‘The Guardian’ destaca una recerca sobre el rejoveniment ‘in vivo’ del coralls entre els deu millors treballs del 2019 dedicats a les espècies en perill

En el context d’un planeta on no abunden les bones notícies mediambientals, el diari The Guardian acaba de destacar una recerca de la UB i de l’IRBio entre els deu treballs més rellevants del 2019 que representen un bri d’esperança en l’àmbit de la conservació i la protecció d’espècies en perill.

Aquest estudi, publicat a la revista Science Advances, lidera el rànquing de treballs publicats per The Guardian i suposa la primera prova científica del fenomen de rejoveniment in vivo en les colònies del corall Cladocora caespitosa, a la reserva marina dels Columbrets, davant les costes de Castelló.

Aquest mecanisme de supervivència en el medi marí —fins ara només conegut en alguns coralls fossilitzats— ha estat descrit pels experts Diego Kersting i Cristina Linares, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona.

Des del 2002, Kersting i Linares fan un seguiment científic de 250 colònies del corall C. caespitosa a la reserva marina dels Columbrets, una zona de referència en estudis dels efectes del canvi climàtic en el medi marí. Aquest corall —l’únic amb capacitat per formar esculls al mar Mediterrani— està catalogat com una espècie en perill a causa, sobretot, de les mortaldats associades a l’escalfament global.

El seguiment a llarg termini del corall als Columbrets va revelar un resultat sorprenent: algunes colònies coral·lígenes que s’havien donat per mortes feia anys presentaven parts vives. Segons els experts, aquest tipus de recuperació ha estat possible gràcies a un procés que s’anomena rejoveniment. En concret, sota condicions d’estrès —per exemple, l’excessiu escalfament de l’aigua—, alguns pòlips de les colònies de corall que estan morint són capaços de fer-se petits fins al punt d’abandonar parcialment el seu esquelet calcari.

En aquest estat reduït, aquests pòlips poden sobreviure a les condicions extremes que provoquen la mort de la resta de pòlips de la colònia. Quan les condicions milloren, els pòlips recuperen la seva mida habitual i tornen a formar un nou esquelet calcari. Posteriorment, es reprodueixen per gemmació fins que arriben a recobrir de nou la colònia morta. Aquest descobriment obre noves perspectives per a la supervivència de l’únic corall d’escull de la Mediterrània, que té un creixement lent —uns 3 mm a l’any— i una capacitat molt limitada per generar noves colònies.

Font: ComunicacióUB