Jaciment: Castelló Sobirà de St. Gervàs.
Campanyes: 2020.
Direcció: Walter Alegría i Marta Sancho.
Descripció:
Les darreres intervencions arqueològiques en aquest important jaciment es remunten als anys 80 del segle XX quan el Dr. José Ignacio Padilla va descobrir el fossat i alguns àmbits d’hàbitat. Amb anterioritat s’havia intervingut en l’església de Sta. Maria associada al poblat, sota la direcció del Dr. Manuel Riu. Actualment, en col·laboració amb l’ajuntament de Gavet, estem reprenent les excavacions d’aquest interessant conjunt.
El Castell de Sant Gervàs o Castelló Sobirà fou un dels dos castellons que apareixen documentats des de mitjans del segle XI a la Vall de Barcedana. L’altre, el Jussà no ha estat localitzat. Les primeres notícies del castell daten de mitjans del segle IX, quan pertanyia al comte Isarn de Pallars. D’aquest període es conserva la torre de l’homenatge que s’alça en la part més elevada de la roca. El recinte fortificat que l’envolta presenta una planta triangular amb tres bestorres en els angles, connectades per murs perimetrals rematades amb un pas de ronda. La tècnica constructiva dels murs ens indica que fou construït durant la 1era meitat del segle XI.
Als peus del castell trobem el poblat, amb una superfície d’unes 8 hectàrees, envoltat per un mur i organitzat al llarg d’un carrer que enllaça el castell amb l’església de Santa Maria. El seu origen data de mitjans del segle XI, moment caracteritzat per la concentració d’habitat al voltant dels castells feudals dins del procés conegut amb el nom de incastellamento.
L’església de Sant Gervàs es troba a poca distància del castell en direcció est. Va ser construïda durant el segle XII i reformada als segles XIV i XV quan se li va afegir una capella al costat nord. Es considera que fou la capella castral, en contraposició amb la de Santa Maria que seria l’església parroquial associada al poblat. Aquest fet ha donat nom al castell que actualment es coneix com a Castell de Sant Gervàs.
A manca de confirmació arqueològica, situem la fi d’aquest assentament durant el segle XIV, coincidint amb la crisi i decadència de la societat feudal.
Jaciment: Camp dels Moros de la Codina.
Campanyes: 2019 fins l’actualitat.
Direcció: Bet Mallofré i Jordi Vallverdú.
Descripció:
En col·laboració amb el Centre d’Estudis Lacetans i l’ajuntament de Pinell hem reprès les excavacions a aquest jaciment en el que ja s’havien realitzat excavacions en anys anteriors.
Segons alguns documents de finals del segle X s’ha pogut identificar el jaciment amb el castell de Miralles, moment en que formaria part de la línia de fortificacions de la zona fronterera amb Al-Andalus, al sud del comtat d’Urgell. En aquesta època ja comptava amb un castell i un lloc de poblament, sobre els quals la casa vescomtal d’Urgell en tenia el domini, o si més no, determinats drets. En aquell moment els senyors del lloc era la família de Segin -Gerberga (Seguí -Gerberga), que al mateix temps ho eren del Castell de Madrona. Al segle XII el topònim Miralles apareix relacionat amb noms com podio i locus. Aquest últim terme bé pot fer referència a un grup de cases reunides al voltant d’una església. De fet, es coneix l’existència d’una església dedicada a Sant Mamet, ubicada a menys d’1 km al sud del jaciment.
Es tracta d’un assentament fortificat amb un recinte castral ubicat sobre d’un esperó rocós d’uns 3 m d’alçada sobre el qual es disposen una sèrie d’estances dividides per murs mitjaners que s’adapten a la morfologia del terreny. A migdia, i a una cota inferior, hem identificat un seguit d’edificis en disposició radial. El complex queda protegit per una muralla reforçada amb una torre quadrada. Els treballs arqueològics no han aportat cap evidència encara de l’ocupació d’aquest lloc per a les primeres fases d’època medieval. Fins ara, tots els materials corresponen a nivells d’amortització dels segles XIII-XIV.
Jaciment: Conca d’Ençà i Castell de Mur.
Campanyes: 2020.
Direcció: Xavier Costa.
Descripció:
A part d’excavar diversos jaciments que ofereixen diferents models d’ocupació del territori i permeten cobrir, de manera total o parcial, tot l’arc cronològic prefixat, el projecte Muntanya Viva ha volgut complementar la seva recerca amb algunes campanyes de prospecció que ens poden ajudar a comprendre millor la realitat ocupacional i les societats que poblaven la zona del Pallars entre els segles IV i XIII. En concret, hem realitzat tres intervencions de característiques diverses.
La més extensa ha estat el sondeig que vam dur a terme a les immediacions del Castell de Mur, més concretament al costat del mur ciclopi que alguns autors han considerat que podria estendre’s al voltant de tot el turó on s’alça el castell i la col·legiata de Santa Maria. La cala realitzada va permetre localitzar diverses estructures relacionades amb aquell mur, quelcom que ens ha portat a plantejar la possibilitat que, en aquell espai comprès entre el castell i el mur ciclopi, seguint la pendent meridional del turó, hi hagués una antiga zona de poblament. Aquesta hipòtesi ha estat reforçada posteriorment pels resultats d’una prospecció amb medis geofísics feta en aquell mateix indret, ja que ha mostrat l’existència de murs en diferents direccions que estarien en consonància amb els trobats en el sondeig.
Una altra zona prospectada, en aquest cas per mitjà de la recollida sistemàtica de materials en superfície, és la partida d’Els Sabarissos, molt propera a Talarn. En aquest cas, el nostre interès pel lloc es deu al fet que podria tractar-se de l’emplaçament de la domus Sabarinsse que apareix vinculada al territorium Orritense en un excepcional document de Sant Victorià d’Assan del segle VI. De fet, aquesta referència ens indicaria que l’extensió d’aquell territori, centrat en el castell d’Orrit, un dels jaciments on hem intervingut, s’estendria en època antiga des de la Noguera Ribagorçana fins a la Pallaresa. Es tracta d’una hipòtesis que podem començar a afirmar amb certa seguretat, ja que els resultats van ser positius i, si bé no aparegueren materials d’època tardo-antiga en els camps concrets en què ens vam concentrar, no hi ha dubte que en aquell indret hi hauria un assentament d’època romana que, com a mínim, aniria del segle I al III-IV dC. Per acabar de definir les característiques d’aquesta estació arqueològica, vam realitzar també una prospecció amb medis geofísics a les parcel·les amb una major acumulació de materials antics, els resultats de la qual encara estan en procés d’estudi.
Finalment, vam prospectar visualment una partida molt propera a la ciutat de Tremp, on, segons la Carta Arqueològica, hi havia evidències d’una possible vil·la romana, la Vil·la del Camí de Tendrui. Ara bé, la nostra recollida de materials ha donat un resultat negatiu, motiu pel qual caldrà fer una prospecció més àmplia de la zona per confirmar si realment es tracta d’un jaciment inexistent o si, per contra, simplement hi ha un error en les coordenades incloses en la Carta Arqueològica.
