Un estudi de la UB alerta de l’impacte ecològic de les espècies de peixos natius introduïts en conques hidrogràfiques del seu territori que no els corresponen

Foto: Adolf de Sostoa.

Els peixos exòtics són una amenaça per als ecosistemes fluvials, però què passa quan les espècies invasores són natives d’un territori i han estat introduïdes en conques hidrogràfiques diferents d’aquelles de què són originàries? Un nou estudi de la UB, publicat a Science of The Total Environment, ha analitzat l’impacte en els peixos autòctons d’aquestes espècies anomenades translocades, en comparació amb els efectes d’espècies invasores exòtiques, és a dir, aquelles que no són natives de cap conca del territori. Les conclusions de l’estudi mostren que la qualitat de l’hàbitat és el factor més important per al benestar dels peixos autòctons, però també apunten que les espècies translocades poden arribar a ser tan problemàtiques com les exòtiques.

Segons els investigadors, aquests resultats poden tenir implicacions en la gestió dels rius, especialment en el context del canvi climàtic, ja que la translocació d’espècies és un efecte freqüent del transvasament d’aigua entre regions que alguns països duen a terme per mitigar les conseqüències de l’escalfament global.

«El que suggereixen les nostres dades és que les invasions d’espècies natives translocades s’han de prendre almenys tan seriosament com les d’espècies exòtiques, en els sistemes estudiats, és a dir, a les típiques rieres i rius mediterranis de mida mitjana», subratlla Alberto Maceda, investigador de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona i primer autor de l’article. En l’estudi també hi han participat l’investigador de l’IRBio Adolfo de Sostoa i els experts Ralph Mac Nally i Jian D. L. Yen, de la Universitat de Melbourne (Austràlia).

Estudi pioner sobre l’efecte de les espècies translocades

Els investigadors van estudiar les característiques de diverses espècies de peixos en quinze punts de les conques del nord-est de la península Ibèrica, però es van centrar especialment en la família dels ciprínids (Cyprinidae), que és una de les més riques en espècies del món i la més comuna a Europa.

En concret, es van analitzar indicadors d’una gran rellevància ecològica com ara la diversitat d’espècies natives, la seva abundància i la distribució de mides dels peixos autòctons quan estan exposats a invasions d’espècies exòtiques o de natives translocades. «Abans del nostre treball, hi havia estudis que posaven de manifest el problema de barrejar poblacions de truites mediterrànies amb atlàntiques, o alguns exemples de competència entre espècies natives i natives translocades, però el nostre és el primer estudi que ha analitzat la problemàtica des d’un punt de vista més ampli i, a més, combinant diversos indicadors», destaca Alberto Maceda, professor de la Facultat de Biologia de la UB.

Efectes negatius en els peixos autòctons

Els resultats, en línia amb estudis previs, indiquen que la qualitat de l’hàbitat és cabdal per a la conservació de les espècies natives. És a dir, les característiques de l’entorn, com ara la temperatura, la profunditat o velocitat de l’aigua, el pH o els nivells de nutrients, són les variables que expliquen millor la variabilitat en característiques com ara l’abundància o el pes de les espècies autòctones analitzades. No obstant això, la principal novetat de la recerca és que, després d’haver tingut en compte aquestes variables ambientals, els resultats apunten que les espècies translocades tenien impactes potencialment més importants en els peixos autòctons que les espècies exòtiques, entre les quals n’hi havia d’àmpliament reconegudes, com les carpes (Cyprinus carpio) o els alburns (Alburnus alburnus).

Segons expliquen els autors a l’article, la presència de peixos translocats es va associar amb una menor abundància i riquesa de peixos autòctons i amb individus autòctons més petits, mentre que la presència de peixos exòtics es va associar amb una major abundància i riquesa de peixos autòctons i individus generalment més grans.

Encara queden moltes incògnites per resoldre sobre les espècies translocades

Davant aquests resultats, els investigadors destaquen la necessitat d’estudiar amb més deteniment l’impacte ecològic de les espècies natives translocades. «No s’hi val a assumir que els impactes de les espècies exòtiques són pitjors perquè venen de fora de les nostres fronteres, ja que encara no tenim informació suficient per fer afirmacions d’aquest tipus. De fet, tenim un gran desconeixement sobre les malalties, els problemes d’hibridació, de competència tròfica, etc. que poden portar les espècies translocades», subratlla l’investigador.

Repte legislatiu i de gestió dels rius

Les conclusions d’aquest estudi suposen un repte considerable per a la legislació i la gestió actual dels rius, com per exemple el que es planteja en haver de protegir o d’erradicar una mateixa espècie depenent de la conca hidrològica en què es trobi. «Normalment —argumenta Alberto Maceda—, les espècies es declaren problemàtiques (invasores) en un territori polític, però ens podem trobar que una espècie sigui nativa i tingui poblacions invasores a la mateixa demarcació política. Per complicar-ho encara més, també ens podem trobar que una espècie que està en regressió a la seva conca nativa, però que, en canvi, està en expansió a les conques en què ha estat introduïda».

En aquest context, l’investigador apunta a la conservació de l’hàbitat com l’aspecte en què els gestors haurien d’incidir més per conservar els peixos autòctons. «En termes generals, pensem que cal actuar respecte a la conservació de l’hàbitat, perquè els beneficis tenen múltiples dimensions que, de retruc, fins i tot poden fer que les espècies autòctones siguin millors competidores que les exòtiques», destaca.

Malgrat aquesta recomanació general, Alberto Maceda afegeix que a vegades la intervenció contra les espècies introduïdes també pot ser una solució, especialment si es tracta de natives translocades, perquè poden tenir uns requeriments d’hàbitat similars als de les natives. «Els rius amb un hàbitat poc conservat també són els que experimenten més invasions biològiques i, tot sovint, costa distingir els efectes de les espècies exòtiques i els de l’hàbitat. Ara bé, en alguns casos el principal efecte perjudicial és el de les espècies natives translocades o exòtiques i, per tant, actuar i, si és factible, erradicar-les completament, segur que serà beneficiós per al riu», conclou.

Article de referència

Maceda-Veiga, A.; Mac Nally, R.; de Sostoa, A., i D. L. Yen, J. «Patterns of species richness, abundance and individual-size distributions in native stream-fish assemblages invaded by exotic and translocated fishes». Science of The Total Environment, maig de 2022. DOI: https://doi.org/10.1016/j.scitotenv.2022.155953

Font: PremsaUB