Tecnologia GPS per estudiar els moviments del corb marí emplomallat a les costes del Llevant peninsular

Foto:ANSE

Un total de vuit exemplars de corb marí emplomallat acaben de ser marcats amb equipaments de seguiment remot en dues localitats del litoral mediterrani, en concret a l’illa Grosa (Múrcia) i a l’illa de l’Aire (Menorca). Aquesta acció ha estat duta a terme per experts de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona en col·laboració amb l’Associació Naturalista del Sud-est (ANSE), dins el marc del projecte AMARYPESCA dirigit pel catedràtic Jacob González-Solís i coordinat per la investigadora Virginia Morera, ambdós membres del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambiental (UB-IRBio).

 

El projecte, finançat per la Fundació Biodiversitat amb el suport del Fons Europeu Marítim i de Pesca (FEMP), té per objectiu avaluar l’eficàcia de la Xarxa d’Àrees Marines Protegides d’Espanya i proposar mesures per millorar la gestió pesquera i aqüícola i la conservació de les aus marines pelàgiques i costaneres de les Illes Canàries i del Llevant. En el marc del projecte AMARYPESCA, la recerca a la Mediterrània se centrarà en les espècies del corb marí emplomallat (Gulosus aristotelis), el gavià de potes grogues (Larus michahellis), la gavina corsa (Larus audouinii) i la baldriga cendrosa (Calonectris diomedea). En l’entorn de l’arxipèlag canari, es farà un seguiment de les poblacions de la baldriga cendrosa de l’Atlàntic (Calonectris borealis) i el petrell de Bulwer (Bulweria bulwerii).

 

El corb marí emplomallat -una de les aus marines més singulars del Llevant peninsular- és una espècie afectada per la interacció amb activitats humanes en el medi marí (captura accidental, pesca esportiva, etc.). Tot i estar inclosa en el Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades amb la categoria de vulnerable, aquesta espècie no gaudeix de cap pla de conservació tal com indica la legislació. En relació a l’ecologia d’aquesta espècie marina, encara hi ha moltes incògnites sobre les seves àrees d’alimentació a la Mediterrània.

 

 

Els experts volen avaluar si les àrees d’alimentació de l’espècie es troben dins de la Xarxa d’Àrees Marines Protegides d’Espanya (RAMPE), on també s’inclouen les Zones d’Especial Protecció per a les Aus  (ZEPA). Un altre dels objectius fonamentals de l’estudi és determinar els factors que modulen la interacció entre aquesta au marina i la flota pesquera artesanal o l’aqüicultura, unes activitats força desenvolupades a la Mediterrània occidental.

 

 

En el marc del projecte, els experts de la UB-IRBio estudiaran el patró de moviments de les aus mitjançant la col·locació de dispositius GPS combinats amb tecnologia mòbil, el que permet rebre el seu posicionament en temps real. L’expert Angel Sallent (ANSE) acaba de col·locar vuit dispositius en vuit exemplars d’aus marines (quatre a Illa Grossa i altres quatre a l’illa de l’Aire). Entre altres dades, la tecnologia de seguiment remot permetrà conèixer la posició de cada exemplar amb una freqüència que oscil·la entre quinze i seixanta minuts. Les trajectòries dels últims dies d’aquests exemplars en ambdues localitats es poden veure en aquets mapa interactiu a alta resolució (cada animal amb un color diferent) https://tinyurl.com/rev7f7p

Aquesta informació serà decisiva per determinar amb detall quines són les principals zones d’alimentació (granges d’aqüicultura, zones de pesca d’arts menors, àrees costaneres, etc.) i si es troben en les regions marines delimitades per la RAMPE. En aquesta activitat també hi col·labora l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO), una entitat que està facilitant dades de localització de vaixells pesquers per a la caracterització espaitemportal de l’esforç pesquer de cada flota i la determinació de les zones amb més risc d’interacció amb les aus marines.

 

En el projecte AMARYPESCA, que té el suport de la Fundació Biodiversitat (Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic i Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient), a través del programa Pleamar del Fons Europeu Marítim i de Pesca (FEMP), també hi participen els experts Leia Navarro i Raül Ramos (UB-IRBio), Ángel Sallent (ANSE) i Salvador Garcia (IEO). En els recents marcatges d’exemplars de corb marí emplomallat també han col·laborat la Direcció General de Biodiversitat i Qualitat Ambiental del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (illa Grosa) i el Consell Insular de Menorca (illa de l’Aire).

Font:PremsaUB