Reconstruïda una planta aquàtica fòssil del Cretaci trobada a Catalunya a partir dels seus òrgans vegetals

Palaeonitella trifurcata és el nom d’una nova espècie fòssil de planta aquàtica d’aigua dolça del Cretaci inferior que ha descobert i reconstruït un equip de geòlegs de la Universitat de Barcelona. La reconstrucció de la planta, datada entre uns 125 i 120 milions d’anys, s’ha fet a partir dels òrgans vegetals trobats per separat en un estrat de roca calcària del Parc Natural del Garraf, dins el municipi d’Olivella.

Aquest és un dels pocs caròfits fòssils, unes algues pluricel·lulars que es consideren els antecessors de les plantes vasculars, que s’han pogut reconstruir completament. Això s’ha aconseguit fent encaixar els diferents òrgans —la tija principal, les branques i les fructificacions— com si fossin les peces d’un trencaclosques. El treball, publicat a la revista Review of Palaeobotany and Palynology, està dirigit per Carles Martín-Closas, professor de la Facultat de Ciències de la Terra i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la UB. També participen en l'estudi experts de l'Institut de Recerca Geomodels de la UB i de l'empresa Tubkal Ingeniería.

Parataxonomia: una classificació en paral·lel

Les plantes del passat sovint es poden conservar en el registre fòssil amb els òrgans per separat. És a dir, d’una banda, es troben les fulles; i de l’altra, els fruits, el pol·len, la fusta, les arrels, etc. Això ha obligat la comunitat científica a crear diferents tàxons d’espècie per a cadascun d’aquests òrgans en una taxonomia i nomenclatura paral·leles —la parataxonomia— amb la perspectiva de poder relacionar els diferents components i així reconstruir la planta sencera. Només en casos comptats el procés culmina amb la reconstrucció completa de l’espècimen, de manera que el més habitual és treballar amb paratàxons.

La planta s’ha atribuït a la nova espècie Palaeonitella trifurcata i pertany a un grup de caròfits que rarament es conserva en estat fòssil. Es caracteritza per la presència de branques laterals amb trifurcacions oposades i una altra trifurcació terminal on s’inserien les oòspores.

«El gènere Palaeonitella és un paratàxon que s’ha fet servir per classificar els tal·lus ecorticats —sense escorça— de caròfits fòssils. Es coneixen altres espècies del mateix morfogènere del Cretaci inferior —en concret, a Conca— i del període Devonià a Escòcia. També s’ha descrit en caròfits fòssils del Permià a l’Aràbia Saudita. Totes aquestes referències pertanyen a morfoespècies molt diferents, sense cap afinitat biològica entre si», detalla el professor Carles Martín-Closas, del Departament de Dinàmica de la Terra i de l’Oceà de la UB.

«És probable —continua— que Palaeonitella trifurcata sigui una espècie molt antiga del clade representat actualment pel gènere Nitella. Això ho indicarien caràcters com ara l’oòspora no calcificada, el tal·lus ecorticat i les repetides trifurcacions en l’estructura vegetativa».

Per què és difícil trobar fòssils de Palaeonitella al Cretaci inferior?

La conservació dels caròfits en el registre fòssil depèn de la seva calcificació durant el cicle vital. Així doncs, si no es calcifiquen —com és el cas del gènere Nitella actual i dels seus avantpassats fòssils, com Palaeonitella trifurcata—, la fossilització només es produeix en casos excepcionals.

En el cas de Palaeonitella trifurcata, la clau de la seva conservació cal buscar-la en els tapissos de cianobacteris que van colonitzar aquest caròfit. Els cianobacteris van formar una crosta de calcita damunt de la planta —com si fos el sarcòfag d’una mòmia— que va protegir el vegetal de la degradació post mortem.

«No obstant això, el més excepcional del fòssil estudiat no és que s’hagi conservat fins a l’actualitat, sinó que hagi estat possible relacionar-ne els òrgans entre si per reconstruir la planta sencera», destaca l’investigador.

L’estudi de la sedimentologia i dels microfòssils associats a Palaeonitella trifurcata ha permès reconstruir un paleoambient amb llacunes litorals d’aigua dolça, connectades lateralment amb badies protegides de salinitat marina o salabrosa, semblants a les albuferes. En aquest hàbitat del Cretaci inferior, hi vivien organismes típics d’aigües amb poca profunditat, com ara foraminífers bentònics o cloròfits del grup de les dasicladals, un ordre de les algues clorofícies.

Article de referència:

Martín-Closas, C.; Segura-Altés, R.; Pérez-Cano, J.; Bover-Arnal, T.; Sanjuan, J. «Palaeonitella trifurcata n. sp., a cortoid-building charophyte from the Lower Cretaceous of Catalonia». Review of Palaeobotany and Palynology, agost de 2021. Doi: 10.1016/j.revpalbo.2021.104523

Font: PremsaUB