La viduïtat representava per a moltes dones un canvi important en les seves vides. L’objectiu d’aquest llibre és analitzar quines conseqüències comportava, en l’àmbit econòmic, social i personal, el fet de perdre la condició de dona casada. La documentació permet constatar que, més enllà del marc legislatiu referent a les vídues barcelonines de la Baixa Edat Mitjana, la seva realitat quotidiana estava plena de dificultats, principalment econòmiques, a les quals havien de fer front. L’ombra de la pobresa amenaçava sovint el seu dia a dia, que en alguns casos, fins i tot, podia desembocar en l’exclusió social. Tanmateix, les possibilitats d’actuació de les vídues medievals dins del seu àmbit social eren diverses, així com també les estratègies que podien desenvolupar per tal d’adaptar-se a les noves circumstàncies, fet que ens permet afirmar que moltes d’elles no acceptaren de braços creuats els infortunis inherents a la viduïtat.

Més informació:

La tesi del professor del departament Pau Castell Granados ha estat recentment guardonada amb un accèsit del Premi Claustre de Doctors de la Universitat de Barcelona, que distingeix les tesis doctorals llegides i defensades en aquesta institució que representin les aportacions més rellevants en el camp del coneixement humà i del progrés de la ciència.

Aquest treball, titulat "Orígens i evolució de la cacera de bruixes a Catalunya (segles XV i XVI)" i dirigit per la professora Teresa Vinyoles i el professor Agustí Alcoberro, ja havia estat guardonat amb el premi Joan Reglà a la millor tesi doctoral en Història Moderna concedit per l'Institut d'Estudis Catalans (2015) i amb la beca Notari Raimon Noguera a la millor tesi doctoral en Història Medieval concedida per la Fundació Noguera (2014), així com amb un accèsit del Premi Cum Laude concedit per la Xarxa Vives d'Universitats.

Així, un nou reconeixement s'afegeix a aquesta tesi desenvolupada en el sí del departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica durant els anys 2008-2013, gràcies a una beca predoctoral FPU adscrita al mateix departament. El treball de Pau Castell apareixerà publicat properament per la Fundació Noguera en la seva versió catalana i per ARC Medieval Press en la versió anglesa.

Més informació:

L’Institut d’Estudis Catalans incorpora set nous membres numeraris i dos de corresponents: Ferran Arasa, Ignasi J. Baiges, Enric Pujol, Josep Domingo-Ferrer, Josep Samitier, Oriol Camps i Mercè Lorente s’incorporen com a membres numeraris, i Carles Boix i José M. Murià, com a corresponents.

El Ple de l’Institut d’Estudis Catalans va acordar dilluns passat, 18 de gener, incorporar set nous membres numeraris. A la Secció Històrico-Arqueològica, hi ingressen Ferran Arasa, professor d’arqueologia a la Universitat de València; Ignasi Baiges, catedràtic de Ciències i Tècniques Historiogràfiques a la Universitat de Barcelona, i Enric Pujol, professor d’història moderna i contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona.