Les llotges comercials són considerades l’expressió tangible de l’expansió comercial dels Països Catalans durant
els darrers segles de l’edat mitjana; en paraules de Forteza «una arquitectura privativa de Catalunya (…)
que representa el punt més alt de la nostra hegemonia mercantil i de l’evolució civil de Catalunya». En efecte,
eren els centres del negoci i de l’activitat mercantil internacional als principals nuclis marítims, així com les
seus de les potents associacions de mercaders locals. Des de l’exemple més precoç de llotja monumental, la
de Barcelona, queda clar que les corporacions de mercaders, amb l’entesa i eficaç col·laboració de les autoritats
municipals – i tot sovint amb el beneplàcit i l’ajut de la Corona – no es conformaren amb edificis funcionals
on els mercaders poguessin negociar. Impulsaren, en canvi, construccions d’un gran mèrit arquitectònic, en
les quals treballaren els millors mestres del moment que les enriquiren, progressivament, amb noves solucions
tècniques i detalls ornamentals inèdits. Instal·lades en llocs privilegiats de les trames urbanes, contribuïren
a la noblesa i al prestigi de les ciutats; foren, sens dubte, una bona carta de presentació per als mercaders
forans que venien a negociar.
La voluntat de contribuir a l’estudi del gòtic civil – generalment malparat respecte a l’arquitectura religiosa –,
d’incidir en la importància arquitectònica de les llotges i de tributar un merescut homenatge a Forteza ens
esperonaren a programar el seu estudi en el marc del projecte de recerca Arquitectura gótica en la Corona de
Aragón: la concepción del espacio y su ornato (HAR2013-46400-P). Hom va considerar que la millor manera de
posar en comú els coneixements i d’obrir noves perspectives era mitjançant una trobada científica que reunís
especialistes interessats en el tema i bons coneixedors d’alguna de les llotges de la Corona d’Aragó. El propòsit
es va concretar en el seminari Les llotges medievals a la Corona d’Aragó, celebrat a la Universitat de Barcelona els
dies 16 i 17 de març de 2017. La qualitat i l’abast dels continguts, així com la diversitat d’enfocaments de les ponències
no podien romandre només en paraules; calia posar per escrit tot allò que es va dir i, alhora, complementar-
ho amb referències històriques, descripcions antigues, materials gràfics… per dotar aquestes insignes
fàbriques d’uns nous “fonaments” sobre els quals les recerques futures puguin “edificar” propostes i reflexions
originals. És de justícia lloar l’esforç dels autors per reunir les impressions i descripcions que viatgers i visitants
feren de les llotges des de temps reculats, i per aportar nova documentació gràfica que testimonia els canvis i
les alteracions sofertes per aquestes espaioses “sales”.
Amb aquesta voluntat es va posar fil a l’agulla per fer realitat la publicació que ara es presenta. No podíem
trobar un lloc més escaient que les pàgines de la revista especialitzada Lexicon. Storie e architecttura in Sicilia e nel
Mediterraneo per donar a conèixer uns edificis que són, en bona mesura, la materialització d’una expansió mercantil
que té la Mediterrània com a escenari. Serveixin, doncs, aquestes paraules d’agraïment al seu director responsable,
el professor Marco Rosario Nobile, i als consells directiu i científic de la revista, que acolliren de bon
grat la proposta.
Marco Rosario Nobile Editoriale
Magda Bernaus, Joan Domenge Presentació
Magda Bernaus Vidal Tot seguint les passes de Guillem Forteza: el cicle arquitectònic de les llotges mercantils, revisat
ARQUITECTURA I ORNAMENTACIÓ
Magda Bernaus Vidal La llotja de Barcelona: l’origen de les llotges monumentals
Olivier Poisson La loge de mer de Perpignan
Marià Carbonell Buades Y acaminant a la volta de Lonja […] demanà si era yglésia. Les paradoxes morfològiques de les façanes de la llotja de Guillem Sagrera
Joan Domenge Mesquida Observacions iconogràfiques sobre la decoració escultòrica de la llotja de Palma: el primat dels àngels
Arturo Zaragozá Catalán La lonja de Valencia. Componiendo con maclas y transformaciones, construyendo a la moderna, disponiendo el ornato
Carmen Gómez Urdáñez La lonja de Zaragoza (1541-1551), en contexto
HISTÒRIA I RESTAURACIÓ
David Igual Luis Il loco ove si riducono li mercantti. La llotja de València en la vida urbana dels segles XIV i XV
Juan Vicente García Marsilla ¿Cuánto cuesta una lonja? El precio de la llotja nova de Valencia y la gestión de su proceso constructivo (1482-1499)
Jacobo Vidal Franquet Arnau Marco o Jeroni Martorell? La llotja de Tortosa als segles XIV i XX
Miquel Àngel Fumanal Pagès i Josep Maria Gironella Granés L’anomenada “llotja” de Castelló d’Empúries. Llotja de contractació o dependències de l’hospital dels pobres?
Enric Dilmé Bejarano Les restauracions vuitcentistes de les llotges de Mallorca i València: similituds i diferències
Editat per: Joan Domenge i Magda Bernaus
Preu: 35 €
ISBN: 978-88-32240-38-2
Nombre de Pàgines: 248
Data primera edició: 2021