El curs 2013-2014 ja s’havia desenvolupat en un dels grups de Llengua catalana de la doble titulació una sèrie d’estratègies didàctiques a fi d’implicar els estudiants en la seva millora de la competència lingüística i cultural. Per al curs 2014-2015 i, dins del projecte ARMIF, els dos professors de “Llengua Catalana”, decidiren continuar per aquest camí, però d’una manera conjunta. La idea era la d’experimentar algunes estratègies didàctiques menys convencionals a la universitat però, en canvi, més vinculades amb la futura feina dels estudiants. La proposta va ser la de treballar per projectes dins d’un aprenentatge reflexiu i significatiu.
En el disseny es tingueren en compte els principis plantejats per Anna Camps i Joaquim Dolz l’any 1994, ampliats posteriorment per la mateixa Anna Camps i Montserrat Vilà (2003: 47-49). Així doncs, la funcionalitat de l’ús de la llengua, la motivació, la integració de les quatre habilitats, la programació d’objectius d’aprenentatge específics, l’avaluació formativa o les relacions interdisciplinàries en foren alguns dels objectius. Tanmateix, n’afegírem tres, que es convertiren en els eixos de tots els projectes: 1) l’ús de la literatura; 2) la vinculació de la llengua amb el territori i amb la seva futura feina; i 3) la implicació de l’alumnat en les activitats programades.
Es planificaren tres projectes al llarg del curs: el primer es desenvolupà a partir de la visita a una exposició sobre Joan Brossa que es feia al Museu de Granollers; el segon se centrà en un treball acadèmic i alhora una exposició oral per a les II Jornades Literatura, Territori i Educació, que se celebraren a Ontinyent (23 a 25 d’abril); finalment el tercer consistí en l’escriptura i explicació oral d’un conte creatiu per a infants.
Projecte 1: “Joan Brossa: escolteu aquest silenci”
Objectius del projecte
- Conèixer un creador multidisciplinar i tot allò que es pot fer a una aula d’infantil i primària amb la seva obra.
- Desenvolupar l’esperit crític per opinar sobre una proposta didàctica.
- Llegir poemes en veu alta amb l’entonació, la dicció, la pronunciació i el volum de veu adequats.
- Saber comunicar oralment la interpretació d’un poema i l’explicació d’un tema.
- Ser capaç de seleccionar i resumir la informació sobre un tema.
Descripció
Les tasques que realitzaren es concretaven en una visita a una exposició de Brossa (al Museu de Granollers) i en l’escriptura d’una entrada al blog “Laberints brossians” de la Fundació Joan Brossa (abans havien tingut una sessió amb la coordinadora d’activitats educatives d’aquesta Fundació). A classe s’havia introduït el tema de la lectura en veu alta de poemes i la figura de Joan Brossa. A l’exposició l’alumnat fou el protagonista amb les instruccions següents:
En grups de quatre persones, escolliu una parella de peces (un poema visual i un poema escrit) del catàleg online que teniu al moodle i que teniu enumerades a les diapositives següents. Fixeu-vos que cada parella té associat un tema. Haureu de:
- Llegir en veu alta el poema (amb bon volum de veu i to)
- Interpretar comparativament imatge i text
- Desenvolupar mínimament el tema
Joan Brossa. Cartell de l’exposició
Valoració
Els alumnes van qualificar molt positivament aquest projecte. Van apuntar que va ser una experiència molt enriquidora, interessant, bona, especial, útil, positiva, gratificant, amena, viva, motivadora, creativa… en definitiva, que els va sorprendre positivament.
El primer motiu era per haver fet ells de guies. Deien que explicar ells mateixos les obres els va permetre aprendre molt, ja que estaven més atents i implicats. També van valorar que se’ls donés responsabilitat, això els va motivar a voler-se preparar molt bé l’exposició. De fet, van apuntar que tothom ho havia preparat molt bé, que les explicacions eren molt interessants i que van aprofundir molt en l’obra de Brossa. Fins i tot, creien que s’aprofundia més en el coneixement quan les explicacions eren dels companys.
En segon lloc, també els va agradar preparar-les perquè van tenir llibertat per imaginar i van gaudir interpretant l’obra de Brossa. Els va agradar tant poder exposar els seus comentaris com escoltar els dels companys. Van haver-hi, van dir, interpretacions molt maques i creatives, els companys recitaven els poemes i en donaven uns sentits diferents als seus. El poeta els va permetre fer volar la seva part més creativa.
Un altre aspecte molt comentat va ser el lloc, el museu de Granollers. Primerament per poder veure les obres que havien treballat i poder fer les exposicions sobre Brossa tenint-les davant per entendre més bé, per exemple, els poemes visuals. En segon lloc, perquè, tal com van apuntar, van compartir la feina en un ambient més relaxat i que va ser més enriquidor i vivencial, envoltats de les obres, que fer l’exposició a classe. Van dir que el desplaçament va donar dinamisme a l’activitat, va incentivar la motivació per al projecte i va cohesionar el grup-classe.
D’altra banda van destacar que va ser una activitat innovadora. Van valorar positivament la tria dels professors per una activitat diferent, en un entorn diferent i d’una manera diferent. Els va agradar fer una activitat que podien tenir en compte per als infants perquè es podien relacionar algunes de les obres de Brossa amb els continguts curriculars i fer classes més entretingudes per als nens.
Fer l’activitat amb grup va ser satisfactòria perquè van poder conèixer més interpretacions i més punts de vista. Per tant, quant als aprenentatges, van tenir la sensació d’haver après molt: de Brossa, de la seva obra, dels seus poemes més importants… A més a més, van explicar que els va servir per treballar l’expressió oral: afrontar la por i els nervis de parlar en públic, així com ajustar-se en el temps; van aprendre a sintetitzar, a improvisar i a buscar la millor manera d’explicar un tema. Van veure, també, que la poesia no és un gènere literari tan complicat de tractar com pensaven, van descobrir maneres diferents de fer-la i interpretar-la, i sobretot van veure la seva aplicació en l’educació, i van aprendre a llegir un poema, mirant-lo d’una manera diferent i, contemplant l’art amb una mirada més oberta i des d’altres vessants. Creien que van traspassar les fronteres de la superficialitat i que van enriquir el seu coneixement cultural.
Ara bé, també hi va haver aspectes a millorar. En general, van lamentar no haver pogut fer la segona part de l’exposició i presentar bé el segon tema que havien treballat. Així doncs, s’hauria de millorar la gestió del temps per a cada exposició. Alguns alumnes van comentar que en alguna part la visita es va fer una mica llarga o pesada i, finalment, que els hagués agradat també treballar altres poetes i escriptors.
Projecte 2: “Festa popular, territori, literatura i educació”
Objectius del projecte
- Desenvolupar la capacitat de cercar i seleccionar informació i de resumir-la.
- Conèixer recursos per buscar textos literaris relacionats amb llocs geogràfics concrets.
- Descriure per escrit tots els elements d’una festa popular en relació a un lloc i a textos literaris concrets.
- Adquirir criteris per poder planificar itineraris literaris i projectes per a nens d’Infantil o Primària.
- Exposar públicament (amb una audiència acadèmica) projectes treballats en grup.
- Desenvolupar una actitud positiva envers el coneixement d’altres territoris i les varietats dialectals de la llengua.
Descripció
Les instruccions que es donaren als alumnes foren les següents:
- En grups de 4 persones per afinitat de lloc, triar una festa d’aquell lloc. Buscar la informació i recopilar tots els elements que la componen. Fer un petit resum dels punts més importants.
- Buscar textos literaris en relació amb els llocs per on es desenvolupa la festa, als diferents elements que la componen, a l’ambient, etc.
- Seleccionar els textos més apropiats per preparar una ruta per a infants que es pugui desenvolupar en el llocs on transcorre la festa.
- Revisar propostes de rutes per a Educació Infantil o Primària i extreure’n les característiques principals que ha de tenir una proposta de ruta per a nens. Possibilitat de mirar les de la Fundació Joan Brossa, ja conegudes.
- Adaptar la pròpia “ruta” a una sortida per a escolars i escriure’n la proposta tot tenint en compte: context (en base a una escola concreta si pot ser); objectius, competències i continguts; activitats que es desenvoluparien abans de la sortida; descripció de la ruta: parades, textos, activitats, durada, etc.; activitats de després de la sortida; avaluació i conclusions.
- Adaptar la proposta a l’estructura d’una comunicació acadèmica; escriure-la en el format preestablert i revisar-la; preparar-ne l’exposició oral (deu minuts) i realitzar-la: a l’aula els dies 13 i 15 d’abril i alguns grups (un o dos), en el marc del VI Curs de Cultura popular i II Jornades Literatura, Territori i Educació, Ontinyent (23 a 25 d’abril) o bé a l’aula.
- Coavaluar les exposicions orals.
En aquest cas, la proposta d’anar al Congrés d’Ontinyent, en què hi havia un apartat per a alumnes, trobà resposta en un grup de deu estudiants, sis dels quals feren la seva exposició en una taula de comunicacions d’estudiants. Cal dir que les dues exposicions dels nostres alumnes estaven tan ben preparades que resultaren millors que algunes d’alumnes de 4t curs de la Universitat de València.
Valoració
Per valorar aquest projecte, es creà una rúbrica en què es volia que l’alumnat avalués el seu procés de treball, les activitats proposades, els textos triats i el resultat. Per acabar se’ls demanà una autoavaluació. A partir del buidatge d’aquestes rúbriques, constatàrem el següent:
Els alumnes van estar clarament contents del procés de treball que van dur a terme en aquest projecte. Es va tenir en compte que consideressin que tothom s’havia implicat en el projecte, perquè és un ítem clarament relacionat amb la motivació.
Els alumnes també van estar contents de les activitats que havien preparat, tots se situaven en notes molt altes, sobretot pel que fa a l’adequació a l’edat dels nens i a la motivació i la participació.
Quant a la cerca i elecció dels textos, els alumnes no se situaven en puntuacions tan altes, però no era una qüestió negativa, ja que el fet que, per exemple, no fossin sempre textos dels recursos facilitats era positiu, atès que els alumnes els van buscar a altres fonts. D’altra banda, no van considerar que fossin del tot fàcils de trobar, però s’adonaven que els havien elegit molt bé perquè en general creien que resultaven molt adequats.
Els alumnes també van estar molt contents de la ruta final en tots els seus aspectes i amb poca diferència entre ells.
En general, es van autoavaluar amb notes força altes. La majoria, un 79%, se situaven entre un 8 i un 9. Només hi havia una alumna que es posava una nota inferior a un notable. La nota mitjana era un 8,1.
Els aspectes que comentaven que haurien de millorar eren, majoritàriament, l’exposició oral (en 11 casos). Hi trobaven errades de fonètica o gramaticals, falta de síntesi o nervis. Menys alumnes, 5, creien que haurien de millorar el treball escrit (normalment també pels errors ortogràfics o gramaticals que hi tenien). Només 2 alumnes consideraven que haurien d’haver millorat l’elecció dels textos i les activitats. Ara bé, ningú creia que pogués millorar el procés de treball o el resultat final (la ruta).
Professora i alumnes que van anar a Ontinyent – Foto: Carles Royo
Projecte 3: “Un conte diferent”
“El planeta de la virtut” de Joan Brossa. Palau de la Virreina 1994
Objectius del projecte
- Desenvolupar la creativitat a partir de la reflexió sobre el que hi intervé i la creació pròpiament dita.
- Escriure un conte creatiu per a nens a partir d’un estímul plàstic.
- Desenvolupar l’hàbit de revisar l’escrit propi i d’altri i saber-ne valorar els diferents aspectes que hi intervenen.
- Explicar oralment de manera semiespontània un conte inventat i escrit prèviament.
- Adquirir recursos per captar l’atenció d’una audiència.
Descripció
Es va escollir aquest gènere com un dels que un mestre ha de dominar. Per tractar-se d’un gènere molt conegut, es va partir del que els estudiants ja sabien, de manera que fossin ells els que col·lectivament arribessin a acords tant sobre les característiques més bàsiques dels contes infantils com sobre els trets textuals fonamentals de qualsevol narració. També es va fer un repàs de la manera de construir paràgrafs i oracions. En aquest punt ja hi havia la possibilitat de parlar del que s’entenia com a “creatiu”. Després d’una petita enquesta, es recolliren els elements que majoritàriament es consideraren creatius. Es van esmentar com a prioritaris l’originalitat, la creació d’un estil propi personal, la capacitat de sorprendre, el trencament d’esquemes o el fet de ser divertit. Amb aquests elements es creà una pauta perquè l’alumnat pogués autovalorar-se i també valorar els altres.
Abans s’havia realitzat una sessió teòrica sobre com explicar contes en veu alta i s’havien observat alguns models. Pel que fa a l’explicació oral es construí una graella per a avaluar-la. A partir d’aquest moment se succeïren les diferents exposicions, les quals es gravaren en vídeo i es penjaren en un canal ocult de YouTube perquè l’alumnat es pogués observar i reflexionar sobre elements millorables. Després de cada exposició, es valoraren tots els elements de forma col·lectiva.
La proposta es va fer a partir de la instal·lació El planeta de la virtut de Brossa, i la visita a l’exposició de Granollers. Les indicacions que es donaren foren les següents:
- Teniu uns possibles personatges, que podeu personificar o no; teniu les interpretacions que vàrem esbossar allà a l’exposició; i teniu la vostra imaginació: imagineu qui són, què fan, quin és el conflicte, quin serà el final…
- Inventeu (en parelles o grups de tres: més gent pot complicar la història) un conte per a nens i nenes d’Infantil o Primària (l’edat, la poseu vosaltres). Primer, l’haureu d’escriure i després l’explicareu a classe.
Contes:
Trencadís de contes a Ponent- escrit
Més enllà de l’escletxa – escrit
Valoració
Els alumnes van valorar molt positivament aquest projecte, van comentar que els va agradar molt, moltíssim o que els va encantar. Alguns, fins i tot, consideraven que va ser el que més els va agradar o que era un dels més dinàmics que havien fet. També creien que era molt adequat i altament satisfactori. Alguns dels motius tenien relació amb el resultat final de l’exposició. Els va agradar mostrar els resultats en un clima favorable. S’ho van passar bé exposant i els va encantar que un conte s’hagués de representar; es van sentir còmodes durant l’exposició i creien que estava bé per treballar l’expressió oral a l’aula. Van comentar que va ser un plaer escoltar i veure els dels companys i que tots eren molt divertits.
Els alumnes també pensaven que era molt important saber explicar un conte, sobretot per als mestres, i que era un dels recursos més eficients per explicar i ensenyar continguts, també que era un dels recursos més útils per fer somiar els nens, per transmetre valors o per potenciar la seva imaginació. Creien que l’activitat els havia preparat per poder utilitzar bé aquest gènere. A més a més, també van valorar que haguessin pogut desenvolupar lliurement la seva creativitat i que la història els fes pensar i donar la volta a les històries tradicionals. Pensaven que la feina d’un mestre necessita ser creativa, que aquesta activitat ho fomentava i que en voldrien tenir més d’aquest estil durant la carrera.
Quant a la temàtica concreta que se’ls demanava pensaven que els havia ajudat a definir els protagonistes i que la limitació que tenien els havia ajudat a saber per on començar. Alguns creien que al principi els havia costat una mica, però valoraven que els havia fet trencar estereotips amb animals poc convencionals. També comentaven que va fer d’enllaç amb el primer projecte i va donar forma circular al semestre. Finalment, valoraven altres motius com que els contes tinguessin tots un bon missatge, que el procés de preparació hagués estat amè i que els hagués fet recordar els contes de quan eren petites. També s’ho van passar bé representant-los i pensaven que el projecte els havia permès integrar els diversos continguts de llengua que havien treballat.
Portafolis digital
De tots els projectes, els alumnes havien de fer un projecte digital, que incloïen al portafolis digital reflexiu que realitzaven des de principis de curs. Aquí, a part del que havien realitzat pròpiament, hi havia sempre un punt de valoració de cada projecte, on feien esment del que havien après i dels punts forts i febles de cada projecte..