Geografia d'Europa: textos de suport

La vegetació eurosiberiana va lligada a climes temperats de tendència humida, en els quals l'any es descompon en un període hivernal fred, desfavorable per a la vida vegetal activa, i un període estival d'activitat, temperat i més o menys humit; d'aquí deriva el fet que la majoria d'espècies vegetals siguin caducifòlies, per adaptar-se a aquests períodes d'activitat i inactivitat biològica.  Però més decisiva encara que les temperatures és la pluviositat estival: malgrat que la quantitat absoluta de precipitació no sigui elevada, com que les temperatures són relativament baixes, l'estiu deixa de ser sec bioclimàticament parlant.

La vegetació eurosiberiana difereix de la mediterrània en que no presenta gaires adaptacions per resistir la manca d'aigua.  Gran part de les plantes eurosiberianes tenen fulles grans, primes, tendres i d'un verd viu, resultant molt rars els fenòmens de reducció de la superfície foliar, de protecció per una pilositat densa o per una cutícula gruixuda que fa que les fulles siguin coriàcies, tan habituals a les espècies mediterrànies.  Així, la vegetació dels territoris eurosiberians té un repòs invernal gairebé absolut.

Els arbres i arbusts tenen un paper molt important dins la vegetació d'aquest domini, però més pel nombre d'individus i la seva massa que no pas per la varietat d'espècies, on es veu superat pel domini mediterrani.  Els arbres són gairebé tots de fulla caduca, encara que n'hi ha alguns de fulla persistent (avets, pins, ginebres); també són rars els vegetals llenyosos de fulla persistent com l'Ilex aquifolium, el Buxus sempervirens o l'Hedera helix, que s'endinsen en el domini eurosiberià.

Tampoc no hi ha gaires herbes anuals, ja que la vitalitat dels vegetals perennes no els deixa espai lliure per germinar i crèixer, quedant arraconades als conreus i sòls poc profunds, que s'assequen fàcilment.  En canvi, les herbes perennes són molt importants ja que els horitzons superiors dels sòls es mantenen humits de forma més o menys permanent.

Els sòls eurosiberians tenen processos importants de lixiviació per l'aigua provinent de les precipitacions que s'infiltra, i per això hi ha una tendència a la seva acidificació més forta que en els sòls mediterranis.  La presència d'humus és molt més important, el sòl pot adquirir major profunditat, l'aigua es reté en major quantitat i la vitalitat de la vegetació pel seu desenvolupament és major; això explica la frondositat dels boscos eurosiberians.

Algunes comunitats eurosiberianes penetren al domini mediterrani, aprofitant els ambients humits i les fondalades i riberes humides del mediterrani.  En sentit contrari, també hi ha petites incursions mediterrànies al domini eurosiberià, sobretot a conseqüència de l'acció de l'home, que ha destruït el bosc primitiu i ha creat unes condicions de major sequedat que les espècies mediterrànies han aprofitat per instal.lar-s'hi (pastures seques, comunitats de males herbes dels camps de blat abandonats,etc.).