03-06-2019
Penya-segats, cordes i ràpel per estudiar una població de duc al Vallès Occidental i el Baix Llobregat
Fer ràpel per les parets verticals dels penya-segats fins a arribar als nius de duc (Bubo bubo) i altres aus rapinyaires és una activitat habitual en les tasques de seguiment científic que duu a terme l’Equip de Biologia de la Conservació de la UB, dirigit per Joan Real, professor del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio).
En aquesta activitat científica, que és decisiva per a la conservació d’aquesta espècie amenaçada, també hi participen els agents del Grup de Suport de Muntanya del Cos d’Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya i els tècnics de la Subdirecció General de Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica.
Des del 2014, l’Equip de Biologia de la Conservació (UB-IRBio) fa un seguiment científic d’una població de B. bubo descoberta al Vallès Occidental i el Baix Llobregat, i n’estudia diversos paràmetres relacionats amb el seu èxit reproductor, la dieta i l’ús del territori. Aquesta espècie, indicadora de la qualitat ambiental dels hàbitats on abunden les seves preses, quasi ha desaparegut de paisatges tan emblemàtics com ara la muntanya de Montserrat i Sant Llorenç del Munt.
Aquest treball de recerca i conservació s’ha ampliat des del 2017 amb nous objectius científics (tasques d’anellament dels polls, presa de mostres, etc.) que permeten conèixer la dinàmica poblacional d’aquesta espècie amenaçada i impulsar mesures més efectives per protegir-la.
Segons els primers resultats, tot indica que aquest grup estudiat pels experts de la UB-IRBio té una dimensió poblacional i un èxit reproductor destacats. No obstant això, l’amenaça directa de diversos factors (electrocucions amb línies elèctriques, col·lisions, ofegaments en basses, atropellaments, etc.) està causant una mortalitat elevada en la població de ducs, alerten els investigadors.
En aquest vídeo podeu descobrir un resum dels treballs duts a terme el 2019 per accedir als nius i capturar-ne els exemplars per fer-ne l’estudi científic.
Foto: D'esquerra a dreta, els investigadors Joan Real, cap de l’Equip de Biologia de la Conservació de la UB, i Antonio Hernández-Matías.
En aquesta activitat científica, que és decisiva per a la conservació d’aquesta espècie amenaçada, també hi participen els agents del Grup de Suport de Muntanya del Cos d’Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya i els tècnics de la Subdirecció General de Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica.
Des del 2014, l’Equip de Biologia de la Conservació (UB-IRBio) fa un seguiment científic d’una població de B. bubo descoberta al Vallès Occidental i el Baix Llobregat, i n’estudia diversos paràmetres relacionats amb el seu èxit reproductor, la dieta i l’ús del territori. Aquesta espècie, indicadora de la qualitat ambiental dels hàbitats on abunden les seves preses, quasi ha desaparegut de paisatges tan emblemàtics com ara la muntanya de Montserrat i Sant Llorenç del Munt.
Aquest treball de recerca i conservació s’ha ampliat des del 2017 amb nous objectius científics (tasques d’anellament dels polls, presa de mostres, etc.) que permeten conèixer la dinàmica poblacional d’aquesta espècie amenaçada i impulsar mesures més efectives per protegir-la.
Segons els primers resultats, tot indica que aquest grup estudiat pels experts de la UB-IRBio té una dimensió poblacional i un èxit reproductor destacats. No obstant això, l’amenaça directa de diversos factors (electrocucions amb línies elèctriques, col·lisions, ofegaments en basses, atropellaments, etc.) està causant una mortalitat elevada en la població de ducs, alerten els investigadors.
En aquest vídeo podeu descobrir un resum dels treballs duts a terme el 2019 per accedir als nius i capturar-ne els exemplars per fer-ne l’estudi científic.
Foto: D'esquerra a dreta, els investigadors Joan Real, cap de l’Equip de Biologia de la Conservació de la UB, i Antonio Hernández-Matías.