1. Introducció

Catalunya és la destinació turística número u de tot l'Estat espanyol en turisme estranger, seguida de prop per les Illes Balears, les Canàries i Andalusia. En l’època actual, Catalunya ocupa el primer lloc en el rànquing de comunitats autònomes amb el nombre més elevat tant d’arribades de turistes estrangers com de pernoctacions internacionals. Aquests moviments turístics estrangers visiten Catalunya fonamentalment per tres aspectes diferenciats i consolidats: pel turisme de sol i platja, mercat consolidat per a la costa catalana; per Barcelona, una de les ciutats més atractives a nivell mundial turísticament parlant ja sigui per turisme de negocis, turisme urbà o turisme cultural; i pels Pirineus catalans, cercant activitats d’excursionisme, turisme actiu, turisme de neu o d’alta muntanya.
No hi ha dubte que Catalunya gaudeix d’uns atractius naturals, culturals i geogràfics que fan de les terres catalanes una destinació turística a nivell internacional. No obstant això, aquests són factors necessaris per al desenvolupament de l’activitat turística, però no suficients. De fet, el paper actiu d’institucions públiques i privades en el sector turístic ha estat clau per al posicionament competititiu de Catalunya. Tanmateix, una sèrie d’esdeveniments socials, polítics i culturals han afavorit que els fluxos turístics estrangers hagin continuat augmentant fins a l’actualitat. En aquest sentit, destaquem la ubicació estratègica de dos aeroports complementaris al de Barcelona, a la Costa Brava i la Costa Daurada; la disponibilitat de vols de baix cost des d’un nombre creixent d’orígens internacionals cap a Catalunya; l’establiment d’una moneda única europea, fet que ha afavorit l’increment del volum de turisme internacional; canvis del patró de comportament del turista actual, que vol viatjar més sovint i amb una durada curta, i l’accés a Internet, que permet al turista organitzar el viatge directament i l’aparició de la Web 2.0 que permet aconseguir via xarxes socials, blocs personals i professionals, etc., informació extra de la destinació turística.
Aquesta secció analitza el mercat turístic estranger a Catalunya a través d’un repàs de l’evolució temporal dels viatgers estrangers a Catalunya i les característiques generals dels seus viatges. En segon lloc, s’expliquen les característiques dels mercats emissors de turistes a Catalunya, amb un especial interès per l’època recent i els canvis del mercat. En tercer lloc, s’afegeix una nota sobre el comportament estacional dels moviments turístics internacionals segons el país de procedència. A continuació s’explica la distribució o concentració dels fluxos turístics tant en termes globals com per mercat emissor i marques turístiques. L’anàlisi acaba amb una síntesi i una anàlisi de la perspectiva futura dels fluxos turístics estrangers a Catalunya.

2. Evolució i trets generals dels viatges dels estrangers a Catalunya

Per tal d’analitzar l’evolució i les característiques generals dels viatges dels estrangers a Catalunya, en primer lloc es fa referència a les dades estadístiques oficials, com es recullen i com s’interpreten. En segon lloc, es descriu l’evolució dels moviments turístics internacionals estrangers a Catalunya i, en tercer lloc, s’analitzen els trets generals dels viatges d’aquests turistes repassant aspectes com el motiu del viatge, el mitjà de transport o la manera de viatjar, entre d’altres.

2.1 Dades estadístiques de fluxos turístics estrangers

Tal com l’IDESCAT explica, l’estadística sobre els viatges dels turistes estrangers té com a objectiu quantificar i caracteritzar els fluxos d’entrada de visitants a Catalunya i conèixer la despesa turística declarada. Les dades s’obtenen a partir de l'Enquesta de Moviments Turístics en Fronteres (FRONTUR) i de l'Enquesta de Despesa Turística (EGATUR), ambdues responsabilitat de l'Institut d'Estudis Turístics (IET). A partir de les bases de dades d’accés restringit facilitades per l'IET, l'IDESCAT amplia els resultats amb una major desagregació de les variables per a Catalunya. Proporciona informació anual dels turistes i de les pernoctacions per país de procedència. A més, la informació referida als turistes es classifica en diferents variables: allotjament, motiu del viatge, país de residència, tipus de transport i despesa declarada.
D’una banda, FRONTUR és una enquesta contínua de periodicitat mensual que utilitza un sistema mixt de recollida. Aprofita registres administratius per a tots els transports utilitzats, fa recomptes manuals en els punts fronterers i du a terme enquestes per mostreig a les entrades i les sortides d'Espanya. Aquesta operació estadística genera informació sobre el nombre de viatgers i el nombre de pernoctacions. D’altra banda, EGATUR és una enquesta contínua de periodicitat mensual que es realitza mitjançant una entrevista personal per un mostreig aleatori estratificat per país de residència, vies d’accés i punts fronterers. És la font estadística bàsica per a l’anàlisi de la despesa i del comportament turístic dels visitants (turistes i excursionistes) no residents a Espanya que accedeixen al país per carretera o aeroport. Està directament lligada a FRONTUR, ja que proveeix el suport tècnic de camp, l’organització, el mètode de control i el marc d’elevació de l’enquesta de despesa.
Per acabar és important recordar que s’anomena turista el viatger que pernocta, mentre que els excursionistes són els viatgers que no pernocten. La suma de turistes i excursionistes (inclosos els viatgers de pas) és el total de visitants. S’entén per pernoctació una nit passada fora de la residència habitual. L’arribada de turistes recull el nombre de persones que fan una o més pernoctacions seguides en el mateix allotjament.

2.2 Evolució dels moviments turístics internacionals a Catalunya

Els fluxos turístics de procedència estrangera han experimentat un dinamisme i un creixement continu des dels anys seixanta amb el conegut boom turístic. Des de llavors, la tendència ha seguit una pauta creixent. En el període de 1982 a 2007 s’observa, d’una banda, el creixement continuat del total de viatgers estrangers i, de l’altra, el creixement del nombre de turistes, exclusivament. En aquest període, el panorama turístic internacional i català ha viscut canvis com l’entrada d’Espanya en la Comissió Econòmica Europea en el 1986 (actualment Unió Europea), la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona 92, la popularització d’Internet a mitjan anys noranta i el seu ús més generalitzat a partir del 2000.
De fet, és a partir del 2000 quan s’observa un creixement més pronunciat del nombre de viatgers estrangers. Des del 2000 s’han produït esdeveniments importants que han afavorit directament l’activitat turística a Catalunya. Els més destacats són l’ús dels aeroports de Girona i Reus amb vols de baix cost (amb l’operador fonamental Ryanair), l’establiment de l’euro com a moneda única europea que entrà en circulació en el 2002, l’ús generalitzat d’Internet a nivell internacional, l’aparició recent del fenomen Web 2.0, que ha fet proliferar l’ús general de xarxes socials on-line i s’ha convertit en una eina de transmissió de la informació increïblement ràpida (per exemple, per mitjà de xats temàtics, blocs, wikis, webs personals). Tots aquests factors fan que Catalunya sigui una destinació turística atractiva per a un nombre més gran de mercats emissors i de turistes i ha passat a pertànyer a un sector més globalitzat i amb una alta competitivitat internacional.
El nombre de viatgers estrangers que Catalunya rep any rere any es compta en milions des de fa dècades. Segons les dades disponibles més recents, durant l’any 2007 la xifra de visitants estrangers a Catalunya va ser de 29.990 milers. I d’aquests visitants, 15,9 milions eren turistes, mentre que 14,1 milions eren excursionistes i viatgers de pas. Atès el context internacional i les transformacions recents, com per exemple el transport i les noves tecnologies de la informació i les comunicacions, el futur es presenta positiu i dinàmic pel que fa al turisme internacional a Catalunya.

2.3 Característiques generals dels viatges dels turistes estrangers a Catalunya

Per analitzar el perfil dels turistes estrangers es consideren diversos trets fonamentals dels moviments turístics, en particular el motiu del viatge, la forma d’organitzar el viatge, el mitjà de transport  i el tipus d’allotjament, entre d’altres.
En primer lloc, és destacable que la majoria dels viatges dels estrangers a Catalunya responen a motius d’oci o vacances, amb un 77%, mentre que en un pla secundari se situen els viatges per raons professionals, amb un 13%. Una presència mínima tenen els viatges d’estrangers per visites a familiars i/o amics i altres. Aquest patró de motiu de viatge ha estat el més comú per als turistes estrangers a Catalunya des de fa dècades.
En segon lloc, és rellevant analitzar com aquests turistes organitzen el seu viatge. En aquest sentit, destaca el fet que el 81% dels viatges s’organitzen de manera individual, mentre que només un 19% ho fa per mitjà d’agències de viatge. Aquest és un tema d’alta implicació per a l’activitat turística i sobretot per als  operadors turístics i, per tant, és interessant avaluar el comportament del turista estranger en organitzar el seu viatge a Catalunya durant els darrers anys. La següent gràfica mostra la variació anual en els turistes que organitzen el viatge de manera directa i els que ho fan per agència de viatge o altres. En els darrers anys, només al 2002 les dues formes d’organització (forma directa i per agència) van créixer al voltant del 15%, mentre que a partir del 2003 el patró de comportament divergeix entre els dos grups. Des del 2004 s’observa amb claredat que el nombre d’estrangers que organitzen el seu viatge a Catalunya de manera directa és creixent, amb un pic al 2005 i, encara que amb un increment més sostingut, la tendència continua. No obstant això, el cas dels turistes estrangers que organitzen el seu viatge a Catalunya per via d’agència de viatges o altres disminueix any rere any també amb un pic en el 2005. Per tant, aquestes dades concorden amb el canvi de perfil del turista actual, més dinàmic i més exigent, en el sentit que cerca i troba la informació necessària de la destinació escollida i porta a terme tota l’organització del viatge via directa, possiblement utilitzant fonamentalment Internet.
En tercer lloc, una característica important és avaluar quins són els mitjans de transport més escollits pels turistes estrangers que arriben a Catalunya. En aquest sentit, més de la meitat dels turistes estrangers que arriben a Catalunya en l’actualitat ho fan amb avió (55%), mentre que també és important el grup de turistes que arriben amb cotxe (36%). Per donar un exemple numèric, l’any 2007, per mitjà dels tres aeroports catalans (ubicats a Barcelona, Costa Brava i Costa Daurada), van arribar 8,7 milions de turistes estrangers a Catalunya. Mentre que, per carretera –la majoria van entrar via França–, Catalunya va rebre 5,7 milions de turistes. Aquestes són dades rellevants per tenir en compte els transports públics necessaris o cotxes de lloguer en el primer cas i la planificació del Govern i les localitats quant a càrrega en carreteres, necessitat d’aparcaments i serveis similars.
En aquest context, és molt rellevant estudiar les tendències del mercat, el comportament dels fluxos turístics estrangers que arriben a Catalunya. I és que s’observa com el nombre de turistes estrangers que arriben amb cotxe té un creixement sostingut i continu amb una certa variabilitat. Tenint en compte que França, Alemanya i Bèlgica i els Països Baixos són els mercats emissors més consolidats per a Catalunya, no sorprèn que hi hagi uns fluxos molt elevats de turistes que arriben a Catalunya via carretera. D’altra banda, en el cas del turistes estrangers arribats amb avió la gràfica és molt il·lustrativa de la realitat actual en què Catalunya experimenta una trajectòria espectacularment positiva sense cap tipus de variabilitat en turistes estrangers arribats pels tres aeroports catalans. Aquesta tendència creixent tan espectacular s’explica per la disponibilitat de vols de baix cost cap a Catalunya des de l’inici dels 2000, i quan la destinació turística és tan exitosa com Catalunya, i en aquest cas, sent la Costa Brava, la Costa Daurada i Barcelona destinacions tan populars, les mateixen companyies aèries ofereixen aquesta ruta a un nombre més gran d’orígens. Com a resultat, Catalunya aconsegueix una tendència expansionista pel que fa al turisme internacional i també aconsegueix arribar a un nombre més gran de mercats emissors.
Finalment, pel que fa al tipus d’allotjament, el 52% dels turistes estrangers que visiten Catalunya s’allotgen en establiments hotelers, mentre que l’altre 48% ho fa en establiments no hotelers. Com a establiments hotelers s’inclouen els càmpings, cases de turisme rural, apartaments o cases de lloguer i altres. És important tenir en compte aquest comportament de la demanda estrangera per tal de planificar les necessitats de recursos en termes de diversificació de tipus d’allotjament, hostaleria i altres serveis associats directament a l’activitat turística. Complementàriament, les destinacions més populars per als turistes estrangers són la Costa Brava, Barcelona i la Costa Daurada, respectivament. Pel que fa a la procedència principal dels turistes internacionals, els països emissors més importants per a Catalunya són França, Regne Unit, Alemanya i Bèlgica i els Països Baixos. La descripció detallada dels fluxos turístics estrangers, d’acord amb la seva procedència concreta i la seva distribució i/o concentració territorial en les diferents marques turístiques, s’explica en els punts que segueixen.

3. Procedència dels fluxos turístics estrangers

Catalunya, com a primera destinació de turisme estranger de tot l’Estat espanyol, es nodreix de fluxos turístics procedents d’una àmplia gamma de països de diversos punts del globus. No obstant això, alguns països europeus destaquen com els mercats emissors més importants per a Catalunya. Aquest fet respon, fonamentalment, a raons de proximitat geogràfica i cultural. En aquesta línia, no sorprèn que el mercat emissor històricament i en l’actualitat més important per a Catalunya sigui França. Segueixen el Regne Unit, Alemanya, Bèlgica i els Països Baixos i Itàlia.
França és el mercat més important, amb 4,3 milions de turistes francesos que visiten les terres catalanes, el 27% del total de turistes estrangers arribats a Catalunya. El segon mercat amb més rellevància en nombre de turistes és el Regne Unit amb 2,2 milions. En termes generals, França i Regne Unit, juntament amb Alemanya, Bèlgica i els Països Baixos i Itàlia configuren els cinc mercats emissors més importants en nombre de turistes estrangers que visiten Catalunya. Aquests són mercats consolidats i tant històricament com actualment suposen el focus principal de moviments turístics estrangers a Catalunya. És destacable que o bé són països de proximitat geogràfica, com els casos de França i Itàlia, o bé són països com Regne Unit i Alemanya, que són cultures tradicionalment atretes pel turisme de sol i platja, amb un especial èmfasi en el cas del litoral mediterrani català i de la resta de l’Estat espanyol. Molt interessant és la presència de turistes estrangers procedents dels països nòrdics, Suïssa i Rússia. No obstant això, és destacable que el nombre de turistes procedent de la categoria “altres països” és molt important, ja que significa un total de 3,3 milions de turistes. No hi ha dades estadístiques detallades sobre aquest grup, però es pot suposar que es tracta d’un grup heterogeni format per turistes que provenen d’una àmplia varietat de països, per exemple països de l’Europa de l’Est, d’Amèrica Llatina, d’Àsia i Austràlia. Aquests grups minoritaris conjuntament signifiquen el volum més important darrere França. Finalment, el grup de turistes procedents dels Estats Units i Japó ha guanyat pes durant els darrers anys i avui dia ha significat uns fluxos turístics notables per a Catalunya.

4. Nota sobre l’estacionalitat dels fluxos turístics estrangers

Una anàlisi exhaustiva dels fluxos turístics ha de fer referència a la seva naturalesa estacional. L’activitat turística, en contrast amb altres activitats econòmiques, és coneguda per la seva concentració en determinats moments del temps. És a dir, en lloc de rebre un nombre de turistes regular al llarg de l’any, hi ha mesos en què l’activitat és molt dinàmica, mentre que en uns altres l’activitat pot arribar a ser inexistent. Per exemple, el turisme de sol i platja atreu el major nombre de moviments turístics durant els mesos d’estiu, mentre que en el cas del turisme de neu i alta muntanya és durant els mesos d’hivern quan experimenta la concentració de turistes. En el cas concret de Catalunya, no és una excepció. L’evolució dels fluxos turístics estrangers trimestrals des de l’any 2004 fins a l’any 2007 il·lustra el fort comportament estacional de la demanda estrangera, concentrada especialment en el tercer trimestre corresponent als mesos d’estiu, mentre que en els mesos d’hivern és quan es rep el nombre més baix de turistes.
Addicionalment, resulta interessant avaluar la distribució trimestral dels turistes estrangers segons els cinc mercats emissors més significatius per a Catalunya. El cas més destacable és el de Bèlgica i els Països Baixos, en el qual el 77% dels turistes que visitaren Catalunya en el 2007 ho van fer durant el segon i el tercer trimestre, el que correspondria aproximadament a la temporada alta de sol i platja. El 68% dels turistes alemanys i dels turistes francesos, el 67% dels turistes britànics i el 60% dels turistes italians també es varen concentrar en els mateixos trimestres en visitar Catalunya l’any 2007.
A primera vista, aquest model és representatiu d’una destinació clàssica de turisme de sol i platja, però no s’ha d’oblidar que aquestes són dades globals. Per a tenir una visió més exhaustiva seria imprescindible mirar al detall les xifres d’acord amb tots els països de procedència i no tan sols els mercats consolidats per a Catalunya. Potser els mercats emissors emergents visiten Catalunya atrets per altres atractius que no són el sol i platja, per exemple turistes procedents dels Estats Units i Japó atrets per Barcelona, l’obra de Gaudí o Dalí a Figueres, a la Costa Daurada. Addicionalment s’hauria de mirar les tipologies de turisme i marques turístiques, entre d’altres.
L’anàlisi del volum de turistes i on prefereixen viatjar dins de les terres catalanes és una peça clau per al disseny d’estratègies futures de màrqueting, promoció i política turística. Així mateix, és remarcablement important la concentració turística a nivell geogràfic, i no tan sols a nivell temporal.

5. Distribució territorial dels turistes estrangers

Una de les parts clau en l’estudi dels fluxos o moviments turístics és la seva localització al llarg del territori català. Interessa preguntar-se on van els turistes estrangers dins de Catalunya. Per a aquest propòsit es pot utilitzar com a eina visual el mapa de Catalunya dividit territorialment d’acord amb les marques turístiques, i trobar respostes a preguntes com: Quines marques turístiques són les més i les menys populars quant a fluxos turístics estrangers? Quins mercats segons el país de procedència visiten unes marques turístiques i no unes altres?
De manera introductòria es descriu cada marca turística segons la quota de mercat estranger;  i  Barcelona i la Costa Brava reben el major nombre de turistes estrangers en termes globals. Barcelona ocupa la primera posició amb un 36% de tot el mercat estranger en l’actualitat, mentre que la Costa Brava, amb una quota del 34%, és la segona marca turística amb més turistes internacionals. La tercera marca turística més important és la Costa Daurada amb el 14% de tots els turistes estrangers. Amb algunes variacions aquestes són les tres marques turístiques més competitives i atractives per als turistes. Com s’aprecia en el gràfic, les marques de la Catalunya Central, Pirineus i Terres de Lleida són les que menys turistes estrangers atreuen.
S’evidencia, doncs, que els turistes estrangers no visiten tota la geografia catalana de manera homogènia, sinó que es concentren en determinades zones. En concret, la major concentració es produiex en les marques turístiques Barcelona, Costa Brava i Costa Daurada.
En primer lloc, en el cas de la marca turística Barcelona tenen un pes important en termes relatius França, Regne Unit i Itàlia. És interessant, però, observar com els turistes internacionals arriben des d’una àmplia gamma de països. I això és comprensible perquè Barcelona té un poder d’atracció a nivell mundial i en l’actualitat és una de les ciutats més populars mundialment, a l’alçada de Londres, Roma, Berlín o Nova York. Per tant, encara que hi hagi un mercat consolidat com el francès, el britànic o l’italià, hi ha un augment continu del nombre de turistes procedents de nous mercats emissors. En aquest sentit, s’observa com el 50% dels turistes estrangers que arriben a la marca turística Barcelona es classifiquen com “altres països”. Aquesta categoria ben bé inclou països de l’Europa de l’Est, Amèrica del Nord, Amèrica Llatina, Àsia i Austràlia, entre d’altres. En aquesta línia, se sap que la ciutat de Barcelona gaudeix d’un pes notable de turistes que provenen dels Estats Units i el Japó i també de Rússia.
En segon lloc, la Costa Brava és la segona marca en volum de viatgers estrangers amb un flux majoritari de turistes francesos. Aquest fet no és sorprenent, perquè França és el país veí i, per tant, la proximitat geogràfica és un factor clau, però també la proximitat cultural entre Catalunya i França és un factor afegit per a la consolidació històrica dels moviments de viatgers francesos a la Costa Brava. De fet, és àmpliament conegut que aquesta marca turística compta amb un important volum de segones residències propietat de francesos, sobretot, en vil·les en primera línia de platja. D’altra banda, els fluxos anuals de turistes britànics cap a la Costa Brava no són gens menyspreables. Tenen també una presència molt rellevant en aquesta part de Catalunya turistes procedents d’Alemanya i dels Països Baixos, juntament amb Itàlia, amb una presència lleugerament menor. Deixant de banda el cas de la veïna França i Itàlia, Regne Unit, Alemanya i els Països Baixos es configuren com a països europeus geogràficament localitzats en terres fredes o del nord que fan que les destinacions de sol i platja siguin especialment atractives per a ells. No obstant això, és important destacar que hi ha una preferència cap a Catalunya i en aquest cas amb una gran presència en terres de la Costa Brava. Com succeeix en el cas de Barcelona, és interessant veure que els fluxos turístics procedents d’altres països no classificats és relativament important. És rellevant recordar que la Costa Brava compta amb un aeroport amb vols internacionals de baix cost, en el moment actual majoritàriament proveïts per Ryanair, fet que ha permès que la Costa Brava com a destinació s’hagi posat a l’abast d’un nombre més gran de turistes internacionals.
En el cas de la Costa Daurada destaca, un cop més, la presència majoritària de fluxos turístics francesos. El mapa il·lustra clarament la forta presència francesa al llarg de la costa catalana, i és que França es dibuixa com un mercat consolidat també per a la Costa Daurada. Complementàriament, el Regne Unit, Alemanya i els Països Baixos són mercats emissors de turistes cap a la Costa Daurada. També en el cas de la Costa Daurada hi ha un aeroport secundari amb Ryanair com a principal operador, com succeeix a la Costa Brava, i, per tant, hi ha la possibilitat de viatjar directament a aquesta part de la geografia catalana amb vols econòmics i això fa que aquesta destinació es trobi a l’abast d’un nombre més gran de persones a nivell europeu principalment. Comparant la Costa Brava i la Costa Daurada, es desmarquen amb diferència França en primera posició, seguida del Regne Unit, Alemanya i els Països Baixos com a mercats emissors claus de turistes estrangers.
La Costa del Garraf i la Costa del Maresme completen la costa catalana, juntament amb la Costa Brava i la Costa Daurada. Ja sigui perquè la Costa Brava i la Costa Daurada es desenvoluparen més aviat històricament, per tenir polítiques turístiques més actives, per accions de promoció o per oferir no tan sols turisme de sol i platja, sinó també, per exemple, turisme cultural, el fet és que la Costa del Garraf i la Costa del Maresme reben un volum de fluxos de turistes significativament menor que altres punts de la costa catalana en termes comparatius. És important recordar, no obstant això, que aquestes dues marques turístiques van rebre un volum d’1,8 milions de turistes en l’any 2007, i, per tant, tenen una activitat turística molt dinàmica. Seguint amb els trets generals dels fluxos turístics estrangers a la resta de la costa catalana, els fluxos turístics procedents de la veïna França i del Regne Unit són els més remarcables.
En el cas concret de la Costa del Maresme, els fluxos turístics des d’Alemanya i des d’Itàlia tenen una presència important i mostren una semblança evident amb la configuració dels fluxos turístics de la Costa Brava. Paral·lelament, en el cas de la Costa del Garraf, la configuració dels fluxos turístics en termes del pes de diferents països en aquestes terres també coincideix amb la Costa Brava i és interessant la important presència de fluxos procedents d’altres països no detallats.
La resta de marques turístiques inclouen Catalunya Central i els Pirineus, les quals, juntes, reben uns fluxos turístics que van sumar durant l’any 2007 pràcticament 700 milers de turistes estrangers. Aquesta xifra contrasta amb les xifres en milions que és donen a les altres marques turístiques. No obstant aquest pes significativament menor del mercat estranger, és també interessant observar quins són els mercats emissors majoritaris en el cas de Catalunya Central i Pirineus. Com s’observa en el mapa, un cop més els francesos es desmarquen com el mercat estranger amb més presència en aquestes terres centrals i del nord, destaquen també els fluxos procedents dels Països Baixos i també hi ha un destacat percentatge de turistes estrangers procedents d’altres països.
En conclusió, els moviments turístics estrangers a Catalunya són molt dinàmics i elevats en volum, i es distribueixen al llarg de la costa catalana, amb una importància destacada a Barcelona, la Costa Brava i la Costa Daurada.

6. Síntesi i perspectiva futura

Fins al moment s’han mostrat diverses facetes dels viatgers estrangers a Catalunya, i s’ha fet un esforç per mostrar xifres actuals i amb especial èmfasi per veure la distribució del fluxos turístics al llarg del territori català. Com a trets generals, s’ha de destacar el posicionament excepcional de Catalunya com a destinació número u de tot l’Estat espanyol en turisme estranger, tant en nombre de turistes estrangers com de pernoctacions. Repassant els trets generals d’aquests fluxos de viatgers estrangers a Catalunya, s’ha identificat un volum de pràcticament 30 milions de viatgers procedents d’altres parts del món. Aquesta xifra, que inclou turistes i excursionistes i gent de pas, és sens dubte excel·lent.
Els fluxos turístics d’estrangers a Catalunya es caracteritzen per la seva procedència prioritàriament d’altres punts d’Europa. En aquest sentit, destaquen els mercats consolidats de França, Regne Unit i Alemanya principalment, que mostren un comportament repetitiu i fidel amb la costa catalana any rere any. De fet, aquests tres mercats suposen per a les marques turístiques costeres el volum més grans de fluxos turístics rebuts. No s’han de menysprear, però, la resta dels mercats emissors, i en especial aquells mercats exteriors emergents, és a dir, nous turistes que visiten per primer cop diversos punts de Catalunya des de nous països. Aquests mercats exteriors emergents tenen una especial significació en el cas de la marca turística Catalunya, on un 50% dels turistes provenen d’altres països no especificats.
Altres trets generals de la demanda turística estrangera a Catalunya es troben en el fet que hi ha una clara concentració dels fluxos cap a totes les regions amb costa, sobretot en els casos de la Costa Brava i la Costa Daurada amb Barcelona, encara que en l’últim cas es pot entendre que el turisme majoritari no sigui de sol i platja com en els altres dos casos de costa. De fet, les dades estadístiques oficials demostren que l’estada mitjana del turista estranger a la marca turística Catalunya és aproximadament de quatre dies, notablement menor que en els casos de la Costa Brava i la Costa Daurada, amb deu i set dies d’estada mitjana respectivament. D’aquestes xifres es pot deduir que el turisme urbà, dels short breaks, de negocis i convencions, creuers, cultural i d’altres té un pes relatiu més important en el cas de Barcelona, mentre que el tipus de turisme predominant i consolidat en la resta de les marques turístiques costeres és el turisme de sol i platja. D’aquesta realitat es pot extreure també com a informació rellevant el fet que, no obstant l’èxit indubtable de Catalunya com a focus d’atracció de turistes estrangers, hi ha una estacionalitat forta en marques turístiques com Costa Daurada i Costa Brava, mentre que Barcelona en certa mesura aconsegueix un volum de turistes en termes mitjans més elevats al llarg de tot l’any, també però amb un boom de turistes durant l’estiu.
Mirar cap al futur és fonamental per a la continuïtat de l’èxit turístic de Catalunya a nivell internacional. Encara que Catalunya gaudeixi d’una activitat turística rica i dinàmica amb uns fluxos de viatgers que frega els 30 milions i amb aproximadament 16 milions de turistes estrangers que pernoctaren a Catalunya durant l’any 2007, s’ha de reconèixer que fins a arribar a aquest punt de destinació mundialment reconeguda i atractiva per als turistes d’arreu del globus hi ha hagut un gran esforç de les institucions i les empreses privades i un suport continu del Govern de Catalunya.
Des del Govern hi ha esforços destacables per fer de Catalunya una destinació turística sostenible i competitiva dins d’un mapa turístic global altament competitiu amb un nombre de destinacions emergents que creix contínuament i que, per tant, permet fer turistes fidels a Catalunya, deixant de banda aquells turistes que tenen una segona residència i, per tant, són considerats una població estacional fixa per a Catalunya.
En l’actualitat l’Observatori de Turisme de Catalunya ha llançat una iniciativa juntament amb els governs de la regió de la Toscana a Itàlia i Provence-Alpes-Côte d’Azur a França amb la creació d’una xarxa europea anomenada Xarxa Europea de Regions Turístiques Competitives i Sostenibles amb el suport de la Comissió Europea. En conseqüència, es pot afirmar que hi ha la consciencia de necessitat de mirar cap al futur i la col·laboració entre regions arreu d’Europa en pot ser la clau. En aquest cas, destaca que les regions creadores són altament competitives en turisme estranger, però això no significa que s’hagin de dissenyar estratègies d’una manera contínua per a mantenir aquest lideratge.
D’altra banda, els fluxos turístics internacionals que arriben de manera creixent a Catalunya es poden veure afectats amb relativa facilitat per altres aspectes de naturalesa conjuntural que són aliens a la promoció i gestió de la pròpia destinació. En la situació actual un exemple clar són les crisis econòmiques, per exemple, com a resultat d’una pujada notable del preu del petroli. Això és el que precisament ha succeït recentment a nivell mundial i ha tingut un efecte quasi automàtic en el sector del transport, lligat estretament al sector del turisme. Un possible resultat d’aquest fet pot ser la pujada dels preus del bitllets d’avió o la cancel·lació de rutes a causa de la no-viabilitat econòmica. En ambdós casos, és evident que el resultat automàtic podria ser la disminució o el creixement més lent del flux turístic cap a Catalunya. De fet, això, més que una hipòtesi, és un fet actual pel que respecta al mercat estranger català. Com s’ha explicat en aquest text, Catalunya ha vist com en els darrers tres anys el nombre de turistes estrangers ha crescut amb una taxa de creixement menor any rere any: el passat 2007 hi va haver un creixement del 0,5%. Sembla que el turisme estranger a Catalunya estigui experimentant un procés cap a l’estancament, però s’ha de subratllar el fet que aquest escenari es caracteritza habitualment més pel fet de ser conjuntural i, per tant, des d’un punt de vista optimista i naturalment amb esforços actius del sector i el Govern, a mitjà i llarg termini el creixement del turisme estranger tornarà a una tendència positiva, es diversificaran els tipus de turisme, s’oferirà qualitat, es tindrà cura dels mercats consolidats, s’atrauran nous mercats emissors exteriors cap a Catalunya, i es tractarà de convertir-los en turistes fidels a Catalunya i més repartits al llarg de tota la geografia catalana.