Publicat el nou informe sobre la qualitat ecològica dels rius de la província de Barcelona

La qualitat de l’aigua de molts rius va anar millorant durant la dècada del 2000, però es va estancar a partir del 2010 i així ha continuat fins a l’actualitat, segons apunta l’Informe sobre la qualitat ecològica dels rius de la província de Barcelona (2018-19). Aquest treball està elaborat per experts del Grup de Recerca Freshwater Ecology, Hydrology and Management (FEHM) de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, en el marc d’un conveni amb l'Àrea d’Infraestructures i Espais Naturals de la Diputació de Barcelona.

Els rius de la província de Barcelona: 25 anys de seguiment científicEl nou informe recull els resultats de l’anàlisi de l’estat ecològic d’una xarxa de 111 punts d’estudi distribuïts per les cinc conques hidrogràfiques —rius Besòs, Foix, Llobregat, Ter i Tordera, i les rieres litorals del Maresme— que drenen totalment o parcialment la província de Barcelona. Aquesta xarxa, estudiada per primer cop el 1979 sota la direcció del catedràtic Narcís Prat, és des del 1994 l’eix d’un programa de seguiment científic anual que ha donat lloc a una de les sèries de dades més extenses del món sobre estudis hidrològics.

En la tasca investigadora del Grup de Recerca FEHM, dirigit per la professora Núria Bonada, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals, també hi participen experts de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) i de l’Institut de Recerca de l'Aigua (IdRA) de la UB. Haver mantingut aquests estudis durant vint-i-cinc anys és fruit d’una llarga col·laboració amb la Diputació de Barcelona, la qual ha donat suport ininterrompudament als equips investigadors. També hi han col·laborat l’Agència Catalana de l’Aigua, el Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis i l’Observatori de la Tordera (Consorci del Besòs-Tordera), entre altres institucions.

A més de donar informació anual sobre l’estat ecològic dels rius, aquesta sèrie de dades a gran escala temporal aporta informació estratègica a investigadors i gestors per interpretar i conèixer l’origen dels canvis que afecten els ecosistemes fluvials (impactes antròpics, canvi global, etc.). També és una eina estratègica per avaluar les millores en la gestió de l’aigua i els ecosistemes aquàtics dutes a terme per les administracions públiques d’acord amb la Directiva marc de l’aigua (DMA).

Segons l’informe, la crisi econòmica del 2008 va marcar un punt d’inflexió en les accions per millorar l’estat ecològic dels ecosistemes fluvials. Com a conseqüència, molts projectes de restauració fluvial han quedat aturats pel seu cost econòmic, així com diverses intervencions adreçades a evitar la contaminació o millorar les infraestructures relacionades amb la gestió hidrològica (eliminació́ de la contaminació́ salina del riu Llobregat, adequació d’estacions depuradores d’aigua residual o EDAR, recuperació del bosc de ribera en conques més urbanitzades o industrialitzades, etc.).

Disposar d’una sèrie temporal de dades a llarg termini dels rius de la demarcació de Barcelona ha permès conèixer l’evolució i millorar la protecció de sistemes fluvials davant episodis de crisi ambiental. Seria el cas, per exemple, dels rius Mogent i Besòs, afectats el desembre del 2019 per un abocament de dissolvents al polígon industrial de Montornès del Vallès; dels trams fluvials perjudicats pels incendis forestals al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac (2003), o de les conques alterades per episodis de sequeres (2007-08) o pluges torrencials.

 

En aquest context, les dades del seguiment científic indiquen també un estancament en la qualitat i l’estat ecològic en trams de rius i rieres, tant en punts que mantenen bons indicadors com en els que no s’ajusten a la DMA (en especial, les parts mitges i baixes de les cinc conques). Les conclusions també apunten a una hipotètica desaparició de l’insecte Baetis alpinus —una espècie indicadora de canvis mediambientals— al massís del Montseny si la temperatura ambiental continua a l’alça tal com pronostiquen tots els models climàtics. Els autors assenyalen la importància d’ampliar els estudis sobre els torrents del Montseny que puguin albergar aquesta espècie localment amenaçada pel canvi global.

 

Els treballs elaborats pel Grup de Recerca FEHM han estat decisius per adaptar i implementar les indicacions de la DMA als rius mediterranis de tot el territori espanyol (vegeu Munné i Prat, 2009). En concret, les contribucions científiques dels experts de la UB sobre els rius temporals —amb flux intermitent d’aigua— han permès impulsar el projecte europeu LIFE TRivers i són un referent internacional per a universitats, centres i entitats gestores de tot Europa en l’establiment de nous mètodes i protocols d’estudi per millorar la gestió d’aquests cursos fluvials. De fet, aquesta sèrie temporal de dades dels rius barcelonins s’ha fet servir i es continua fent servir en molts articles científics en col·laboració amb experts d’arreu del món.