Troben alts nivells de plastificants en balenes de l’Oceà Atlàntic

Un rorqual comú. Imatge : Wikipedia.

Els científics troben per primera vegada una important acumulació de composts organofosforats, que s'utilitzen com a plastificants i retardants de flama, en els teixits de les balenes i a la seva principal presa, el krill.Els resultats obtinguts indiquen que aquests plastificants no tindrien incidència de processos de bioacumulació i biomagnificació en l'organisme d'aquestes espècies. Els experts assenyalen la importància d'aquests cetacis com a bioindicadors a gran escala de la contaminació del mar.

Els científics troben per primera vegada una important acumulació de composts organofosforats, que s'utilitzen com a plastificants i retardants de flama, en els teixits de les balenes i a la seva principal presa, el krill.Els resultats obtinguts indiquen que aquests plastificants no tindrien incidència de processos de bioacumulació i biomagnificació en l'organisme d'aquestes espècies. Els experts assenyalen la importància d'aquests cetacis com a bioindicadors a gran escala de la contaminació del mar.


Un estudi liderat per l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA), del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC), i amb la col·laboració de l'Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBio) i de l’Institut de Recerca Marina (Islàndia), ha analitzat mostres d’exemplars de rorqual comú (Balaenoptera physalus), també conegudes com a “balenes d’aleta”, i de krill de l’Oceà Atlàntic, concretament de la costa d’Islàndia. Els resultats revelen que aquestes espècies marines acumulen en el seu organisme una important quantitat de composts organofosforats, que s'utilitzen com a plastificants i retardants de flama en molts productes. L'estudi s'ha publicat a la revista Science of the Total Environment.

A través de l'anàlisi de mostres de múscul de 20 individus de rorqual comú, així com de 10 mostres de krill, la principal presa d'aquestes balenes, els investigadors han demostrat la presència de composts organofosforats en totes les mostres analitzades. Els registres obtinguts en aquest treball mostren nivells de plastificants organofosforats entorn a un microgram per gram de greix, tant en les balenes com en el krill. Segons assenyalen els científics, es tracta de nivells similars als recollits per altres contaminants ja legislats, com els bifenils ploriclorats (PCB) o els polibromodifenil èters (PBDE). Els plastificants més abundants són el tributilfosfat (TBP), l’isopropilfenilfosfat (IPPP) i l’òxid de trifenilfosfina (TPPO). “Encara que avui dia no es coneixen els efectes tòxics de tots i cadascun d'aquests contaminants, sí que es té constància que el TBP posseeix potencial per a provocar danys neurològics, disrupció endocrina, efectes cancerígens i efectes adversos en la reproducció”, explica Ethel Eljarrat, investigadora del CSIC. “La bona notícia és que els nivells similars en balenes i krill indicarien que aquests plastificants no es biomagnifiquen, ja que els nivells de contaminació no augmenten de pressa a depredador”, afegeix la investigadora.

Dels 19 composts organofosforats analitzats, set d'ells s'han detectat a les balenes, dels quals cinc també van ser detectats a les mostres de krill, el que suggereix que la presència d'aquests contaminants a les balenes és derivada principalment de la seva dieta. “No obstant això, hi ha dos compostos, el difenilcresilfosfat (DCP) i el tripropilfosfat (TPP), que es van detectar al múscul de balenes, però no a les mostres de krill, la qual cosa indica una font diferent d'absorció per a aquests composts. Una possibilitat seria la presència de micro- i macro-plàstics en els oceans, els quals, una vegada ingerits per la balena, alliberen els additius químics (és a dir, el DCP i el TPP) que són transferits als teixits de la balena”, destaca Eljarrat.

Aquest estudi mostra que el rorqual comú és una espècie susceptible a ser afectada per aquests plastificants, ja que aquests mamífers obtenen el seu aliment filtrant el  krill de l'aigua, una característica que els fa altament vulnerables a la ingestió de plàstics marins. A més, “es tracta d'una espècie que pot actuar com bioindicadora de la contaminació a gran escala, ja que realitza migracions de llarg abast des d'àrees de baixa latitud a l'hivern a latituds altes a l'estiu”, destaca la co-autora de l'estudi i investigadora de l'Institut de Recerca de la Biodiversitat, Asunción Borrell.

Contaminació per plastificants

Els plastificants organofosforats es van començar a utilitzar en els anys 60 del segle passat. El seu ús va augmentar quatre dècades més tard, quan es van proposar com a alternativa als polibromodifenil èters (PBDE), altres retardants de flama que van ser prohibits per la Convenció d'Estocolm l'any 2009 a causa de la seva elevada toxicitat. Malgrat ser menys tòxics que els seus predecessors, hi ha estudis que mostren que els composts organofosforats poden causar danys neurològics, disrupció endocrina, càncer i problemes de fertilitat.

A escala mundial, tot just existeixen sis treballs relacionats amb la presència d'aquests contaminants organofosforats en cetacis. Aquest és el tercer estudi que duu a terme el grup de recerca que lidera Eljarrat  i que mostra que es tracta d'un problema global que afecta diferents mars i oceans. En els dos primers treballs es van analitzar diferents exemplars de dofins del Mar d’Alborán i de l'Oceà Índic. En tots ells es van trobar composts organofosforats. Els nivells de concentració al Mar d’Alborán van ser similars als trobats en les balenes, mentre que els nivells en l'Oceà Índic van ser un ordre de magnitud superior.

Odei Garcia-Garin, Berta Sala, Alex Aguilar, Morgana Vighi, Gísli A. Víkingsson, Valerie Chosson, Ethel Eljarrat y Asunción Borrell. Organophosphate contaminants in North Atlantic fin whales. Science of the Total Environment. DOI: 10.1016/j.scitotenv.2020.137768 https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/32197282

Amelia Ochoa, Ana Sotres - Instituto de Diagnóstico Ambinetal y Estudios del Agua (CSIC)