Thunderbird: la tortuga atrapada dos cops per les arts de pesca

Thunderbird és el nom d’una tortuga babaua femella (Caretta caretta) que va quedar atrapada el juliol del 2020 per unes arts de pesca abandonades a prop de l’illa de Mallorca. Després de l’incident, la Fundació Save the Med la va poder salvar i la va portar al centre de rescat de la Fundació Palma Aquarium. Un cop recuperada, la Thunderbird va ser equipada amb un dispositiu de seguiment per satèl·lit del Sistema d’Observació i Predicció Costaner de les Illes Balears (ICTS SOCIB) i la van alliberar de nou a la Mediterrània l’11 d’agost.

La tortuga va poder ser rastrejada mentre nedava per l’estret de Gibraltar i es dirigia cap al sud al llarg de la costa d’Àfrica. «La majoria de les tortugues marcades a la Mediterrània occidental romanen en aquesta regió durant períodes més llargs i quan surten a l’Atlàntic es dirigeixen cap a Amèrica. Gràcies al seguiment per telemetria, vam poder rastrejar l’èpic viatge de la Thunderbird al llarg de més de 6.000 quilòmetres pel Mediterrani occidental i les aigües de l’Àfrica occidental», destaca l’expert David March, membre de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de Biodiversitat de la UB (IRBio).

«Aquesta tortuga ens va sorprendre en creuar l’estret de Gibraltar, una zona desafiadora pels forts corrents i l’alta densitat de trànsit marí, fet que podria provocar un alt risc de col·lisió amb vaixells», detalla David March, membre també del Centre d’Ecologia i Conservació (CEC) de la Universitat d’Exeter (Regne Unit).

«El fet que la Thunderbird s’hagi desplaçat fins a l’Àfrica occidental s’explica perquè una petita part de les tortugues presents a la Mediterrània occidental provenen de l’arxipèlag de Cap Verd, on retornen quan són adultes», explica Lluís Cardona, professor de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona i membre de l’IRBio.

Un gran periple per la Mediterrània

El marcatge de la tortuga Thunderbird via satèl·lit també va proporcionar dades sobre la profunditat on es trobava el queloni, de manera que l’equip de recerca va poder esbrinar que la tortuga passava la major part del temps a la superfície mentre nedava per la Mediterrània, i va passar a bussejar a prop del fons del mar al llarg de la costa de l’Àfrica occidental.

Les actualitzacions periòdiques que proporcionava el dispositiu de la Thunderbird van desaparèixer el febrer del 2021. Finalment, el 17 de març es va rebre l’últim senyal amb un posicionament a terra molt pròxim al port principal de Dakar (Senegal). «Tot això ens suggeria que la tortuga va ser capturada de manera accidental per un vaixell pesquer, probablement d’arrossegament», apunta March.

«Sempre és una tasca difícil saber què fa que el dispositiu deixi de transmetre dades, de manera que hem comprovat les dades de telemetria per obtenir més informació sobre possibles causes», continua l’expert. «Després de comprovar que la bateria i els seus sensors funcionaven correctament, vam utilitzar el portal Global Fishing Watch per superposar la trajectòria de la tortuga amb els vaixells pesquers», detalla.

«No sabem si la Thunderbird va ser alliberada viva després de la captura o va morir a conseqüència de l’esdeveniment de captures accessòries», conclou l’investigador.

Una doble amenaça sobre la població de tortugues marines

Actualment, l’equip del projecte utilitza dades per satèl·lit sobre els moviments de vaixells i treballa amb entitats col·laboradores al Senegal per intentar trobar l’embarcació que va atrapar la tortuga, amb l’esperança de conèixer més informació sobre el destí final de la Thunderbird.

«Existeix molta pesca no regulada o il·legal a l’Àfrica occidental i estem treballant amb els agents locals i les comunitats de pescadors per adaptar els equips i mètodes de pesca per minimitzar les captures accessòries de tortugues marines», explica l’expert Ahmed Diame, de Birdlife International. «També treballem per identificar els principals punts d’interès de captures accessòries, com ara el lloc on es va capturar aquesta tortuga», especifica.

«El viatge èpic de la Thunderbird il·lustra dues de les principals amenaces a què s’enfronten moltes espècies marines: quedar atrapades en arts de pesca fantasma i captures accessòries a les pesqueries industrials», assenyala David March. «Cal abordar amb urgència aquestes greus problemàtiques per limitar l’impacte que tenen en moltes espècies i ecosistemes marins», alerta.

Per aquest motiu, la Universitat de Barcelona i Birdlife Internacional han engegat un projecte finançat per la Fundació MAVA per avaluar i reduir les captures accessòries de tortugues i aus marines a l’Àfrica occidental. «El corrent marí de les Canàries és un aflorament clau per a moltes espècies d’ocells marins i tortugues, i també per a molts dels ocells marins que crien a Europa i passen l’hivern en aigües de l’Àfrica occidental i moren atrapats en arts de pesca, sovint de flotes pesqueres europees», subratlla el director del projecte, Jacob González-Solís, catedràtic de Zoologia i membre del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències ambientals i de l’IRBio.

La Thunderbird va ser marcada en el marc del programa de Tortugues Oceanogràfiques, una iniciativa conjunta de la ICTS SOCIB, l’ONG Alnitak, la Fundació Palma Aquarium i la Universitat d’Exeter, amb el suport del Servei Nacional de Pesca Marina de l’Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica dels Estats Units (NOAA-NMFS). La trajectòria d’aquestes tortugues es pot seguir a través del visor web de la ICTS SOCIB.




Fotos: SAVE THE MED                                                                                                               Font: PremsaUB

Veure Video (Save The Med)