Presentación general del máster

El Máster Universitario en "Competencias Médicas Avanzadas", dotado con 60 créditos ECTS, y estructurado en especialidades, tiene como objetivo el perfeccionamiento en elementos profesionalizadores complementarios y/o supraespecializados en ámbitos específicos de la especialidad sanitaria para la cual el médico ya tiene facultado su ejercicio legal. Además, al proporcionar las competencias para realizar investigación clínica, permite al alumno cumplir con los requisitos para el acceso al doctorado (RD 1393/2007).

Dirigido a médicos con título de especialista sanitario. El alumno ha de superar 18 créditos comunes, 18 créditos específicos de la especialidad de máster a cursar, 12 créditos de prácticas externas (según especialidad) y 12 créditos en un Trabajo fin de máster.

Presentación de la especialidad de máster

Aquest és un Màster Universitari* en l'especialitat Electrodiagnòstic Neurològic consistent en 9 assignatures optatives, Practiques Externes Tutelades i Treball de Final de Màster. L'Electrodiagnòstic Neurològic és una sota-especialització a cavall entre la Neurologia i la Fisiologia. Hi ha moltes disciplines en les que es fan servir les tècniques d'electrodiagnòstic neurològic, incloent Neurologia, Neurofisiologia Clínica, Rehabilitació, Medicina Interna, Psicologia Clínica, Medicina de l'Esport, etc. Per tant, companys metges, fisiòlegs o tècnics poden tenir interès en aquesta especialització donat que no hi ha estudis específics suficientment profunds de la disciplina en cap pla d'estudis universitari.

Aquest Màster ofereix obtenir un coneixement en profunditat de l'Electrodiagnòstic Neurològic com a eina de treball en l'avaluació fisiològica i fisiopatològica d'aspectes del control motor, percepció sensorial, reaccions involuntàries, reflexes i altres manifestacions de l'activitat del sistema nerviós en l'esser humà, incloent els símptomes i signes que corresponen a algunes malalties neurològiques. La finalitat de l'especialització no és el seguiment, tractament o estudi de determinades malalties sinó l'avaluació diagnòstica i el coneixement de la simptomatologia per aconseguir entendre millor els mecanismes pels que es produeixen les alteracions del control motor i de la percepció sensorial.

La fisiologia del sistema nerviós no es coneix del tot encara i les seves alteracions en les malalties són encara més dubtoses. Hi ha una gran quantitat de tècniques d'electrodiagnòstic neurològic i sovint se'n descriuen més que arriben en moltes ocasions a transcendir els límits del laboratori on s'han descrit. Però això no condueix necessàriament a solucionar dubtes i resoldre qüestions sinó que en moltes ocasions, l'aplicació d'aquestes tècniques condueix a més preguntes i més incògnites a resoldre, de manera semblant a com passa en el coneixement de l'univers. Tècniques d'introducció relativament recent en el mon de la neurofisiologia han sigut, per exemple, l'estimulació cerebral no invasiva per medi de la creació de camps magnètics (ECM) que poden penetrar a través de l'os i despolaritzar les neurones cerebrals, i l'estimulació de fibres petites de la pell per medi de raig làser o de termodes de contacte que poden generar un potencial cerebral i mesurar d'aquesta manera l'arribada dels impulsos sensorials al sistema nerviós central. Les dues tècniques s'empren en el diagnòstic de malalties que cursen, respectivament amb trastorns del control motor i dolor neuropàtic i els mecanismes de resposta del sistema nerviós a aquests dos tipus d'estimulació estan actualment sent esbrinats. Això comporta un grau de curiositat científica important que impregna l'estudi de l'electrodiagnòstic. En el cas de l'estimulació magnètica es coneix molt al voltant de la via motora però menys respecte de les altres àrees cerebrals susceptibles d'estimulació. En el cas de l'estimulació nociceptiva es registren habitualment els potencials evocats cerebrals però no es coneix amb seguretat el significat d'aquests potencials. Aquests són dos exemples però n'hi ha d'altres més quotidians i no per aquest motiu senzills, com són les característiques de les ones H i F o la presència de potencials anòdics a l'estimulació sensitiva ortodròmica que proporcionen un estímul poderós per l'estudi de l'electrodiagnòstic.

Si a tot això s'afegeix l'impuls que proporciona la presència de símptomes i signes peculiars de certes malalties i la possibilitat d'ajudar al seu diagnòstic i seguiment, s'entén que l'estudi neurofisiològic hauria de gaudir de bones perspectives. De totes formes, aquestes perspectives només es complirien si s'empra molt esforç en la seva consecució. L'estudiós de l'electrodiagnòstic neurològic haurà de tenir una dedicació intensa i haurà de vèncer la rutina dels estudis simples. Quan de veritat tenen recompensa els esforços és quan l'estudiós és capaç de fer-se preguntes científiques rellevants i veu que, en la majoria dels casos, les pot contestar simplement amb les seves mans i màquines, sense haver de recórrer a cap altre col·lega o prova complementària. Una de les virtuts de l'estudi electrodiagnòstic és que no es necessita de ningú més per arribar a contestar la majoria de preguntes.

El Màster que presentem ofereix un programa exhaustiu, integral i complementari, dirigit precisament als professionals de la Medicina que cerquen l'excel·lència en la seva formació per entendre millor la fisiologia del sistema nerviós in els seus canvis en relació a malalties neurològiques i a desenvolupar línies de recerca en aquesta temàtica.