Activitats

Visura (del llatí visum, vist); visurador (aquell que contempla, examina, inspecciona). Quan els antics documents parlen d’una visura es refereixen a l’examen que un perit o expert fa d’una obra de qualsevol tipus; lògicament les construccions també es visuren.

En l’àmbit de l’arquitectura es poden fer visures de molts tipus: la reunió de mestres abans de l’inici o de la continuació d’una fàbrica important; el viatge d’un arquitecte per conèixer obres i prendre’n traces; el peritatge que fan els experts d’una obra que ha patit desperfectes i cal adobar; l’examen per taxar el valor i la qualitat d’una obra realitzada, etc.

En aquest seminari científic es varen examinar algunes visures rellevants en la història de l’arquitectura gòtica, preferentment de l’antiga Corona d’Aragó, però també d’altres àmbits, com Andalusia, Galícia, Salamanca i Portugal. Sens dubte es tracta de documents de gran interès no sols per a la comprensió dels edificis des del punt de vista formal, tècnic i constructiu, sinó també per entendre aspectes de la praxi de l’ofici i del pensament arquitectònic d’un moment determinat.

La prioritat historiogràfica que ha tingut l’arquitectura en pedra de les èpoques medieval i moderna ha eclipsat el valor de les cobertes de fusta, tant pel que fa a l’estructura com a l’ornamentació. Tot i la creixent sensibilitat per l’estudi i conservació d’aquests testimonis del passat, les pèrdues patrimonials han estat i continuen essent notables.

Les jornades “De sostres i teginats: descoberta i valoració d’un patrimoni oblidat” pretenen relativitzar prejudicis i jerarquies artístiques obsoletes, per posar de manifest que les cobertes de fusta constitueixen un capítol fonamental de la història de la construcció i decoració. Ho evidencien tant les fonts documentals com un conjunt d’obres de gran interès que han aconseguit superar les vicissituds dels segles.