Durant el curs 2015-2016 es realitzaren tres projectes, dos de nous i un de repetit. El primer es titulà Baltasar Porcel. Mallorca, Barcelona, el món. Consistí en la presentació resumida oral d’un tema en relació a una fotografia dins de l’exposició i en l’escriptura individual d’un retrat de Porcel (en forma de columna assagística).
El segon projecte fou: Descobrim el Campus. Es tractava d’una exposició oral d’un tema relacionat amb el Campus Mundet i la lectura d’un text literari (adient al tema), adequat per a nens, en el decurs d’un itinerari a peu pel Campus. Els alumnes podien presentar voluntàriament la ruta a les Jornades Patrimoni, literatura i educació de Sagunt el 29, 30 d’abril i 1 de maig.
El tercer projecte, com en el curs anterior, era: Un conte “diferent”, en aquest cas a partir d’un element de l’exposició de Baltasar Porcel.
Projecte 1: “Baltasar Porcel”
Portada del catàleg de l’exposició sobre Baltasar Porcel
Objectius del projecte
- Conèixer un escriptor cabdal del segle XX i el món que va viure, des de la Mallorca rural i les històries de contrabandistes i pirates i la Barcelona dels anys 60, a episodis fonamentals en la història mundial (la Guerra dels 6 dies, la revolució cultural de la Xina, etc.) i a la història recent de Catalunya.
- Ser capaç de seleccionar i resumir la informació sobre un tema, tot relacionant-lo amb un element concret (una foto).
- Saber comunicar oralment una explicació (amb l’organització adient i els elements verbals i no verbals adequats).
- Retratar un personatge en relació al seu temps i als fets.
- Reflexionar sobre la relació entre la cultura “per a persones adultes” i els infants.
Descripció
Aquest projecte es desenvolupà a partir de l’oportunitat d’aprofitar una exposició literària al Palau Robert sobre aquest autor. Això permeté introduir-se a un món molt allunyat del dels alumnes. D’altra banda, aquest fet possibilità la lectura d’un recull de contes de Porcel i el comentari corresponent mitjançant el fòrum de l’assignatura. El conjunt d’activitats que es dissenyaren estava resumida en el powerpoint següent:
[flipbook pdf=”http://www.ub.edu/millorallenguafutursmestres/wp-content/uploads/2016/07/ProjectePorcel_def.pdf” theme=”light” header=”S’està obrint el PDF…”]
Valoració
Els alumnes van opinar que va ser una experiència molt interessant, enriquidora i útil, una idea molt original, adequada, profitosa i encertada. Els va agradar molt, en feren una valoració molt positiva i creien que havien après molt. També pensaven que la visita havia estat molt dinàmica i interessant, amb molta varietat i bona organització, i van trobar interessants les temàtiques del treball. Creien que les tasques havien estat creatives, suficientment obertes a la inspiració personal, variades i completes, ja que van incloure diverses habilitats (expressió oral, expressió escrita, comprensió oral, etc.).
Comentaren que van aprendre molt sobre Baltasar Porcel i sobre les coses que va fer: què havia fet d’important per ser un dels millors escriptors de la literatura catalana. Els va agradar precisament conèixer la vida d’un autor molt important. També van aprendre coses de les seves obres més representatives, de les aventures que va escriure, de la seva filosofia de vida, dels seus vincles amistosos, de què va aportar a la societat catalana, de la història de les Illes Balears, la seva població i la seva situació a l’inici del segle XX, i sobre l’època en general. Es van poder apropar més a la cultura i la literatura del país, però d’una manera diferent i gratificant per conèixer un autor de primera mà. Al mateix moment comentaven que van aprendre altres coses com per exemple com s’havia de fer una exposició oral correcta.
El tema que més bones valoracions va rebre va ser la visita a l’exposició. Creien que havia estat una gran idea aprofitar l’exposició com a suport de les explicacions orals. Estaven acostumats a treballar-ho tot a l’aula i pensaven que veure-ho més de prop els havia ajudat a estar més motivats, tenir més curiositat i, conseqüentment, aprendre més. Valoraven l’aspecte vivencial de l’experiència i poder veure l’autenticitat d’allò que estaven estudiant. Pensaven que havia estat una idea innovadora i estimulant, i que d’aquesta manera ho recordaven tot més, que s’havien acostat a l’autor i l’havien conegut millor. Creien que havia estat interessant aprofitar aquestes oportunitats que ofereix l’entorn. El fet d’exposar-ho en grups opinaven que havia permès que no es fes pesat i que ho retinguessin més, sobretot el que preparaven ells, i més que si ho haguessin treballat a classe o ho hagués explicat tot el professor.
En la valoració del projecte, els alumnes també parlaren de si els havia agradat o no la metodologia, a part de la visita a l’exposició. Comentaren que alguns dels gèneres escrits eren difícils, però que els va anar bé poder-los treballar a classe. També els va agradar que s’hi incloguessin els contes perquè els permetien tenir imaginació. Un dels temes més comentats, però, van ser les exposicions orals. Creien que els havia anat bé fer-les per afrontar la vergonya de parlar en públic i per descobrir els punts forts i febles que tenien i que havien de millorar. Ara bé, també van comentar que fer-la en un ambient diferent a la classe els va semblar més informal i els va tranquil·litzar.
A més a més, van veure que treballar per projectes era una bona opció perquè s’aprenia el doble. No només sobre l’autor, sinó també aspectes de l’expressió oral i del retrat. Van confirmar que treballant amb aquesta metodologia s’aprenia més perquè es feia d’una manera menys teòrica, amb una finalitat més clara i, sobretot, perquè els conceptes estaven més contextualitzats, cosa que ajudava a la implicació. Els va agradar treballar amb un autor com a eix temàtic que donés continuïtat a tots els treballs, creien que els havia involucrat més. També trobaren positiu treballar en grups petits i fer recerca.
Molts alumnes comentaren que mai havien sentit a parlar de l’autor i que fins i tot no els atreia gaire la idea de treballar-lo. Ara bé, quan van veure l’entrevista que es va passar a classe, van poder comprovar com s’expressava i van conèixer més circumstàncies de la seva vida, cosa que els va semblar molt interessant. També creien que després del treball el coneixien bé i s’hi sentien més propers.
Tot i que les valoracions del projecte foren molt positives, els alumnes també apuntaren uns quants aspectes per millorar. En general tenien a veure amb el fet de trobar poca informació o tenir poc temps. Creien que el temps de recerca va ser just perquè l’exposició tancava i també els hagués agradat disposar de més estona per visitar-la tranquil·lament; creien que tot va anar una mica ràpid i que van tenir poc temps per observar tots els detalls. Quant a la informació, van pensar bàsicament que era més fàcil trobar-la d’uns temes que d’uns altres. Ara bé, també opinaren que podrien haver anat ells abans a l’exposició per aprofitar millor el material que hi havia allà. D’altra banda, afirmaren que hagués estat interessant veure les gravacions de les exposicions per poder-les comentar i millorar. També explicaren que la gent que va fer les exposicions més tard no va acabar de gaudir de les dels companys perquè estaven pendents de la seva.
Retrats:
Projecte 2: “Descobrim el Campus”
Objectius del projecte
- Desenvolupar la capacitat de cercar i seleccionar informació i de resumir-la.
- Descobrir el Campus Mundet des de diferents perspectives.
- Conèixer recursos per buscar textos literaris relacionats amb temes i llocs concrets adequats per a nens .
- Llegir textos literaris en veu alta amb l’entonació, la dicció, la pronunciació i el volum de veu adequats.
- Adquirir criteris per poder planificar itineraris literaris per a nens d`Infantil o Primària.
- Conèixer les característiques d’un web, blog o wiki informatiu sobre un lloc i saber-lo construir.
- Desenvolupar la capacitat de saber despertar entusiasme per un lloc amb eines digitals i un bon ús dels recursos lingüístics orals i escrits persuasius.
Descripció
El projecte “Descobrim el Campus” fou un projecte conjunt de Llengua Catalana per a l’ensenyament i Llengua Castellana per a l’ensenyament del Grau de Doble Titulació de Mestre d’Educació Infantil i Primària. Es feren dos grups de classe (D1 i D2) en què coincidiren els professors de català i castellà i hi hagué cinc temes per repartir per a cada grup: art, fauna, història, educació i Palau de les Heures, per al primer; i societat, flora, associacions, esports i Parc del Laberint, per al segon.
Dins de cada grup classe de D1 i D2 es feren cinc grups d’alumnes i treballaren el mateix tema tant a català com a castellà. A partir d’aquest, desenvoluparen treballs orals i escrits diferents. La idea era complementar-se. Per tant, si a català feien una ruta per a nens, a castellà, en canvi, feien una exposició resum del tema.
La ruta per a nens que, en aquest cas, es desenvolupà en el Campus va ser alhora una altra activitat que es féu paral·lelament a altres grups de Llengua Catalana de Primària.
La bibliografia temàtica que es proporcionà era la mateixa per a català i per a castellà. Buscaren informació sobre el tema, en feren un petit resum esquemàtic i, en el cas de català, triaren els elements més importants per a uns nens d’Infantil o Primària així com els llocs més significatius.
A les classes, es treballà l’exposició oral (a castellà) i la lectura en veu alta (català). I, pel que fa a l’escriptura, el text acadèmic (català) i el text expositiu (castellà).
Un cop feta la preparació, es realitzaren els treballs orals en el mateix Campus fent una ruta (català) o es gravà en vídeo i es penjà al campus virtual (castellà).
Pel que fa als escrits, s’intentà també que tinguessin un marc real. En el cas de català, els alumnes que van poder, van tenir la possibilitat de presentar els seus treballs a les Jornades de Patrimoni, literatura i educació que se celebraren a Sagunt del 29 d’abril a l’1 de maig. En el cas de castellà, tant el tríptic com l’exposició oral es portà a una altra aula de Llengua castellana.
Per acabar, els alumnes havien de fer un breu comentari en els portafolis de català i castellà sobre el que havien après en les dues llengües de manera interrelacionada. Així mateix, se’ls passà una enquesta de satisfacció.
https://www.youtube.com/watch?v=xU9g0JVYWQM&feature=youtu.be
Valoració
Per valorar aquest projecte, es creà una rúbrica semblant a la que s’havia utilitzat l’any anterior per a l’exposició de Joan Brossa, en la qual es volia que l’alumnat avalués el seu procés de treball, les activitats proposades, els textos triats, el resultat, el descobriment que havien fet del Campus i el treball paral·lel de català i castellà. Per acabar se’ls demanà també una autoavaluació i suggeriments. Els resultats foren els següents:
L’alumnat va quedar molt content de les activitats proposades, tenint en compte la varietat, l’adequació a l’edat i el fet de buscar la motivació i participació dels escolars. De la mateixa manera, també van quedar molt satisfets amb el seu resultat, atès que, per ells, la seva ruta era adequada i aplicable a la realitat i ajudava a tenir més interès al Campus.
Un altre aspecte valorat positivament va ser el procés de la tasca així com el treball paral·lel entre l’assignatura de Llengua Catalana per a l’Ensenyament i Llengua Castellana per a l’ensenyament. Sobretot es destacava la cerca i resum de la informació, la implicació de tots els companys en el grup, l’ús de les TIC en el projecte i l’aprofitament del coneixement per a les dues llengües.
Amb una puntuació una mica més baixa es van situar els texts (ja fos per l’adequació al lloc, per la facilitat per trobar i sintetitzar la informació o bé per l’ús de recursos) i el descobriment del campus (on principalment es considerava el coneixement de la història i les seves característiques).
En general, l’alumnat es va autoavaluar amb notes bastant altes. La nota mitjana fou d’un 8,06: un 56% es puntuà entre un 8 i un 8,5; un 19% entre un 9 i un 9,5; i, finalment, un 25% entre un 6,75 i un 7,5. Sobretot remarcaren el grau de satisfacció amb el resultat obtingut, el desenvolupament de la creativitat, l’adequació als infants, el treball cooperatiu i la implicació en la realització del projecte.
Quant als aspectes de millora, la majoria dels estudiants (10 casos) creien que havien de millorar en la redacció, atès que cometien moltes errades a l’hora d’escriure. 4 persones pensaven que havien de centrar-se en la presentació, ja fos perquè havia estat poc elaborada o bé perquè havien fet errades a nivell oral. D’altra banda, també 4 persones creien que havien de realitzar una millor organització perquè els havia faltat temps. En menor mesura (3 casos) consideraven que havien de gestionar millor el nerviosisme en les presentacions i que havien de buscar en més fonts per trobar la informació necessària. Només una persona va mencionar que s’havia de millorar la implicació en el treball.
Per acabar, l’alumnat també va fer diversos suggeriments per millorar la presentació de la tasca. La majoria (5 persones) creien que ambdós treballs s’haurien d’haver dut a terme més alhora. Alguns estudiants pensaven que s’haurien de donar temes més interessants, mentre que d’altres consideraven que seria una bona idea penjar la informació i la ruta a Internet o bé avisar i disposar de més temps a l’hora de desenvolupar el treball.
Projecte 3: “Un conte diferent“
Descripció
El projecte fou igual que l’any anterior, però, com ja s’ha indicat, la proposta era la de fer el conte a partir d’un personatge de l’exposició de Porcel.
Valoració
Tots els alumnes valoraren molt positivament el projecte. Comentaren que fou molt interessant, original, divertit i útil, que els havia agradat molt i que havien gaudit tant amb la preparació com amb les presentacions. Pensaren que havia estat una de les activitats més engrescadores i enriquidores del curs i que era una manera d’aprendre al marge dels mètodes convencionals.
Explicaren que les presentacions dels altres grups els havien servit per agafar idees per al seu futur professional. Pensaren que el conte és una eina de treball imprescindible i essencial en el procés d’aprenentatge i que hauria de tenir més importància. També havien pogut aprendre moltes coses i practicar la competència lingüística, tant oral com escrita i, sobretot, la creativitat i la imaginació, unes capacitats que volien transmetre als seus futurs alumnes i que creien imprescindibles per ser mestres. També comentaren que els seria útil haver après a expressar-se i a adaptar-se a l’oient, i que havien millorat la seva autoestima i timidesa a l’hora de parlar en públic. A més, els havia agradat treballar cooperativament i veure que amb el treball en equip podien sortir moltes idees.
Com a millores, gairebé tots els alumnes es queixaren de la quantitat de temps que havien tingut per fer el projecte, en reclamaven més i proposaven, per exemple, fer-lo al mig del semestre o, fins i tot, reduir la quantitat de projectes. També, algun alumne proposà fer un parell de classes sobre el llenguatge no verbal i altres aspectes que s’havien de tenir en compte a l’hora d’explicar un conte. A més a més, comentaren que els grups podrien ser de més persones i fins i tot no tenir un nombre gaire determinat de participants. Finalment, proposaren fer les representacions a espais on es poguessin moure millor i, fins i tot, davant d’un públic infantil real en alguna biblioteca o parc.