Prim Bertran i Roigé - Professor

Professor Prim Bertran i Roigé

Bellcaire d’Urgell, 28 de desembre de 1948 – Barcelona, 29 de desembre de 2014

El passat dimarts, 29 de desembre de 2014, ens deixava, de forma sobtada, el Dr. Prim Bertran, professor titular del Departament d’Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica. Deixava enrere tota una vida dedicada a l’ensenyament i a la recerca, ja des dels seus estudis superiors a l’Escola Normal de Lleida entre els anys 1966 i 1968. Llicenciat en Filosofia i Lletres, va obtenir el doctorat en Història Medieval al Colegio de España de Bolonya l’any 1976. Des d’aleshores va esdevenir professor de la Universitat de Lleida i des del 1983 Professor Titular d’Història Medieval de la nostra Facultat. Aquí, durant el últims 31 anys, ha desenvolupat la seva recerca i la seva docència, impartint assignatures generals i específiques en les diferents llicenciatures, graus, programes de doctorat i màsters universitaris en què ha participat i on encara, fins fa uns dies, ensenyava les assignatures d’Història Medieval i de Bizanci i Islam.

Les seves línies de recerca dins l’àmbit de la Història Medieval s’han centrat en la pobresa i l’assistència als pobres, l’alimentació, els ordes religiosos, els ordes militars o la fiscalitat eclesiàstica. Però el llegat del Dr. Prim Bertran va més enllà de la nostra Facultat o dels arxius, de la recerca i les publicacions. Estava implicat en la vida cultural del seu poble, Bellcaire d’Urgell, on impartia conferències o compartia vetllades d’estiu amb els veïns. Col·laborava amb el Bisbat d’Urgell en diferents iniciatives, com el Mil·lenari de Sant Ermengol o la Història de la diòcesi urgellenca, un encàrrec que li va arribar personalment de part de l’arquebisbe pocs dies abans de morir. Mantenia un fort vincle amb la Universitat de Lleida i un dels darrers actes en els quals va prendre part va ser una conferència impartida al Monestir de les Avellanes el passat mes d’octubre, dins de la commemoració del 700 aniversari de la mort d’Ermengol X d’Urgell.

En el seu enterrament a Bellcaire, però, no es va fer palès només tot el que el Dr. Bertran havia fet per la Història i per la cultura. Tothom destacava quelcom que és més important: era una bona persona. Era el professor que sempre tenia la porta oberta del seu despatx; sempre tenia paraules amables per a tothom i ens preguntava a tots per la família, pels fills, per com ens anaven les coses o com progressaven les nostres recerques. Era el mestre atent amb els alumnes, amb qui prenia una cafè en sortir de classe o amb qui organitzava sopars o passejades per la ciutat. Tot li feia il·lusió: des d’un bon llibre d’Història, fins un concert de música clàssica, una missa cantada en gregorià o una bona tassa de xocolata. I sabia transmetre aquesta il·lusió als altres i la compartia sempre. I ho feia amb la mateixa passió amb què explicava Història Medieval a les aules, passejant per Barcelona o durant els viatges amb estudiants a Roma. El Prim era un apassionat de la ciutat de Roma, i així ens ho ha transmès als qui hem tingut la sort i el privilegi d’acompanyar-lo en aquells viatges, de gaudir de les seves explicacions en el For o al Vaticà, o menjant una bona pizza al final d’una jornada esgotadora.

Més enllà, però, de la part acadèmica i científica, el Colegio de España de Bolonya li va encomanar la lliçó magistral de commemoració dels 650 anys del testament del Cardenal Albornoz, fundador del Real Colegio Mayor de San Clemente de los Españoles, de Bolonya, de la qual se sentia molt orgullós i satisfet. Però encara va ser més feliç quan els alumnes graduats del primer Grau d’Història de la nostra Facultat el van nomenar padrí se la seva promoció. Allí va demostrar públicament el seu compromís amb els nostres estudiants en un discurs ple de referències històriques i d’estima i estímul envers aquells amb qui havia compartit els seus sabers i bonhomia i que ara volem compartir amb vosaltres de la mateixa manera que volem fer públic el text complet que, per imperatius de la cerimònia, va haver d’escurçar a darrera hora.

El Dr. Bertran, el nostre Prim, deixa un gran buit. El trobarem a faltar pels passadissos, per les aules, al despatx sempre obert, al bar de la Facultat, a la biblioteca, als carrers de Roma… El trobaran a faltar la seva esposa, els fills i els néts. Perquè ens ha deixat un bon espòs, un bon pare i un bon avi. Però també el bon professor, el bon company, el bon amic. Prim, descansa en pau i que la terra et sigui lleu.