d’un pla d’actuació específic centrat en el disseny d’accions didàctiques, que propiciessin el desenvolupament de la competència comunicativa dels futurs mestres, per garantir la formació dels ciutadans del futur. Per aquest motiu durant aquest projecte també es va centrar l’atenció en el subobjectiu “identificar les assignatures que al llarg dels quatre anys del grau podrien contribuir al desenvolupament de la competència lingüística dels estudiants”, a més de les tres específiques de llengua catalana, castellana i anglesa, que es cursaven durant el primer any de carrera. D’aquesta forma seria possible conformar un itinerari competencial amb diferents nivells d’acompliment.

En conseqüència, es van analitzar els plans docents de totes les assignatures amb la finalitat d’identificar aquells aspectes en què sortia de manera explícita la competència comunicativa i, a continuació, es van entrevistar els coordinadors i alguns professors. D’una manera molt resumida, es va poder comprovar que les respostes van posar de manifest que la forma de treballar les competències transversals segueix sent un tema pendent. En general, aquests professors admetien que en l’avaluació de l’assignatura no es tenia en compte la competència lingüística dels seus alumnes, fora d’algunes excepcions. Manifestaven també una certa inseguretat per incidir en aquest tema.

Es va acordar, doncs, que les assignatures que s’implicarien en el desenvolupament de la competència lingüística serien les que tinguessin una certa relació amb la llengua o un caràcter marcadament transversal. A continuació es presenten quines serien aquestes assignatures en cadascun dels graus:

Assignatures que intervindran en el desenvolupament i control de la competència lingüística en el grau d’Educació Infantil

  • Habilitats comunicatives orals (1r semestre del segon curs)
  • Pràctiques I (2n semestre del segon curs)
  • Didàctica de la literatura infantil (1r semestre del tercer curs)
  • Didàctica de la llengua I (2n semestre del tercer curs)
  • Pràctiques II (1r semestre del quart curs)
  • Didàctica de la llengua II (2n semestre del quart curs)
  • Treball de fi de grau (2n semestre del quart curs)

Assignatures que intervindran en el desenvolupament i control de la competència lingüística en el grau d’Educació Primària

  • Pràctiques I (1r semestre del segon curs)
  • Didàctica de les habilitats comunicatives (2n semestre del segon curs)
  • Didàctica de la literatura infantil i juvenil (1r semestre del tercer curs)
  • Pràctiques II (2n semestre del tercer curs)
  • La planificació docent en l’àrea de llengua (1r semestre del quart curs)
  • Pràctiques III (2n semestre del quart curs)
  • Treball de fi de grau (2n semestre del quart curs)

Assignatures que intervindran en el desenvolupament i control de la competència lingüística en el doble grau d’Educació Infantil i Educació Primària

  • Didàctica de la llengua I (1r semestre del segon curs)
  • Didàctica de la llengua II (2n semestre del segon curs)
  • Pràctiques I (2n semestre del segon curs)
  • Didàctica de la literatura infantil i juvenil (1r semestre del tercer curs)
  • Didàctica de les habilitats comunicatives (2n semestre del tercer curs)
  • Pràctiques II d’Educació Infantil (1r semestre del quart curs)
  • La planificació docent en l’àrea de llengua (2n semestre del quart curs)
  • Pràctiques II d’Educació Primària (1r semestre del cinquè curs)
  • Treball de fi de grau d’Educació Infantil (1r semestre del cinquè curs)
  • Treball de fi de grau d’Educació Primària (2n semestre del cinquè curs)

Pel que fa als subobjectius “dissenyar diferents tipus de protocol d’intervenció (assessoraments, tallers, tutories, etc.) en les assignatures identificades en el punt anterior a fi de millorar la competència lingüística dels futurs mestres en català, castellà i anglès”, i “implementar alguns dels protocols dissenyats en el punt anterior i valorar-ne els resultats”, els presentem plegats per la relació que tenen l’un amb l’altre.

Per començar a fer-ne el disseny, es van mantenir reunions amb el Servei de Llengua Catalana, l’Escola d’Idiomes Moderns i l’Escola d’Estudis Hispànics, però l’experiència pilot va acabar centrant-se únicament en la llengua catalana, a causa dels dèficits constatats i tenint en compte els baixos nivells obtinguts en les proves pilot de diagnòstic inicial.

Sí que cal esmentar que de la reunió amb l’Escola d’Idiomes Moderns va sortir la possibilitat de fer un curs específic per a aquells alumnes que, en la prova inicial, tinguessin un nivell inferior al B1. Per fer-ho possible s’hauria hagut de tenir els resultats de les proves de diagnòstic inicial a mitjans del mes d’octubre de 2017 per poder fer-ne difusió i realitzar el curs des de novembre de 2017 fins a gener de 2018. Les dificultats perquè el professorat passés i corregís les proves ajornaren excessivament el termini i ho feren impossible. A això s’hi afegí que el possible curs no podia ser gratuït i que l’ajut que la Generalitat podia donar era inferior al que havíem parlat i no se sabia quan podien tenir-lo aquells alumnes que l’haguessin sol·licitat.

Pel que fa a l’Escola d’Estudis Hispànics, no es tenia previst cap mena de descompte en el seus cursos. D’altra banda, els resultats aconseguits en la comparativa (que evidenciava un nivell més alt en llengua castellana) feren desistir de provar de fer cursos específics o altres tipus d’accions per a aquells alumnes que tenien un nivell baix en aquesta llengua. Per tant, centràrem la implementació d’un seguit d’accions i el seu pilotatge en la llengua catalana.

Espai de llengua

En aquest cas, es va fer un seguiment individualitzat dels estudiants de llengua catalana que en la prova de diagnòstic inicial van obtenir una nota inferior a cinc, es van programar tallers monogràfics de llengua escrita i oral, i es va oferir assessorament personalitzat als alumnes per ajudar-los a millorar la seva competència lingüística. Totes aquestes accions es van dur a terme en un espai d’aprenentatge habilitat per a aquesta finalitat a la biblioteca de Mundet, el qual es va anomenar Espai de Llengua. Les activitats que s’hi van realitzar des de l’inici del mes de març fins a final de maig de 2018 van ser les següents:

  • Tallers monogràfics de llengua escrita i oral oberts a tots els alumnes. Tenien una durada de dues hores; en un es treballaven aspectes de llengua oral i en l’altre, temes de llengua escrita. El contingut de les sessions va ser programat d’acord amb els punts febles detectats en la prova de diagnòstic inicial.
  • Tallers monogràfics de llengua oral restringits a alumnes seleccionats pels professors de l’assignatura. S’hi treballaven aspectes de fonètica i expressió oral. Els alumnes seleccionats van prendre el compromís d’assistir a totes les sessions del taller (20h). D’aquesta manera s’assegurava l’aprofitament de la formació i es podia fer un seguiment de la seva evolució.
  • Assessoraments individualitzats, que podien oferir itineraris d’aprenentatge amb materials personalitzats.
  • Elaboració de materials didàctics específics per a treballar aspectes concrets tractats en els cursos.
  • Creació d’un repositori de materials de consulta dins del Campus Virtual, de lliure accés per als alumnes que participaven en els tallers i en les sessions d’assessorament.

Per verificar els resultats de les iniciatives planificades a l’Espai de Llengua, es van elaborar dos qüestionaris. Un dirigit als estudiants que van participar en els tallers per mesurar qualitativament la seva percepció de millora lingüística, i un altre dirigit als docents de l’assignatura Llengua Catalana per a l’Ensenyament per valorar si aquestes accions han contribuït a l’evolució i millora dels alumnes. Els resultats del qüestionari dels alumnes van evidenciar un grau de satisfacció molt alt per part dels alumnes amb la iniciativa duta a terme. Aquesta satisfacció va ser especialment alta en els alumnes seleccionats específicament per participar als tallers de llengua oral setmanals.

Un cop fetes les avaluacions de l’assignatura Llengua Catalana per a l’Ensenyament, d’acord amb els resultats ja recollits, es va poder constatar que es va produir una millora molt rellevant pel que fa a les notes dels alumnes que van participar en els tallers de llengua oral. Es va registrar una millora de 2,25 punts en la nota final respecte de la prova de diagnòstic inicial de llengua oral (sobre un total de 22 alumnes). En el cas dels tallers monogràfics oberts, es va registrar una millora de 2,99 punts en la nota final respecte de la prova de diagnòstic inicial de llengua escrita (sobre un total de 9 alumnes) i una millora de 1,88 en la nota de llengua oral (sobre un total de 9 alumnes).

Els resultats obtinguts en les diferents estratègies de validació de les activitats de l’Espai de Llengua Catalana van acreditar l’encert de la iniciativa i van ser un esperó per seguir ampliant les formacions, els tallers i las sessions monogràfiques, etc. Els resultats del projecte pilot dut a terme durant aquest curs van ser un bon motiu per seguir teixint sinergies entre els diferents agents de la Facultat encarregats de la formació dels estudiants per contribuir a la millora de les competències lingüístiques orals i escrites en català.

Un cop finalitzada l’experiència de pilotatge, es van preveure dur a terme accions per donar continuïtat a les accions de millora de les competències escrites i orals dels alumnes a través del treball col·laboratiu amb els docents. La primera acció duta a terme en aquest sentit va ser una reunió de tots els docents de l’assignatura de Llengua Catalana per a l’Ensenyament per avaluar les iniciatives que es van realitzar. En aquesta reunió hi van ser presents, també, la coordinadora de l’assignatura i la cap de la secció de Filologia del Departament d’Educació Lingüística i Literària, i Didàctica de les Ciències Experimentals i la Matemàtica.

Per al curs següent, es va acordar programar la realització de tallers monogràfics tancats no només de llengua oral, sinó també de llengua escrita, per a un grup seleccionat d’alumnes. Es va preveure, també, ampliar l’oferta dels tallers monogràfics oberts de llengua catalana a tots els alumnes i diversificar-ne l’oferta de continguts. En un futur, es planteja obrir els tallers i assessoraments a la resta de titulacions de la Facultat, en col·laboració amb els docents de les assignatures en què s’ha detectat que cal fer més incidència per millorar les competències comunicatives dels alumnes.

Pel que fa al subobjectiu “Elaborar unes proves finals que permetin mesurar la competència lingüística i cultural de sortida, cal dir que en relació al que es va explicar sobre la proposta de seguiment de la competència lingüística dels estudiants al llarg d’unes assignatures determinades, es va apartar aquest objectiu de les nostres prioritats, ja que, en certa mesura, al Treball final de Grau i a les Pràctiques l’alumne havia de demostrar una molt bona competència lingüística. De tota manera, es va estar parlant amb la directora dels Serveis Lingüístics per veure si seria possible una coordinació de Serveis Lingüístics universitaris per fer aquesta prova final, ja que a la UAB en tenien una realitzada pels SL, sota el control del Deganat de la Facultat d’Educació. En aquest sentit ja hi va haver converses entre les dues facultats i se seguiran els contactes per analitzar si en el futur això seria possible.

Entrevistes a professors d’assignatures impartides en llengua anglesa

Finalment, tot i que no teníem previst aquest objectiu, vam considerar que seria interessant conèixer el tipus d’actuació sobre la llengua anglesa que fan els professors que imparteixen docència d’altres assignatures en llengua anglesa. Com que en la doble titulació hi havia un total de vuit professors en aquesta situació, els vam entrevistar tots, amb la finalitat de saber si feien tota la docència en anglès, si corregien la llengua, si es coordinaven amb altres professors que també feien la docència en anglès, si hi havia uns criteris marcats, com interaccionaven amb els alumnes, en quina llengua demanaven exàmens, treballs, etc. Aquest va ser el guió que es va fer servir per a l’entrevista:

El resultat fou que només una minoria tenia en compte la llengua, que no hi havia coordinació entre ells, que cadascú decidia en quina llengua contestava les preguntes i en quina llengua admetia els treballs o exàmens i que cadascú es creava el seu propi criteri.

Per concloure el projecte 2015 ARMIF 00015 es redactà un projecte lingüístic per a la Facultat d’Educació, el qual fou presentat en una junta de Facultat del mes de juliol de 2018. A partir d’aquest moment el deganat s’ha fet càrrec de la implementació d’aquest projecte.